Nadal.
Per Nadal la litúrgia ens ofereix tres misses. Però aquesta Tertúlia no s'inspira en cap fragment concret dels evangelis llegits sinó en la festa en si mateixa.
TERTÚLIA.
Bet
Ai, Nadal, Nadal!...
Sovint penso que, si Jesús tornés!...
Quina barreja més estranya que n’hem fet!
Ai, Nadal, Nadal!...
Sovint penso que, si Jesús tornés!...
Quina barreja més estranya que n’hem fet!
Magda
Si Jesús tornés...? Tu ets agnòstica, i quan dius això, tots entenem què vols dir. Però sovint això també ho diuen persones que es consideren “cristianes”. Parlant així, demostren que no han entès res de res sobre Jesús. No té cap sentit dir “Si Jesús tornés”! Seria com dir: “Si Armstrong tornés a la Lluna”.
Si Jesús tornés...? Tu ets agnòstica, i quan dius això, tots entenem què vols dir. Però sovint això també ho diuen persones que es consideren “cristianes”. Parlant així, demostren que no han entès res de res sobre Jesús. No té cap sentit dir “Si Jesús tornés”! Seria com dir: “Si Armstrong tornés a la Lluna”.
Víctor
Ara sí que m’he perdut... Què té a veure una cosa amb l’altra?!
Ara sí que m’he perdut... Què té a veure una cosa amb l’altra?!
Magda
És només per posar un exemple... Armstrong podria anat tantes vegades com volgués a la Lluna... Però quan diem que va ser el primer home que va arribar a la Lluna, no volem dir que Armstrong fos un gran heroi, algú que va fer una cosa que ningú no havia fet abans... Ell mateix ho va dir: Un petit pas per a mi; un gran pas per a la humanitat. Per això no solem dir “Armstrong va arribar a la Lluna” sinó “L’Home va arribar a la Lluna”. Armstrong recull tota la Història passada de la Humanitat, des del primer home que va mirar el cel i es va enamorar de la Lluna. Després vindrien els astrònoms, els matemàtics, els físics, els informàtics... En realitat, tots formem part d’aquest “viatge”.
El Jesús que ens presenten els Evangelis és una mica com Armstrong: en ell s’hi recull tota la Història passada de la Humanitat, des del primer humà que va somniar en un món millor.
Armstrong va posar en evidència que havia arribat el moment en què l’Home era capaç d’arribar a la Lluna. Jesús va posar en evidència que havia arribat el moment en què l’Home era capaç de VIURE d’una altra manera: segons el PROJECTE de Déu, en el llenguatge dels Evangelis.
És només per posar un exemple... Armstrong podria anat tantes vegades com volgués a la Lluna... Però quan diem que va ser el primer home que va arribar a la Lluna, no volem dir que Armstrong fos un gran heroi, algú que va fer una cosa que ningú no havia fet abans... Ell mateix ho va dir: Un petit pas per a mi; un gran pas per a la humanitat. Per això no solem dir “Armstrong va arribar a la Lluna” sinó “L’Home va arribar a la Lluna”. Armstrong recull tota la Història passada de la Humanitat, des del primer home que va mirar el cel i es va enamorar de la Lluna. Després vindrien els astrònoms, els matemàtics, els físics, els informàtics... En realitat, tots formem part d’aquest “viatge”.
El Jesús que ens presenten els Evangelis és una mica com Armstrong: en ell s’hi recull tota la Història passada de la Humanitat, des del primer humà que va somniar en un món millor.
Armstrong va posar en evidència que havia arribat el moment en què l’Home era capaç d’arribar a la Lluna. Jesús va posar en evidència que havia arribat el moment en què l’Home era capaç de VIURE d’una altra manera: segons el PROJECTE de Déu, en el llenguatge dels Evangelis.
Juli
Viure d’una altra manera? No crec que hagi canviat gaire res després de Jesús. Han passat més de 2000 anys, i ja ho veus!...
Viure d’una altra manera? No crec que hagi canviat gaire res després de Jesús. Han passat més de 2000 anys, i ja ho veus!...
Bet
Tampoc ha canviat res després que l’Home arribés a la Lluna. Cap de nosaltres no hi ha anat, ni crec que, de fet, puguem anar-hi mai. I això que m’agradaria!...
Tampoc ha canviat res després que l’Home arribés a la Lluna. Cap de nosaltres no hi ha anat, ni crec que, de fet, puguem anar-hi mai. I això que m’agradaria!...
Magda
Anar a la Lluna, en el fons, és una anècdota; encara que molt significativa, perquè és el començament de l’aventura espacial, que encara no sabem fins on ens portarà... És cert: després de Jesús tot continua igual, però ha canviat l’horitzó.
Anar a la Lluna, en el fons, és una anècdota; encara que molt significativa, perquè és el començament de l’aventura espacial, que encara no sabem fins on ens portarà... És cert: després de Jesús tot continua igual, però ha canviat l’horitzó.
Juli
”L’horitzó”!?
Això és una paraula molt bonica, però per a la vida humana real i concreta no significa res de res.
”L’horitzó”!?
Això és una paraula molt bonica, però per a la vida humana real i concreta no significa res de res.
Bet
N’estàs segur?! Sense horitzons, jo no suportaria la vida!... Necessito horitzons, fins i tot en el supòsit de que no els pugui aconseguir tots...
N’estàs segur?! Sense horitzons, jo no suportaria la vida!... Necessito horitzons, fins i tot en el supòsit de que no els pugui aconseguir tots...
Víctor
A veure, Magda: explica una mica més això de l’horitzó, perquè jo aquí també m’hi perdo. Jesús ens salva perquè és l’enviat de Déu, i ens diu com hem de viure. Però, això del canvi d’horitzó...
A veure, Magda: explica una mica més això de l’horitzó, perquè jo aquí també m’hi perdo. Jesús ens salva perquè és l’enviat de Déu, i ens diu com hem de viure. Però, això del canvi d’horitzó...
Magda
La quasi totalitat dels humans no hem anat mai a la Lluna, ni hi anirem tampoc. Però ara sabem que l’Home pot anar-hi. Igualment, la majoria dels humans comencem sense entendre la NOVA MANERA DE VIURE que ens presenten els Evangelis, però anem descobrint que això és possible, i que hi som cridats; i que podem fer passos per acostar-nos-hi. És com en els nens petits: són petits, però tenen horitzó: fer-se adults.
La quasi totalitat dels humans no hem anat mai a la Lluna, ni hi anirem tampoc. Però ara sabem que l’Home pot anar-hi. Igualment, la majoria dels humans comencem sense entendre la NOVA MANERA DE VIURE que ens presenten els Evangelis, però anem descobrint que això és possible, i que hi som cridats; i que podem fer passos per acostar-nos-hi. És com en els nens petits: són petits, però tenen horitzó: fer-se adults.
Bet
Jo, de petita, era creient. Ara, de gran, ja no tinc fe.
Jo, de petita, era creient. Ara, de gran, ja no tinc fe.
Magda
No tens la fe de quan eres petita; només faltaria! Però acabes de dir que tens horitzons. Hi ha moltes formes de FE, encara que d’algunes no en diguem “fe”.
No tens la fe de quan eres petita; només faltaria! Però acabes de dir que tens horitzons. Hi ha moltes formes de FE, encara que d’algunes no en diguem “fe”.
Bet
Per a mi, tenir horitzons no vol dir creure en Déu, ni en l’església, ni ser religiosa. Tot això ja ha passat. Per a mi, tenir horitzons significa creure en la VIDA. Viure. Per als fills, per al meu home, per al meu Poble. Ara, per exemple, tot això de la independència... A mi em fa viure!
Per a mi, tenir horitzons no vol dir creure en Déu, ni en l’església, ni ser religiosa. Tot això ja ha passat. Per a mi, tenir horitzons significa creure en la VIDA. Viure. Per als fills, per al meu home, per al meu Poble. Ara, per exemple, tot això de la independència... A mi em fa viure!
Juli
En tot això hi estic d’acord, però jo no en diria “tenir horitzons”. Simplement és la realitat; la vida de cada dia. Estàs en un lloc i en unes situacions concretes; i has de ballar el ball que toca! Tot plegat no serveix de res... Però t’omple el dia.
VíctorEn tot això hi estic d’acord, però jo no en diria “tenir horitzons”. Simplement és la realitat; la vida de cada dia. Estàs en un lloc i en unes situacions concretes; i has de ballar el ball que toca! Tot plegat no serveix de res... Però t’omple el dia.
No estic d’acord que no serveixi de res. Pregunta-ho als teus fills si la teva vida serveix de res! Pregunta-ho als teus malalts, tu que ets metge. Jo no sé si tinc horitzons o no; però sé que la feina ben feta ajuda a fer Poble; ajuda a millorar el món; ajuda al jovent que està pujant;... Quan durarà tot plegat? No ho sé. Tampoc és un problema meu. En realitat, d’una manera o altra, tots treballem o vivim per al mateix: per la nostra mainada, per una vida millor. Potser no ho veurem, però hi haurem ajudat. M’ha agradat allò que has dit de l’Armstrong: el seu “viatge” va començar el dia en què algú es va enamorar de la Lluna. Si, com dius tu Magda, NADAL és celebrar tot això... em sembla molt bé. I jo m’hi apunto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada