Diumenge 6è. Pasqua C.

EVANGELI. (Joan 14,23-29).

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles :

«Qui m’estima farà cas del que jo dic;

el meu Pare l’estimarà

i vindrem a viure amb ell.

Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules,

que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat.

Us he dit tot això mentre era amb vosaltres,

però el Defensor,

l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu,

us farà recordar tot el que us he dit

i us ho farà entendre.

Us deixo la pau,

us dono la meva pau.

No una pau com la que dóna el món.

Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu!

Heu sentit que us deia: Me’n vaig, però tornaré.

Si m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare,

perquè el Pare és més gran que jo.

Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu.»

TERTÚLIA

Juli
Avui, llegint aquest evangeli, com que no hi entenia res de res, anava pensant: Aquest tal Joan Evangelista realment no sap pas el que es diu. De fet, no diu res; només juga amb paraules. Hi ha un lloc on diu: "Me'n vaig i torno". Absurd. Tu, Magda, sempre dius que l'evangeli només es pot entendre des de dintre. Jo estic fora, però dubto que tu, Víctor, que estàs dintre, hi trobis cap sentit en aquest relat, perquè només és un joc de paraules sense sentit.

Víctor
Per al·lusions he de respondre, i, com tantes vegades, t'he de donar la raó. Encara que jo no diria que aquestes paraules no tenen cap sentit; més aviat diria que jo no sé trobar-li. Potser llegint el context...

Magda
Quan jo parlo d'entendre l'evangeli des de dintre, no em refereixo als cristians. Des de dintre vol dir des de la sintonia dels sentiments. Amb paraules, a vegades comuniquem coses, com en el llenguatge científic. Però altres vegades, amb el llenguatge, expressem sentiments. Aleshores només ens entenen realment aquells que sintonitzen amb els sentiments. Per exemple: l'amor o la tristesa o l'optimisme... Cap llenguatge transmet l'amor, o la tristesa o l'optimisme, però si parlo amb algú que sintonitza amb aquests sentiments, el llenguatge ens permetrà sentir, celebrar i gaudir d'aquesta sintonia.
El fragment que hem llegit forma part d'un llarguíssim discurs sentimental de Jesús amb els seus deixebles, i amb el qual l'evangelista exposa dues situacions: la no-sintonia dels Dotze i la sintonia de les primeres comunitats cristianes. La no-sintonia amb els Dotze produeix en Jesús una soledat extrema. La sintonia amb les (futures) comunitats porta a superar la soledat de Jesús (i la dels seus seguidors).

Juli
No entenc el que diu l'evangeli, i ara tampoc no entenc això que dius tu, Magda.

Bet
Juli! Com pots dir que no entens això que diu la Magda! Si tu i jo n'hem parlat moltes vegades, i tu em deies el mateix que diu ara ella!

Juli
Si no t'expliques, ara tampoc no t'entenc a tu. De què hem parlat, tu i jo?...

Bet
Tot això de la sintonia. Te'n recordes? Com sou, els homes!
Jo tampoc no havia entès res d'aquest evangeli d'avui. Hi buscava continguts; potser perquè els continguts es poden criticar... Però, quan tu, Magda, has dit això de la sintonia, ha estat com un flash: m'ha vingut a la memòria la situació que vam viure nosaltres dos. Te'n recordes, Juli? Van ser uns moments terribles; però precisament gràcies a aquells moments, ara, entre nosaltres, tot és glòria. Almenys per mi.

Juli
La solitud. Recordo la solitud...
Quina cosa més estranya, això de la solitud! Recordo que pensava: deu haver-hi al món cinquanta mil dones que em farien feliç, però resulta que només vull la Bet, i aquesta se m'escapa. Només ella, tan pròxima i tan llunyana!

Bet
Ningú no estava tan pròxim a mi com tu, i no obstant, estaves tan lluny! Vivíem en planetes diferents...
Ai, perdoneu! Parlant de les nostres coses, ara els que us quedeu fora sou vosaltres... Perdoneu, Víctor i Magda.

