EVANGELI. (Lluc 3,10-18).
En aquell
temps,
la gent
preguntava a Joan:
«Així,
doncs, què hem de fer?»
Ell els
responia:
«Qui
tingui dos vestits,
que en
doni al qui no en té,
i qui
tingui menjar,
que el
comparteixi també amb els altres.»
Entre els
qui anaven a fer-se batejar
hi havia
també uns cobradors d’impostos que li deien:
«I
nosaltres, mestre, què hem de fer?»
Ell els
contestà:
«No
exigiu més del que està establert.»
Igualment
uns guardes li preguntaven:
«Què hem
de fer també nosaltres?»
Ell els
deia:
«No
forceu ningú amenaçant de maltractar-lo
o de
denunciar-lo;
acontenteu-vos
de la vostra soldada.»
La gent, que vivia en l’expectació,
sospitava
si Joan no fóra potser el Messies.
Ell
respongué dient a tothom
«Jo us
batejo només amb aigua,
però ve
el qui és més poderós que jo,
tan
poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat.
Ell us
batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.
Ja té la
pala a les mans per ventar la seva era;
el blat,
l’entrarà al seu graner,
però la
palla, la cremarà en un foc que no s’apaga.»
Amb
aquestes i moltes altres exhortacions,
Joan
anunciava al poble la bona nova.
TERTÚLIA:
Bet
Aquest evangeli d’avui comença precisament amb aquella pregunta que a mi em fa més ràbia: “Què hem de fer?”. Sobretot en les coses religioses, sempre la mateixa pregunta: què hem de fer? Per què no ens decidim d’una vegada a pensar pel nostre compte!? Per què donem per suposat que capellans o monges ho saben més que nosaltres?!
Aquest evangeli d’avui comença precisament amb aquella pregunta que a mi em fa més ràbia: “Què hem de fer?”. Sobretot en les coses religioses, sempre la mateixa pregunta: què hem de fer? Per què no ens decidim d’una vegada a pensar pel nostre compte!? Per què donem per suposat que capellans o monges ho saben més que nosaltres?!
Juli
Carai! Avui comences forta, Bet! Però t’he de donar la raó. Religiosament parlant, la majoria són com criatures. Però et diré una cosa: tu, ara, protestes; però la veritat és que resulta molt més còmode que et diguin què has de fer. La gent considera importants les coses de la Religió, i té por d’equivocar-se. Per això pregunta què ha de fer.
Carai! Avui comences forta, Bet! Però t’he de donar la raó. Religiosament parlant, la majoria són com criatures. Però et diré una cosa: tu, ara, protestes; però la veritat és que resulta molt més còmode que et diguin què has de fer. La gent considera importants les coses de la Religió, i té por d’equivocar-se. Per això pregunta què ha de fer.
Víctor
Però això és normal! Jo vaig a missa una mica per això! Què sé, jo, de moltes coses?! El mossèn ha estudiat, s’ha preparat, ha llegit, té experiència,...
Però això és normal! Jo vaig a missa una mica per això! Què sé, jo, de moltes coses?! El mossèn ha estudiat, s’ha preparat, ha llegit, té experiència,...
Bet
Doncs, mira: jo sóc el revés: em vaig cansar de que volguessin dir-me què he de fer o com he de pensar. I no crec que els capellans ho sàpiguen millor que jo! Estic d’acord amb tu, Juli: ens tracten com a criatures.
Doncs, mira: jo sóc el revés: em vaig cansar de que volguessin dir-me què he de fer o com he de pensar. I no crec que els capellans ho sàpiguen millor que jo! Estic d’acord amb tu, Juli: ens tracten com a criatures.
Víctor
Jo no sóc cap criatura!! Però m’agrada sentir el que diu el mossèn. M’ha ajudat moltes vegades. Tampoc es tracta de creure-s’ho tot! Escoltes, i després ets tu mateix qui decideix. Hi veuen més quatre ulls que dos, no? No fa cap mal escoltar els altres!
Jo no sóc cap criatura!! Però m’agrada sentir el que diu el mossèn. M’ha ajudat moltes vegades. Tampoc es tracta de creure-s’ho tot! Escoltes, i després ets tu mateix qui decideix. Hi veuen més quatre ulls que dos, no? No fa cap mal escoltar els altres!
