Diumenge 2 d'Advent. C.

EVANGELI. (Lluc 3, 1-6).

L’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi,

mentre Ponç Pilat era procurador romà de la Judea,

Herodes era tetrarca de Galilea,

Felip, el seu germà, ho era d’Iturea i de la regió de Traconítida

i Lisànies ho era d’Abilena,

durant el pontificat d’Anàs i Caifàs,

Joan, fill de Zacaries,

rebé la paraula de Déu al desert,

i anà per tota la comarca del Jordà

predicant un baptisme de conversió

per obtenir el perdó dels pecats.

Complia el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes:

«Una veu crida en el desert:

Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.

S’alçaran les fondalades

i s’abaixaran les muntanyes i els turons;

la serralada es tornarà una plana,

i el terreny escabrós serà una vall,

i tothom veurà la salvació de Déu».

TERTÚLIA:

Bet

Quantes dades! Algú ha comprovat si són correctes? Perquè jo, de petita, em pensava que els Evangelis eren històrics, fins que vaig descobrir que més aviat són un conte.

Víctor
Dona: un conte, no! Els evangelis són veritat! Només cal saber-los interpretar.

Magda
Que siguin veritat no vol dir que siguin històrics. Una vegada vaig sentir un conferenciant que deia que només es pot entendre la Història d’Espanya si s’ha llegit El Quixot. Però ningú no pensa que els fets del Quixot siguin  històrics!

Juli
Estic d’acord amb tu: els Evangelis són com una novel·la.

Víctor
No hi estic d’acord! El Quixot és un personatge imaginari; en canvi Jesús va ser ben real.

Magda
La “realitat” té molts nivells. També El Quixot és “real”, perquè personifica una manera real de ser dels espanyols. Allò que admiro més dels Evangelis és que ens parlen de Jesús com a personificació de la vida real i de les esperances reals de tots aquells que, en la Humanitat, es troben deshumanitzats.

Juli
De totes maneres, el que hem llegit avui no parla de Jesús sinó de Joan Baptista. I la veritat és que no sé què hi pinta aquest senyor ara aquí!

Bet
Home: Joan va ser el precursor! Però em passa com a tu: no entenc per què els Evangelis ens parlen més de Joan que, per exemple, dels pares de Jesús...

Magda
En canvi, a mi, això em sembla molt significatiu. Els pares de Jesús són biològicament massa pròxims a ell. Joan ofereix més joc per presentar-nos el significat de la persona de Jesús. No seria possible entendre Jesús fora del context del seu poble d’Israel. Els Israelites són un poble singular: un poble petit, que quasi sempre ha viscut oprimit, però que també sempre ha anhelat i lluitat per la llibertat. Els evangelis connecten Jesús amb tota la llarga i dolorosa experiència d’Israel; i ho fan a través de la figura de Joan. Fixem-nos en el relat que hem llegit: comença passant revista de tots els poderosos de l’escena (tant se val que sigui exacta o no). I de cop, resulta que a cap d’ells es dirigeix la “paraula de Déu”, sinó a Joan: un home pobre que vivia al desert.

Bet
No entenc res d’això que dius...

Juli
Jo tampoc. Vols dir que té cap importància tot això?

Víctor
És clar, que és important! Joan va ser una persona molt important!

Juli
No em referia pas a Joan. Pensava en això que has dit dels oprimits... És cert: és terrible que els oprimits perdin sempre! És terrible que els opressors se surtin amb la seva! Però, això és el que hi ha; això és el que es veu cada dia, i a tot arreu...

Víctor
Potser també hi ha alguna cosa que no veiem...

Bet
No ho veiem perquè no passa! “S’alçaran les fondalades

i s’abaixaran les muntanyes i els turons”. Collonades! Heu vist mai que passi res d’això!?

Víctor
Que no ho vegem, no vol dir que no pugui passar. Jo penso que si ho veiéssim, ja no tindria gràcia ser bona persona. Seríem com els animals domesticats: són “bons” perquè no els queda altre remei, perquè “veuen” allò que els passaria si no ho fossin.

Magda
El que acabes de dir em sembla extraordinàriament interessant: hi ha una gran diferència entre “ser bo” com a domesticat, i “ser bo” per pròpia decisió. El resultat final pot semblar el mateix... però és molt diferent!

Bet
Què vols que et digui?... A vegades preferiria estar domesticada que no haver de decidir per mi mateixa. Total: sempre guanyen els mateixos...

Magda
La predicació de Joan (com la de tots els profetes) té forma de PROMESA. I és veritat que els evangelis presenten Jesús com L’ACOMPLIMENT d’aquestes promeses; i, no obstant, no veiem que res hagi canviat...

Víctor
A vegades es parla d’una segona vinguda de Jesús. Jo, això, no ho he entès mai, perquè si ja ha vingut, i no ha marxat...

Magda
Jo tampoc no ho entenc gaire. Potser la solució està en allò de la llavor. Quan una llavor cau a la terra, res no canvia. En canvi, quan les llavors floreixen, tot es transforma. Segurament estem encara, globalment, en temps de llavor. Però també, sovint, m’he trobat amb persones que estan en plena florida...