Víctor
No passa res! Tampoc no quedem tan fora. Evidentment no volem ficar-nos en la vostra vida, però, almenys jo, us entenc. I la Magda segur que també. La vida de parella és complexa per a tothom; sobretot això que dieu de la soledat. Jo també he experimentat que l'amor és una barreja de soledat i comunió. En el nostre cas −no sé si tu, Magda, penses el mateix− la magnífica comunió que hi ha entre nosaltres dos s'ha fet a base de superar situacions de molta soledat. Exactament això que heu dit: la persona que més estimes, a vagades tan pròxima, i a vegades tan lluny sense res que us separi.

Bet
Això és el que volies dir, tu Magda?

Magda
No; no és això. Perquè vosaltres heu dit molt més del que deia jo. Jo he "parlat" de sintonia com a sentiment, en canvi vosaltres, ara, heu sintonitzat. Quan parlàveu em sentia una mica incòmoda perquè tenia la impressió que estava profanant la vostra intimitat. Ho he suportat perquè conec la vostra amistat. També tu Víctor has provocat en mi una experiència de sintonia. És tan exacte el que heu dit!: "Tan a prop i tan lluny". A l'evangeli, Jesús diu: "Me'n vaig i torno". No us sembla realment una frase extraordinàriament exacte? Me'n vaig, però tornaré. És el que heu dit vosaltres. Hem tingut, em sembla, uns extraordinaris moments de sintonia entre nosaltres. "Us deixo la pau; us dono la meva pau". ¿No és això el que acabem de viure? Per a mi, sí.

5è. diumenge de Pasqua. C.

EVANGELI. (Joan 13,31-33a.34-35).

Nota: Hi he posat en vermell el verset 33b que el Missal no recull.

Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué:

«Ara el Fill de l’home és glorificat,

i Déu és glorificat en ell.

Si Déu és glorificat en ell,

és que també Déu el glorificarà en Déu mateix,

i el glorificarà ben aviat.

Fillets,

és per poc temps que encara estic amb vosaltres.

Vosaltres em buscareu,

però ara us dic allò que vaig dir als jueus:

Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.

Us dono un manament nou:

que us estimeu els uns als altres.

Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres.

Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres

tothom coneixerà si sou deixebles meus.»

TERTÚLIA

Bet
En aquest breu relat d'avui m'hi sobra la paraula "fillets". Em recorda que la mare em deia "filleta" quan ens discutíem. Jo hi veia un intent de suborn afectuós. Quan vam tenir problemes amb la Petita, també em venien ganes de dir-li "filleta meva: si tu ho ets tot per nosaltres"!, però no ho vaig fer mai, recordant la meva mare. La tendresa, utilitzada com a arma per entendrir els altres, em sembla poc noble. Sempre recordaré, Juli, la discussió que vas tenir-hi tu: m'esgarrifava la duresa que vau fer servir tant ella com tu. Però va donar resultat. Us va canviar a tots dos, te'n recordes?

Juli
Perfectament. També jo em vaig espantar quan vaig veure el llenguatge que fèiem servir: massa dur! En aquest cas, però, la duresa del llenguatge era un reconeixement del valor de l'altre. Estic d'acord amb el que has dit: a vegades el llenguatge afectuós és un xantatge.

Víctor
Però també hi ha situacions en què el llenguatge afectuós és una manera d'indicar la profunda tristesa d'un moment determinat. No crec que aquí Jesús faci cap classe de xantatge. Senzillament, s'està acomiadant dels seus deixebles abans d'afrontar una situació terrible que ells, els deixebles, de moment no entendran. No ho sé... Jo no estic gaire donat a les expressions de tendresa explícita (ho saps molt bé tu, Magda), però en aquest cas la situació de Jesús era molt especial.

Magda
Sí; la situació de Jesús havia de ser molt especial. Però aquest relat pertany a l'evangeli de Joan, i aquest evangeli posa en boca de Jesús paraules i expressions que de cap manera podien ser dites per ell mateix. L'evangelista les posa en boca de Jesús per expressar la fe de les primeres comunitats cristianes que ja havien mitificat (en el bon sentit de la paraula) la persona de Jesús.

Bet
Vols dir que Jesús no va fer servir aquesta expressió?

Magda
No ho sé. Jo no hi era, i és difícil (per no dir impossible) reconstruir el llenguatge real de Jesús amb els deixebles. Recordem que els mateixos deixebles encarnen sobretot actituds. En aquest cas concret, estic convençuda que la paraula "fillets" és posada en boca de Jesús amb tota la intenció: vol indicar i fer canviar l'actitud dels deixebles.
La clau per interpretar el significat d'aquesta paraula està en l'expressió anterior "el fill de l'home". Hi ha un joc de paraules entre "fill" i "fillets".

Juli
Però tu ens has dit sempre que l'expressió "fill de l'home" vol dir simplement "l'home".

Magda
Ben cert. Però aquí la paraula "fill" serveix per fer un joc de paraules. Jesús és el "fill" de la Humanitat perquè és cent per cent humà. En ell es realitza completament el projecte de Déu, segons la Bíblia: crear-engendrar l'Home a imatge i semblança seva. Jesús és el "fill" o el "primogènit". Per contrast, els deixebles no són encara plenament "fills"; són, de moment, només "fillets" perquè no realitzen encara plenament el projecte de Déu. Per passar de "fillets" a "fills" (fills en el Fill) han de portar a la pràctica el manament (nou) de Jesús: "Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres". Déu és amor. En la creu, Jesús ha visibilitzat el seu amor mostrant-se com a vida-que-es-dóna. Per això ell és plenament "fill" de Déu. Els deixebles són invitats a adonar-se que no són encara "fills" sinó només "fillets". Ben cert que hi ha tendresa, però aquesta tendresa no està tant en les paraules com en la mateixa invitació a esdevenir plenament fills.

Bet
Però això que dius de l'amor i de la tendresa... No només els cristians estimen (si és que ho fan). Els que no som cristians també podem estimar com el que més. Si fos com dius tu, tothom qui estima es pot considerar fill de Déu!

Magda
Em sembla que dius exactament el mateix que ens vol dir l'evangeli de Joan. Déu és amor. Per això, com molt bé dius, tothom qui estima és fill de Déu.

Juli
Bé, bé! Però a mi no m'hi emboliqueu, eh! Jo en tinc prou i de sobres de ser home i fill de la Humanitat!

Víctor
I també "pare", no? Almenys de les filles vostres... I, fent de metge, també et deus haver sentit  alguna vegada pare de la salut de molta gent. A vegades, quan dic a algú que et conec, et posen pels núvols...

Diumenge 4rt. Pasqua C.

EVANGELI. (Joan 10,27-30).

En aquell temps, digué Jesús:

«Les meves ovelles reconeixen la meva veu.

També jo les reconec i elles em segueixen.

Jo els dono la vida eterna:

no es perdran mai

ni me les prendrà ningú de les mans.

Allò que el Pare m’ha donat val més que tot,

i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare.

Jo i el Pare som u.»

TERTÚLIA

Bet
Ja hi tornem amb les ovelles!!! No m'agrada aquest llenguatge!

Víctor
Avui és difícil veure un pastor amb ovelles. Per això resulta un llenguatge estrany. Però segurament en temps de Jesús era normal.

Bet
Doncs, encara pitjor! Perquè allò que no m'agrada no és la imatge sinó allò que vol dir. No accepto que hi hagi pastors i ovelles. O tots pastors o tots ovelles. No accepto les diferències. Ja ho sé que Jesús es considerava un pastor bo, però no puc acceptar que als altres ens considerés ovelles.

Víctor
No sé si, en algun lloc, Jesús s'anomena també "ovella", però els evangelis parlen sovint d'ell com d'un anyell. Joan Baptista l'anomena l'anyell de Déu.

Bet
Sí que tens raó! Ja no hi pensava: en el meu recordatori de la 1ª comunió hi havia un xaiet. Jo em pensava que era jo, però la mare amb va dir que era Jesús... Ara faltaria un lloc que digués que tots som "pastors".

Juli
Dona: potser demanes massa! No hi ha pastors si no hi ha ovelles! Per mi, aquí hi ha una cosa molt clara: és un llenguatge cent per cent sectari. No hi tinc res a dir, perquè cadascú viu com vol! Però cal reconèixer que és un llenguatge sectari. De fet, les religions no són res més que sectes.

Víctor
Home, Juli!!! Dir-ne "secta" d'una religió amb més de mil milions de fidels, sembla una mica exagerat.

Juli
No parlo del número, sinó del contingut. Parlar de les "meves ovelles", com si fossin una propietat privada, i les úniques que reconeixen el propi líder,... Això és la definició exacta de secta. I a mi no m'agraden les sectes, tant si són quatre, com quatre mil milions.

Magda
Jo penso com tu, Juli, en això de les sectes: el número no fa la secta sinó l'esperit. Tot allò que "seccioni" la humanitat és sectari i fa mal.

Víctor
Tu també creus que els Cristians som una secta?

Magda
No ho crec ni deixo de creure-ho. Repeteixo: estic d'acord amb en Juli quan diu que no és cosa de números sinó de continguts. Tampoc no és cosa de creences. El sectarisme és una actitud. Segurament hi ha molts cristians que viuen les seves creences d'una manera sectària, com també n'hi haurà moltíssims d'altres que no tenen res de sectaris; com, per exemple, tu mateix.

Bet
Però... En tot cas, quan Jesús parla de les seves ovelles està parlant sectàriament.

Magda
Estic del tot convençuda que Jesús no va dir mai aquestes paraules ni res que s'hi assembli. Els evangelis les posen en boca de Jesús perquè expressen el llenguatge de les primeres comunitats cristianes. Avui ens poden resultar sectàries, però quan van ser escrites volien expressar exactament el contrari.

Juli
Però... Tu mateixa estàs dient que aquestes paraules eren el llenguatge dels primers seguidors de Crist! ¿!Com pots dir ara que signifiquen el contrari d'una secta?!

Magda
Per allò que he dit tantes vegades, i que considero una de les aportacions més importants que els evangelis han fet a la civilització. Jesús és l'home. Considerar-se ovella de Jesús significa, parlant amb llenguatge actual, sentir-se membre de la humanitat, i tenir la Humanitat com a punt de referència de la pròpia vida. Però cal reconèixer que el sectarisme és el punt de partença. Ho era en temps de Jesús i ho és avui. Precisament la proposta dels evangelis porta a superar aquest sectarisme inicial en què tots comencem.

Juli
A veure, a veure si ho entenc... Estàs dient que tots comencem essent sectaris, i que les religions ens porten a superar el sectarisme? M'estàs dient que les religions no són sectes?!

Magda
Si el sectarisme és el punt de partença per tothom, totes les religions, d'entrada, tenen sectarisme dintre seu. I no solament les religions! També les associacions, els partits, els països,... Per exemple, els Estats actuals: ¿has vist mai un sectarisme més gran que el dels Estats?! Doncs, bé: el que penso és que els Evangelis són precisament un missatge per superar aquest sectarisme inicial. Amb això no vull pas dir que els cristians ja l'hagin superat, o que el no-cristians no puguin superar-lo. Una cosa és el missatge i una altra el nivell de seguiment de cadascú. Això ho deixen ben clar els mateixos Evangelis: els deixebles de Jesús no van superar el seu sectarisme fins que no van veure mort el seu líder.

Bet
Jo vaig haver de marxar de l'Església per superar el sectarisme!

Magda
Evidentment! Tots hem hagut de superar els nostres inicis. El teu sectarisme era eclesiàstic, i vas haver de superar l'Església; el meu era agnòstic, i vaig haver de superar l'Agnosticisme; em sembla que el teu, Juli, era polític, i has hagut de superar el Partidisme polític; i tu, Víctor: quantes vegades no m'has dit que havies hagut de canviar la teva manera de ser cristià!

Víctor
He canviat molt, però no he deixat de ser creient.

Juli
A tu et deu passar el mateix que a mi (encara que al revés): tu no has deixat de ser cristià però has deixat de ser sectari; com jo, que no he deixat de ser ateu però he de reconèixer que he deixat de ser-ne sectàriament.

Bet
D'aquí dedueixo que "creient" o "ateu" són només conceptes. Cadascú construeix la seva personalitat amb els conceptes que té a mà. Però l'important són les actituds. Aquestes depenen de la nostra llibertat, i són les que fan que la nostra relació amb els altres sigui sectària o no.
Estic segura que si algú de nosaltres fos sectari, aquest grup seria impossible. En canvi, tenir idees diferents ens ajuda a dialogar. Jo m'ho passo molt bé.

3er. de Pasqua. C

EVANGELI. (Joan 21,1-19).

NOTA.

En blau, allò que correspon a la versió llarga.

En aquell temps,

Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades.

L’aparició fou així.

Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó,

Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més.

Simó Pere els digué; «Me’n vaig a pescar.»

Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim.»

Sortiren tots i pujaren a la barca,

però aquella nit no pescaren res.

Quan ja clarejava,

Jesús s’aturà vora l’aigua,

però els deixebles no el reconegueren.

Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?»

Li contestaren: «No.»

Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu.»

Ho feren així i ja no la podien treure

de tant de peix com hi havia.

Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:

«És el Senyor.»

Així que Simó Pere sentí aquestes paraules,

es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua.

Els altres deixebles,

que eren només a uns noranta metres de terra,

vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.

Quan baixaren a terra veieren un foc,

amb peix i pa coent-se sobre les brases.

Jesús els diu:

«Porteu peixos dels que acabeu de pescar.»

Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa:

hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos.

Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà.

Jesús els digué: «Veniu a esmorzar.»

Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era;

ja ho sabien, que era el Senyor.

Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava.

Igual va fer amb el peix.

Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles

després de ressuscitar d’entre els morts.

Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere:

«Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?»

Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo.»

Jesús li diu: «Pastura els meus anyells.»

Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?»

Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo.»

Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles.»

Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?»

Pere s’entristí que Jesús li preguntés

per tercera vegada si l’estimava, i li contestà:

«Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo.»

Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles.

T’ho dic amb tota veritat:

Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies,

però a les teves velleses, obriràs les mans

i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.

Jesús li deia això per indicar com seria la mort

amb què Pere havia de donar glòria a Déu.

Després d’aquestes paraules, Jesús afegí:

«Vine amb mi.»

TERTÚLIA.

Juli
Trobo aquest relat molt complicat. Espero que tu, Magda, ens l'aclareixis una mica. Però, d'entrada he de dir que em sorprèn el llenguatge entre Jesús i el Simó-Pere aquest. Sembla que siguin de la sèrie B... Jo sempre havia entès que l'homosexualitat era mal vista a l'església. Però les preguntes que Jesús fa a aquest tal Simó Pere no es poden entendre de cap altra manera.

Bet
A mi, això del llenguatge que tu dius, no m'havia cridat l'atenció, potser perquè és un relat que ja l'havia sentit altres vegades. En canvi, allò que em revolta per dintre és tot això de les "ovelles". Se suposa que els capellans serien els "pastors" i els altres hauríem de ser les "ovelles". No ho put acceptar de cap de les maneres! És humiliant i injust. Tots som iguals!

Víctor
Veig que avui tots tenim dificultats amb aquest evangeli, encara que sigui per motius diferents. Això que dius, tu Juli, del llenguatge entre Jesús i Pere... potser sí. Abans no hi havia pensat mai, potser perquè −com has dit també tu Bet− hi estava acostumat. De totes maneres, tot això està canviant molt dintre l'Església. No crec que avui, per a la majoria de cristians, l'homosexualitat sigui cap problema. És massa evident que es tracta d'una qüestió biològica. I sobre això de les "ovelles"... Potser tens raó tu, Bet: avui no sembla un llenguatge gaire adequat; encara que, a mi, la imatge de Jesús Bon Pastor em resulta simpàtica. També, potser, perquè hi estic acostumat. En canvi, allò que a mi em resulta del tot incomprensible és que els deixebles no reconeguin Jesús, sobretot tenint en compte que ja l'havien vist i reconegut abans, com llegíem diumenge passat. Com pot ser que ara el tornin a veure i no el reconeguin!?

