1er. diumenge d'advent. Any C.
TERTÚLIA en espiral vol oferir una nova manera de reflexionar sobre el
EVANGELI. (Lluc 21,25-28.34-36).
En aquell
temps, deia Jesús als deixebles:
«Hi haurà
prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles.
A la
terra, les nacions viuran amb l’ai al cor,
esverades
pels bramuls de la mar embravida.
La gent
perdrà l’alè de por, pensant en els desastres
que
sobrevindran arreu del món,
perquè
fins l’estelada del cel trontollarà.
Llavors
veuran venir el Fill de l’home sobre un núvol,
amb poder
i amb una gran majestat.
Quan tot
això comenci a succeir,
alceu el
cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats.
»Estigueu atents sobre vosaltres:
Que
l’excés de menjar i beure
o la
preocupació dels negocis
no
afeixugués el vostre cor
i us
trobéssiu a sobre aquell dia de cop i volta,
perquè
vindrà, segur, com un llaç, per a tothom,
sigui on
sigui de la terra.
Estigueu
alerta pregant en tota ocasió
i
demanant que pugueu sortir-vos-en
de tot
això que ha de succeir,
i us
pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home.»
TERTÚLIA en espiral.
Bet
Segons dius tu, Víctor, avui, a missa, comenceu un nou Curs. Vols dir que aneu bé començant parlant així, de “llamps i trons”?
Segons dius tu, Víctor, avui, a missa, comenceu un nou Curs. Vols dir que aneu bé començant parlant així, de “llamps i trons”?
Victor
Què vols dir? On els veus els llamps i trons?
Què vols dir? On els veus els llamps i trons?
Bet
Home! Tot això de l’ai al cor perquè les estrelles cauen, i el mar que es desborda, i el llaç que empaita tothom... Com sempre, la vostra arma és fer por!
Home! Tot això de l’ai al cor perquè les estrelles cauen, i el mar que es desborda, i el llaç que empaita tothom... Com sempre, la vostra arma és fer por!
Juli
Tampoc no et passis! La por guarda la vinya. El problema no està en parlar de calamitats, sinó en si aquestes calamitats són reals o no. Jo crec que, precisament avui, molta gent està experimentant calamitats d’aquestes en tot això que està passant.
Tampoc no et passis! La por guarda la vinya. El problema no està en parlar de calamitats, sinó en si aquestes calamitats són reals o no. Jo crec que, precisament avui, molta gent està experimentant calamitats d’aquestes en tot això que està passant.
Bet
Et refereixes a la crisi?
Et refereixes a la crisi?
Juli
A la crisi, i a tot això que diuen el Diaris. El que em resulta sorprenent és que, en mig de tantes calamitats, és digui que: “Alceu ben alt el cap perquè molt aviat sereu alliberats”. Punyetes!!! Com si d’aquestes calamitats en fóssim només espectadors! No en som espectadors, sinó víctimes!
A la crisi, i a tot això que diuen el Diaris. El que em resulta sorprenent és que, en mig de tantes calamitats, és digui que: “Alceu ben alt el cap perquè molt aviat sereu alliberats”. Punyetes!!! Com si d’aquestes calamitats en fóssim només espectadors! No en som espectadors, sinó víctimes!
Magda
Ben cert: en som víctimes, i no pas espectadors. I precisament per això trobo l’evangeli que hem llegit avui molt interessant.
En realitat els “espectadors” no veuen res de res. Són cecs! Cal ser “víctima” per poder “veure” realment el món i tenir, a més, esperança. Fixeu-vos que diu: “Llavors veureu aparèixer l’Home en gran poder i majestat”. ¿No la somniem, tots, una Humanitat nova?
No la faran ni la veuran els que van d’espectadors, sinó els que en són les víctimes!
Ben cert: en som víctimes, i no pas espectadors. I precisament per això trobo l’evangeli que hem llegit avui molt interessant.
En realitat els “espectadors” no veuen res de res. Són cecs! Cal ser “víctima” per poder “veure” realment el món i tenir, a més, esperança. Fixeu-vos que diu: “Llavors veureu aparèixer l’Home en gran poder i majestat”. ¿No la somniem, tots, una Humanitat nova?
No la faran ni la veuran els que van d’espectadors, sinó els que en són les víctimes!
Víctor
Ara m’he perdut... ¿Tot això que dius tu, Magda, ho treus del que hem llegit a l’evangeli d’avui?
Els Evangelis fa dos mil anys que estan escrits... En canvi tu parles de coses d’avui... Què té a veure una cosa amb l’altra?
Ara m’he perdut... ¿Tot això que dius tu, Magda, ho treus del que hem llegit a l’evangeli d’avui?
Els Evangelis fa dos mil anys que estan escrits... En canvi tu parles de coses d’avui... Què té a veure una cosa amb l’altra?
Magda
Veus, Víctor, per què no vull anar a missa? Tu ara estàs parlant com si fossis un “espectador” del món; del món de fa dos mil anys! A missa, esteu ancorats en el passat.
Veus, Víctor, per què no vull anar a missa? Tu ara estàs parlant com si fossis un “espectador” del món; del món de fa dos mil anys! A missa, esteu ancorats en el passat.
Juli
Va!!! No hi torneu, ara! En Víctor va a missa perquè necessita anar missa, i punt. Tu, Magda, li demanes massa. I tampoc m’agrada això que dius de víctimes i espectadors. No m’agrada la paraula “víctima”.
Va!!! No hi torneu, ara! En Víctor va a missa perquè necessita anar missa, i punt. Tu, Magda, li demanes massa. I tampoc m’agrada això que dius de víctimes i espectadors. No m’agrada la paraula “víctima”.
Magda
En parlo perquè és la paraula que has fet servir, tu. A mi tampoc no m’agrada: indica massa passivitat. M’agraden més paraules com “lluitador”, “creador”, “humanitzador”, ...
En parlo perquè és la paraula que has fet servir, tu. A mi tampoc no m’agrada: indica massa passivitat. M’agraden més paraules com “lluitador”, “creador”, “humanitzador”, ...
Bet
A veure si m’aclareixo: lluitador; humanitzador?... Quan jo era petita m’havien fet creure que Déu havia creat l’Home. Però, segons dius tu sovint, els Evangelis parlen de que ens hem de crear nosaltres mateixos... Que no ens podia fer perfectes, Déu, i sense tantes calamitats?!
A veure si m’aclareixo: lluitador; humanitzador?... Quan jo era petita m’havien fet creure que Déu havia creat l’Home. Però, segons dius tu sovint, els Evangelis parlen de que ens hem de crear nosaltres mateixos... Que no ens podia fer perfectes, Déu, i sense tantes calamitats?!
Juli
Ja sabeu que jo no crec en Déu... Però si, com fos, els humans haguessin estat fets perfectes, serien robots. Per a ser persones, d’una manera o altra ens hem de crear nosaltres mateixos.
Ja sabeu que jo no crec en Déu... Però si, com fos, els humans haguessin estat fets perfectes, serien robots. Per a ser persones, d’una manera o altra ens hem de crear nosaltres mateixos.
Víctor
Si Déu ens ha creat, no ens podem pas tornar a fer nosaltres mateixos!
Si Déu ens ha creat, no ens podem pas tornar a fer nosaltres mateixos!
Magda
Per això m’agraden tant els Evangelis. No parlen tant de “creador” com de “pare”. Els “creadors” fan robots. Els pares fem fills; fills capaços de fer-se ells mateixos! Quina delícia quan veus un fill que es va fent tot un home o una dona! Dónes per ben empleats tots els maldecaps.
Per això m’agraden tant els Evangelis. No parlen tant de “creador” com de “pare”. Els “creadors” fan robots. Els pares fem fills; fills capaços de fer-se ells mateixos! Quina delícia quan veus un fill que es va fent tot un home o una dona! Dónes per ben empleats tots els maldecaps.
Bet
O sigui: que, en el fons, aquest evangeli ens diu que, en mig de les calamitats d’aquest món, podem anar fent l’Home! L'home i la dona, és clar.
I això, gràcies sobretot a les víctimes que alcen el cap ben alt.
MagdaO sigui: que, en el fons, aquest evangeli ens diu que, en mig de les calamitats d’aquest món, podem anar fent l’Home! L'home i la dona, és clar.
I això, gràcies sobretot a les víctimes que alcen el cap ben alt.
St. Pau parla de “dolors de part”. Podríem dir que la Història (o l’Evolució) està prenyada. Prenyada d’Humanitat. (Romans 8,22).