Bet
Total: que ens toca esperar. Però ja saps allò que es diu: “Qui espera, desespera”!

Víctor
A menys que tingui esperança...

Advent 1. Any C.

EVANGELI. (Lluc 21,25-28.34-36).

En aquell temps, deia Jesús als deixebles:

«Hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles.

A la terra, les nacions viuran amb l’ai al cor,

esverades pels bramuls de la mar embravida.

La gent perdrà l’alè de por, pensant en els desastres

que sobrevindran arreu del món,

perquè fins l’estelada del cel trontollarà.

Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre un núvol,

amb poder i amb una gran majestat.

Quan tot això comenci a succeir,

alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats.

»Estigueu atents sobre vosaltres:

Que l’excés de menjar i beure

o la preocupació dels negocis

no afeixugués el vostre cor

i us trobéssiu a sobre aquell dia de cop i volta,

perquè vindrà, segur, com un llaç, per a tothom,

sigui on sigui de la terra.

Estigueu alerta pregant en tota ocasió

i demanant que pugueu sortir-vos-en

de tot això que ha de succeir,

i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home.»

TERTÚLIA:

Bet
Segons dius tu, Víctor, avui, a missa, comenceu un nou Curs. Vols dir que aneu bé començant amb “llamps i trons”?

Victor
Què vols dir? On els veus els llamps i trons?

Bet
Home! Tot això de l’ai al cor perquè les estrelles cauen, i el mar que es desborda, i el llaç que empaita tothom... Com sempre, la vostra arma és fer por!

Juli
Tampoc no et passis! La por guarda la vinya. El problema no està en parlar de calamitats, sinó en si aquestes calamitats són reals o no. Jo crec que, precisament avui, molta gent està experimentant calamitats d’aquestes en tot això que està passant.

Bet
Et refereixes a la crisi?

Juli
A la crisi, i a tot això que duen el diaris. El que em resulta sorprenent és que, en mig de tantes calamitats, és digui: “Alceu ben alt el cap perquè molt aviat sereu alliberats”. Punyetes!!! Com si d’aquestes calamitats en fóssim només espectadors! No en som espectadors, sinó víctimes!

Magda
Ben cert: en som víctimes, i no pas espectadors. I precisament per això trobo l’evangeli d’avui absolutament interessant. En realitat els “espectadors” no veuen res de res. Són cecs! Cal ser “víctima” per poder “veure” realment el món i tenir, a més, esperança. Fixeu-vos que diu: “Llavors veureu aparèixer l’Home en gran poder i majestat”. ¿No la somniem, tots, una Humanitat nova? No la faran ni la veuran els que van d’espectadors, sinó les víctimes!

Víctor
Ara m’he perdut... ¿Tot això que dius tu, Magda, ho treus del que hem llegit a l’evangeli? Els evangelis fa dos mil anys que estan escrits... En canvi tu parles de coses d’avui... Què té a veure una cosa amb l’altra?

Magda
Veus, Víctor, per què no vull anar a missa amb tu? Tu ara estàs parlant com si fossis un “espectador” del món; del món de fa dos mil anys! A missa, esteu ancorats en el passat.

Juli
Va!!! No hi torneu, ara! En Víctor va a missa perquè necessita anar missa, i punt. Tu, Magda, li demanes massa. I tampoc m’agrada això que dius de víctimes i espectadors. No m’agrada la paraula “víctima”.

Magda
En parlo perquè és la paraula que has fet servir, tu. A mi tampoc no m’agrada: indica massa passivitat. M’agraden més paraules com “lluitador”, “creador”, “humanitzador”, ...

Bet
A veure si m’aclareixo: lluitador; humanitzador?... Quan jo era petita m’havien fet creure que Déu havia creat l’Home. Però, segons tu, aquí se’ns parla de que ens hem de crear nosaltres mateixos... Que no ens podia fer perfectes, Déu, i sense tantes calamitats?!

Juli
Ja sabeu que jo no crec en Déu... Però si, com fos, els humans haguessin estat fets perfectes, serien robots. Per a ser persones, d’una manera o altra ens hem de crear nosaltres mateixos.

Víctor
Si Déu ens ha creat, no ens podem pas tornar a fer nosaltres mateixos!

Magda
Per això m’agraden tant els evangelis. No parlen tant de “creador” com de “pare”. Els “creadors”  fan robots. Els pares fem fills; fills capaços de fer-se ells mateixos! Quina delícia quan veus un fill que es va fent tot un home (o una dona)! Dónes per ben empleats tots els maldecaps passats.

Bet
O sigui: que, en el fons, aquest evangeli ens diu que, en mig de les calamitats d’aquest món, podem anar fent l’Home! I això, gràcies sobretot a les víctimes que alcen el cap ben alt.

Magda
St. Pau parla de “dolors de part”. Podríem dir que la Història (o l’Evolució) està prenyada d’Humanitat. (Romans 8,22).