Magda
... Sou uns tranquils!!! Exposeu els vostres problemes i ara m'esteu mirant com dient-me: tu, que estàs tan enamorada dels evangelis, a veure com te'n surts, avui! M'agradaria deixar-vos amb un pam de nas!... Però no puc, perquè la veritat és que aquest relat m'encanta, i em passaria hores assaborint-lo. Com més hi penso, més extraordinari el trobo! És un llenguatge  molt i molt elaborat, i difícil d'entendre des de fora (com tot l'Evangeli de Joan). Trobo estrany que també tu, Víctor, que estàs dintre, hi tinguis problemes.
Si m'ho permeteu, voldria dir dues coses, que ens poden ajudar:

1ª. Cal tenir en compte que Jesús va morir de debò, i que la seva resurrecció no va pas ser tornar enrere o tornar a la vida d'abans. Per tant, el Jesús d'abans de la mort ja no existeix, com no existeix l'infant que vam ser fa anys. Una espiga de blat és la mateixa vida del gra que havia estat, però no és el gra d'abans; aquest ha desaparegut absorbit per la terra.
En la vida podem passar per dues situacions: "abans de la resurrecció" i la "resurrecció mateixa ".

2ª. Jesús "alliçona" Simó Pere sobre aquestes dues situacions. Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols. Simó Pere era deixeble de Jesús, però no el seguia correctament perquè, mentre Jesús donava la vida, Pere intentava imposar-la. Pere va seguir Jesús fins a la casa d'Anàs; però, quan una criada l'identifica com a deixeble de l'home aquest, ell nega rotundament ("tres vegades") conèixer l'Home. En el relat d'avui, per tres vegades Jesús li pregunta si estima l'Home. A cada resposta de Pere, Jesús li exposa els seus efectes: pastura les meves ovelles. Aquí "pasturar" no significa dirigir les ovelles sinó "apeixar-les" amb la pròpia vida, "fer-se el seu aliment". Pere accepta i Jesús, finalment, pot dir-li allò que ja havia dit als altres deixebles: "vine amb mi"; és a dir: sigues com jo: vida donada. Jesús fa a Pere un examen d'humanitat, i li fa notar que estimar l'Home significa dedicar-li la pròpia vida ("apeixar"). 

Bet
Però, per què parla d'ovelles?

Magda
No ho sé, però ho trobo bé. Això de fer de la pròpia vida un aliment per als altres sonaria a canibalisme si es digués amb llenguatge directe. Decisions tan profundes s'expressen millor amb llenguatge simbòlic. La figura del pastor que dóna la vida per les ovelles era molt pròxima a la gent, sobretot perquè hi havia molts llops. Recordem que els evangelis van ser escrits en temps de persecució.

Víctor
I, per què el deixebles no reconeixen Jesús quan el veuen?

Magda
No es pot veure el ressuscitat si no es veu l'Home. Ells havien seguit Jesús veient-hi un mestre, un líder, el messies,... Tot això "ha mort" en el Calvari. Ara Jesús (només) és l'HOME. Ells el veuen, però el consideren un foraster. Serà el deixeble que Jesús estimava, l'únic que havia estat al Calvari, qui s'adonarà que aquell foraster és l'Home.

Juli
O sigui: que sobre allò que deia jo del llenguatge homosexual... res de res?

Magda
En l'evangeli de Joan, molt explícitament, Jesús és l'Home en el sentit de ésser humà, tant home com dona. I la pregunta que Jesús fa a Pere és com si la Humanitat preguntés a cada un dels humans: "M'estimes més que a aquests?" És a dir: estimes fer humanitat més que fer sectarisme? (Penso que la traducció que fa el missal és poc clara quan diu: M'estimes més que aquests? per comptes de dir: M'estimes més que a aquests? "Aquests" aquí segurament es refereix als companys de Pere entesos com a seguidors d'un líder amb perspectives de domini.