diumenge, 30 de desembre del 2018

Reis, o Epifania del Senyor.



EVANGELI. (Mateu 2,1-12).

Quan va néixer Jesús
a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes,
vingueren d’Orient uns mags i,
en arribar a Jerusalem, preguntaven:
«On és el rei dels jueus que acaba de néixer?
Hem vist com s’aixecava la seva estrella
i venim a presentar-li el nostre homenatge.»
El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves.  Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies.
Ells respongueren:
«A Bet-Lèhem de Judea.
Així ho escriu el profeta:
“Bet-Lèhem, terra de Judà,
no ets de cap manera la més petita
entre les famílies de Judà,
perquè de tu sortirà un príncep
que pasturarà Israel, el meu poble”.»

Llavors Herodes cridà secretament els mags
i s’informà ben bé del moment
en què s’havia aparegut l’estrella.
Després els encaminà a Bet-Lèhem
amb aquesta recomanació:
«Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen,
i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber,
que jo també vull presentar-li el meu homenatge.»

Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí.
Llavors s’adonaren que l’estrella
que havien vist aixecar-se
anava davant d’ells
fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen.
La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa.
Entraren tot seguit a la casa,
veieren el nen amb Maria, la seva mare i,
prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge.
Van obrir llavors les seves arquetes
per oferir-li presents: or, encens i mirra.
Després, advertits en un somni
que no anessin pas a veure Herodes,
se’n tornaren al seu país per un altre camí.


TERTÚLIA.
Magda
Amb l’evangeli d’avui passa, altra vegada, allò que ja us comentava el dia passat: les Lectures de la missa ho barregen tot. En aquest Nadal, a vegades es llegeix l’evangeli de Lluc, a vegades el de Joan, per Reis es llegeix el de Mateu que, sobre la infantesa de Jesús, no té res a veure amb el de Lluc. Així no es pot entendre res de res.
Víctor
Ja t’he respost altres vegades que no anem pas a missa per estudiar la vida de Jesús. Se suposa que això ja s’ha fet a la catequesi o a l’escola. Les lectures de la missa serveixen per celebrar les FESTES. Per celebrar aquesta FESTA DELS REIS es llegeix l’evangeli que parla dels Reis. Ho trobo normal.
Bet
Jo em pensava que les coses anaven al revés: que celebràveu la festa dels Reis perquè l’evangeli parla d’aquests senyors. Si no fos pels evangelis, no estaríeu embrancats amb festes tan estranyes.
Magda
Sí i no. Normalment les festes cristianes són festes que ja existien i que es van cristianitzar. Concretament Nadal i Reis (o Epifania) són antigues festes en honor del Sol, que ja existien molt abans del Cristianisme.
Juli
O sigui: que quan n’hi ha tants que es queixen de la descristianització d’aquestes festes, resulta que és al revés: són festes paganes cristianitzades. Jo també havia llegit alguna cosa així...
Víctor
Això és normal. Les festes són necessàries, perquè els humans hem de trencar de tant en tant el ritme feixuc de cada dia. A mi em sembla que el més important és la festa en si mateixa. La manera de celebrar-la depèn de cada Cultura o de cada moment.
Bet
Però precisament ara per Nadal, hi ha una gran acumulació de festes. No crec que responguin a cap necessitat humana. El contrari: ara, allò que resulta agobiant és precisament tantes festes! Però no seria així si no fos pel negoci...
Juli
Això de les necessitats és un terreny molt complicat. Les necessitats són moltes, i presenten moltes cares. El negoci és una necessitat; per a molts també ho és el consum, o el retorn a la infantesa, o la religió, o somiar en regals, o en estrelles,... o en ferotges enemics, com diu el relat d’avui. Jo no em crec res de tot això que hem llegit, però reconec que, com a relat literari, està força bé: un nen indefens, un rei cruel que vol matar-lo, uns mags que el “salven”... Què més voleu?!
Víctor
Home, Juli! Ets molt radical. Per què no podria haver-hi alguna cosa de veritat en tot això?! Si s’ha convertit en una festa tan popular entre nosaltres, deu ser perquè ens afecta d’alguna manera!
Magda
Estic totalment de cor amb tot el que dieu, encara que dieu coses molt diferents; però per mi, totes lliguen. Tenim moltes classes de necessitats. Hi ha necessitats que ens impulsen a viure; però, dissortadament, també n’hi ha que ens mouen a matar. Quan algú es troba en una situació de privilegi o de domini sobre els altres, sent la necessitat de matar tota vida que quedi fora del seu control. La figura d’Herodes és real, realíssima, i de tots els temps: d’ahir, d’abans d’ahir, d’avui i de demà. Per mi, els evangelis són sobretot una radiografia de la Humanitat, i en aquesta radiografia, la capacitat assassina dels Poderosos hi apareix amb tota claredat.
Juli
Però en aquest relat, no solament Herodes i el seu entorn són “poderosos”. Els mags busquen algú que consideren rei dels Jueus. A més: si ens atenem al relat, li fan uns regals que el converteixen en un privilegiat.
Víctor
Jesús era pobre. A més: va ser perseguit. Com pots dir que era un privilegiat?
Juli
Jo no dic res. Tan se me’n fot del que fos. Ho diu el relat que hem llegit.
Bet
Mai no hi havia pensat. Ara m’adono que és un relat molt estrany...
Magda
Jo el trobo “escandalosament” realista. Ja us he dit que per mi els Evangelis són una radiografia de la Humanitat. Cada personatge hi té una significació que va més enllà d’ell mateix. Això també s’aplica als Jueus com a “poble”. Durant la major part de la seva Història, els Jueus han estat un Poble petit i oprimit. Per això, sempre han esperat i desitjat un “rei” que els portés la llibertat. Aquests mags que busquen “el rei dels Jueus”, representen tots aquells que busquen el “rei salvador” dels oprimits. Però, tot això serien només “paraules boniques” si, al final del seu evangeli, Mateu no ens tornés a parlar d’aquest “rei”, assenyalant-lo amb un cartell ben clar: “AQUEST ÉS JESÚS, EL REI DELS JUEUS”. Aquí l’evangeli de Mateu fa un cap i cua: Al principi ens presenta aquests personatges que busquen un “rei” pels oprimits; al final ens el mostra entronitzat en una Creu, voltat dels oprimits (dels crucificats).
Hi ha un detall extremadament important: la mort de Jesús (de l’Home) no és l’últim acte de la seva vida. El mateix Centurió que havia dirigit la seva “entronització” ho proclama: “Realment aquest home era fill de Déu”. És el significat de l’encens que ara li presenten els Mags. Però també li ofereixen mirra, perquè saben que és home. És una manera ben gràfica de dir que no es tracta de cap privilegiat, perquè l’or i l’encens que ofereixen els Mags és per a tots “els humans oprimits i assassinats”.
Bet
¿Tot això diu aquest relat?!!!
Magda
No sé si ho diu, però a mi m’ho suggereix. I em resulta molt clarificador.
Bet
Escandalosament realista”, com has dit abans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada