Sagrada Família. Any C.

Pere Torras.

EVANGELI. (Lluc 2,41-52).

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua.

Quan ell tenia dotze anys

pujaren a celebrar les festes com era costum, i passats els dies,

quan tothom se’n tornava,

el noi es quedà a Jerusalem

sense que els seus pares se n’adonessin.

Pensant que anava amb altres de la caravana,

feren la primera jornada de camí.

Al vespre el buscaren entre els parents i coneguts

i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo. El tercer dia el trobaren al temple,

assegut entre els mestres de la Llei,

escoltant-los i fent-los preguntes.

Tots els qui el sentien

estaven meravellats de la seva intel·ligència

i de les seves respostes.

Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà,

i la seva mare li digué:

«Fill, per què t’has portat així amb nosaltres?

El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.»

Ell els digué:

«Per què em buscàveu?

No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?»

Ells no comprengueren aquesta resposta.

Després baixà amb ells a Natzaret

i vivia sotmès a ells.

La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor.

A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment

i es guanyava el favor de Déu i dels homes.

TERTÚLIA.

Juli
Carai, el vailet! Si un fill meu em respongués així després de buscar-lo durant tres dies,... De totes maneres, aquest relat està mal fet, perquè tot plegat no lliga: si van tardar un dia per notar que havien perdut el fill, no estarien tot un altre dia per tornar a Jerusalem i buscar-lo, i encara menys un altre dia per trobar-lo!...

Víctor
Jerusalem era una ciutat molt gran... Potser no el van trobar de seguida...

Juli
Però el més normal és que anessin directament al famós temple! A més: ¿els funcionaris no s’adonarien que aquell vailet estava perdut?...

Bet
Els funcionaris del temple només es preocupen de les seves cerimònies...

Juli
Però... Si diu que parlava amb ells, i que tots estaven “admirats” de les seves respostes!... Per això dic que això no lliga!...

Bet
Segurament no sabien que s’havia perdut, i els feia gràcia. El deurien prendre per un d’aquells vailets que cada dia corrien per allà... Jo imagino que el temple deuria ser una mica com la plaça de l’església de molts pobles on juga la mainada.

Víctor
Però Jesús no hi estava per jugar. És veritat el que dius tu, Juli: aquells doctors de la llei que parlaven amb ell haurien d’haver fet córrer la veu de que allà passava alguna cosa estranya... Tu, Magda, que estudies tot això... Això ha de tenir algun altre significat...

Magda
No en tinc cap dubte; però ara em costa de descobrir-lo. Com a relat, té molts punts “evidentment estranys”. Això ja indica que vol suggerir alguna altra cosa. A mi, el que més em sorprèn és la naturalitat amb què Jesús respon sobre “per què el buscaven”.
En el relat anterior a aquest, l’evangeli descriu la Presentació de Jesús al temple. En aquella cerimònia els fills primogènits presentats eren “rescatats” amb l’ofrena d’un parell de tórtores o de colomins. Però, en el cas de Jesús, el relat no diu que aquest “rescat” s’arribés a realitzar. Així doncs, si Jesús no va ser “rescatat”, casa seva era el temple. És el que Jesús recorda als seu pares. Però això ha de tenir algun altre sentit més profund, perquè de fet, no s’hi va pas quedar al temple.

Víctor
Segons això que dius, aquí, els que van “badar” van ser Josep i Maria...

Juli
Home!... El text ho deixa ben clar! Aquí van badar els pares...

Magda
Sí; però els relats evangèlics no fan biografia. Aquí s’hi ha de voler dir alguna altra cosa més profunda...

Bet
Potser aquí Lluc vol “suavitzar” les relacions entre Jesús i els doctors de la llei. Quan Jesús tornarà a trobar-se amb ells serà com a acusat, i el condemnaran a mort. I això sí que deu ser “biogràfic”!

Juli
Potser simplement es tracta d’exposar un problema habitual en la relació entre pares i fills. A nosaltres ens ha passat. Te’n recordes, Bet?: en un moment determinat, la petita, quan encara era pre-adolescent, volia marxar de casa perquè “s’hi ofegava”, deia. Ens vam discutir molt fort. Però va anar bé perquè vam aclarir moltes coses. Tots vam canviar. Ara estem força bé.

Bet
Sense adonar-nos-en, els pares solem ser molt possessius amb els fills... I sobretot amb les filles!

Magda
D’acord. Però jo diria que els evangelis no fan ni biografia ni sociologia. Aquí segurament hi ha la intenció de corregir algun defecte de les primeres comunitats cristianes en relació a Jesús. S’hi parla de “tres dies”... Podria ser una clara al·lusió a la mort de Jesús: també els deixebles van retrobar Jesús, ressuscitat, al cap de tres dies. Potser es vol corregir la tendència de les comunitats cristianes a ser “possessives” en relació a Jesús. Potser es vol dir que Jesús no és “propietat privada” de ningú. Ni de les comunitats cristianes...

Juli
Tu Magda, sovint dius que Jesús representa l’Home. Si és així, aquest problema no seria només dels “cristians” sinó de tothom. Tots tendim a sentir-nos “propietaris” d’altres persones. Els pares, dels fills; els casats, de la parella; les autoritats, dels ciutadans;... I no parlem dels Estats!!!

Magda
Això que dius em suggereix... Fixeu-vos en una cosa: Lluc acaba el seu Relat d’infantesa presentant-nos un Jesús que no es deixa “posseir” pels seus pares. També, abans de començar el “Relat de la seva mort”, Lluc torna a insistir en aquest punt posant en boca de Jesús una declaració contra els qui pretenen ser “posseïdors” d’altres. Després del sopar de comiat, l’evangelista posa una discussió entre els deixebles sobre quin d’ells seria el més important. Resposta de Jesús: “Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d’elles es fan dir benefactors. Però vosaltres no heu d’actuar pas així”. (Lluc 22, 24ss). Us hi fixeu?:  ...”com si en fossin amos”.
Tens tota la raó, Juli: no és un problema dels cristians sinó de tothom!

Bet
Resumint: ningú no és propietat de ningú. Això m’agrada!

Juli
Ei, no et passis, tu ara!!! Que tu ets la meva dona! I ben cara que m’has costat!!! Imagineu: per tenir-la, m’he hagut de convertir en el seu marit!...

Bet
Seràs Pocavergonya?!!!...