Magda
Estic d’acord amb això: no fa cap mal escoltar els altres, però sempre que no es renunciï a pensar i decidir per un mateix. Ja sabeu que a mi m’encanten els Evangelis. No vaig a missa, però trobo que els Evangelis són una font de saviesa.
Estic d’acord amb això: no fa cap mal escoltar els altres, però sempre que no es renunciï a pensar i decidir per un mateix. Ja sabeu que a mi m’encanten els Evangelis. No vaig a missa, però trobo que els Evangelis són una font de saviesa.
Juli
Però no em negaràs que, per exemple, això que hem llegit avui són pures bajanades... Després de tot, les respostes de Joan no diuen res que no sabessin ja, aquells. Els cobradors d’impostos no necessitaven cap “profeta” per saber que no havien de cobrar més del compte! O que els guardes no han d’abusar de la seva força!
Però no em negaràs que, per exemple, això que hem llegit avui són pures bajanades... Després de tot, les respostes de Joan no diuen res que no sabessin ja, aquells. Els cobradors d’impostos no necessitaven cap “profeta” per saber que no havien de cobrar més del compte! O que els guardes no han d’abusar de la seva força!
Magda
D’acord; d’acord. Però jo crec que el més important que Joan diu aquí no són precisament aquestes respostes sinó el que ve després.
D’acord; d’acord. Però jo crec que el més important que Joan diu aquí no són precisament aquestes respostes sinó el que ve després.
Víctor
Les respostes de Joan són molt importants! Si tots les complíssim, tot aniria més bé. ¿No és important això de compartir el menjar, o el que sigui?! Seria la solució a la crisi actual. La nostra crisi és ben estranya... Se’n podria dir la crisi de l’abundància. Sobren riqueses, però estan mal repartides. Si compartíssim...
Les respostes de Joan són molt importants! Si tots les complíssim, tot aniria més bé. ¿No és important això de compartir el menjar, o el que sigui?! Seria la solució a la crisi actual. La nostra crisi és ben estranya... Se’n podria dir la crisi de l’abundància. Sobren riqueses, però estan mal repartides. Si compartíssim...
Bet
Però això ja ho sabem tots. No fan falta predicadors! Si no ho fem espontàniament, tampoc ho farem perquè ens ho “prediqui” un altre. Ho ha de decidir cadascú per ell mateix.
Però això ja ho sabem tots. No fan falta predicadors! Si no ho fem espontàniament, tampoc ho farem perquè ens ho “prediqui” un altre. Ho ha de decidir cadascú per ell mateix.
Magda
Això que dius és ben clar. I estàs dient precisament el mateix que vol dir l’evangeli que hem llegit (encara que amb un llenguatge diferent). Joan no dóna importància a les seves respostes. “Jo només batejo amb aigua”, diu; és a dir: per fora; des de fora. El bateig amb aigua no és res més que un ritu. Però ell anuncia algú que batejarà en “Esperit Sant i amb foc”. És a dir: per dintre; canviant el cor: passar d’un cor de pedra a un cor de tendresa. Després de Joan ve Jesús. Joan és per quan encara som criatures: lleis, normes, mestres, profetes,... Però tot això ha de servir per arribar a Jesús. Jesús ja no bateja amb normes i lleis sinó amb Esperit sant i amb foc. És una manera ben gràfica de dibuixar una persona adulta, que ha superat el seu infantilisme egoista.
Això que dius és ben clar. I estàs dient precisament el mateix que vol dir l’evangeli que hem llegit (encara que amb un llenguatge diferent). Joan no dóna importància a les seves respostes. “Jo només batejo amb aigua”, diu; és a dir: per fora; des de fora. El bateig amb aigua no és res més que un ritu. Però ell anuncia algú que batejarà en “Esperit Sant i amb foc”. És a dir: per dintre; canviant el cor: passar d’un cor de pedra a un cor de tendresa. Després de Joan ve Jesús. Joan és per quan encara som criatures: lleis, normes, mestres, profetes,... Però tot això ha de servir per arribar a Jesús. Jesús ja no bateja amb normes i lleis sinó amb Esperit sant i amb foc. És una manera ben gràfica de dibuixar una persona adulta, que ha superat el seu infantilisme egoista.
Bet
Resumint: que no necessitem ni capellans ni monges...
MagdaResumint: que no necessitem ni capellans ni monges...
Tens raó. Encara que si capellans i monges, i qui sigui, ens “punxen” un mica perquè no ens quedem criatures, ens faran un bon servei! En el fons, és també el que feia Joan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada