Festa de la Mare de Déu. Cap d'any

 Pere Torras.

EVANGELI. (Lluc 2,16-21).

En aquell temps,

els pastors anaren a Bet-Lèhem

i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora.

Havent-ho vist amb els propis ulls,

van contar el que els havien dit d’aquell infant,

i tothom qui ho sentia

es meravellava del que deien els pastors.

Maria conservava aquests records en el seu cor

i els meditava.

Després els pastors se’n tornaren,

glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit;

tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.

Passats vuit dies,

quan hagueren de circumcidar-lo;

li posaren el nom de Jesús;

era el nom que havia indicat l’àngel

abans que el concebés la seva mare.

TERTÚLIA.

Magda
Realment  (com he comentat tantes vegades amb tu, Víctor) dubto molt que només anant a missa es pugui entendre res sobre Jesús, perquè llegiu els evangelis trencant-los i barrejant-ho tot. Fixeu-vos: l’evangeli d’avui parla de Jesús el dia del naixement; diumenge passat es parlava de quan tenia 12 anys; diumenge que ve, ves a saber de què parlaran.

Víctor
I jo et responc sempre el mateix: què vols que hi faci. Està muntat així. Per això vaig demanar-vos de fer aquesta tertúlia, que a mi m’agrada molt... Ens ho passem bé, no?

Juli
Sí... Ho trobo divertit. Per a mi és com un joc. No m’hauria imaginant mai a mi mateix llegint i comentant l’evangeli!!! Però el que m’interessa més no és tant l’evangeli com la tertúlia en si mateixa. Som molt diferents, però la conversa és realment interessant.

Magda
Doncs a mi, Víctor, m’has ben complicat la vida!... Com sabeu, m’agrada pensar els Evangelis; però aquestes trobades m’obliguen a anar a un ritme accelerat. I és que les setmanes es toquen!... Però m’agrada.

Bet
Doncs a mi em passa el revés: tinc la impressió que m’estic reconciliant amb mi mateixa. Espero aquesta trobada! Hi trobo coses que mai no m’hauria imaginat. Per exemple, avui, això que diu de Maria “que conservava aquests records en el cor i els meditava”. Resulta una dona interessant, aquesta Maria! I estranya! Si ja sabia totes aquelles coses que li havia dit l’àngel sobre el seu fill, ¿per què el renya, com vam llegir diumenge passat? ¿Per què, avui, es meravella del que diuen els pastors? ¿Per què reacciona com si no sabés res de res? ¿Com és que no s’atabala en la feina d’educar algú que ella creia que era “fill de Déu”?

Juli
Jo no em complico pas tant la vida. Per mi, Jesús, si va existir de debò, havia de ser un nen o un vailet com els altres. Tot això de Messies i fill de Déu deuria venir després, per obra dels seus addictes. Va ser de gran que, a Jesús, uns quants exaltats el van convertir en un líder, i fill de Déu! Aquí va començar tota la gresca.

Magda
Jo estic d’acord amb tu. Però no m’agrada la paraula addicte. Els addictes desapareixen quan el seu líder fracassa. És cert: els EVANGELIS van ser escrits força després de Jesús, però no podien ser obra d’uns simples addictes, o seguidors, o deixebles,... Entre Jesús i els qui van escriure els Evangelis hi havia d’haver alguna altra classe de sintonia.

Bet
Tinc la impressió que a tu t’hauria agradat trobar-te entre els que escoltaven Jesús.

Magda
No ho dubtis pas. Aquella gent deurien fer unes experiències molt especials.

Bet
Tu, et consideres cristiana?

Magda
No! No crec que Jesús volgués ni cristians o ni cristianes. No em considero “cristiana”, ni “religiosa”,... En tinc prou i de sobres en intentar ser humana.

Víctor
Tots ho som d’humans!

Magda
Exacte: tots som humans. Però sovint ens deshumanitzem i deshumanitzem altres humans. Sovint sembla com si ens cansés ser humans, o com si no en tinguéssim prou. Sovint ens situem per sobre dels altres; per sobre dels humans.

Juli.
Així, estaràs d’acord amb mi que no fan falta ni déus, ni religions, ni esglésies,...

Magda
Sobretot si no ens ajuden a ser humans. Però si a algú l’hi ajuden, benvingudes siguin aquestes coses.
Sabeu què em donen a mi els Evangelis? −Ser humana amb goig. Estar contenta de ser humana. Suposo que això deu ser el que aquella gent de Palestina deurien trobar en Jesús.

Bet
I, no sents ràbia, alguna vegada?

Magda
Sempre!!! ¿No et fa ràbia, a tu, veure com es deshumanitza tanta gent? En nom de Déu; en nom del Progrés; en nom de la Democràcia, en nom de les Exigències econòmiques, en nom de la Justícia,... Sento ràbia davant de cada crucificat, sigui quina sigui l’excusa dels qui han volgut deshumanitzar-lo.

Juli
Acabar crucificat, no és cap bona notícia...

Magda
No és cap acabament. La bona notícia està precisament en això: que no és cap acabament.

Víctor
Així, tu també creus en la resurrecció? No saps l’alegria que em dónes!

Magda
No m’agrada la paraula resurrecció. Està massa gastada. La paraula del relat d’avui és molt més suggerent: posat en una menjadora. Per a qui es fa aliment, la menjadora no és cap acabament.

Bet
Ara necessito fer com Maria, que “conservava aquests records en el seu cor i els meditava”...