EVANGELI. (Lluc
14,1a.7-14).
Nota.
El fragment de l'evangeli que ens
ofereix el missal no es pot entendre correctament sense el fragment anterior,
que li serveix d'introducció. És per això que, aquí, l'hi afegeixo en vermell.
Un dissabte,
Jesús entrà a menjar a casa d’un dels principals fariseus.
Ells l’estaven observant.
Davant d'ell hi havia un home que era hidròpic.
Llavors Jesús va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus:
«¿És permès o no de curar en dissabte?»
Però ells callaven.
Jesús agafà aquell home, el va guarir i el va fer marxar.
Després els digué:
«Si a un de vosaltres li caigués al pou en dissabte el fill, o tan
sols el bou,
¿no l'en trauria tot seguit?»
I no van ser capaços de donar-li cap resposta.
Jesús notà que els convidats escollien els primers llocs
i els proposà aquesta paràbola:
«Quan algú et convida a un dinar de casament,
no et posis al primer lloc:
si hi hagués un altre convidat més honorable que tu,
vindria el qui us ha convidat a tots dos i et diria:
“Cedeix-li el lloc”,
i tu hauries d’ocupar el lloc darrer, tot avergonyit.
Més aviat quan et conviden vés a ocupar el lloc darrer,
i quan entrarà el qui t’ha convidat et dirà:
“Amic, puja més amunt.”
Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula,
perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat,
però el qui s’humilia serà enaltit.»
Després digué al qui l’havia convidat:
«Quan facis un dinar o un sopar,
no hi cridis els teus amics, ni els teus germans,
ni altres parents teus, ni veïns rics.
Potser ells també et convidarien,
i ja tindries la recompensa.
Més aviat, quan facis una festa,
convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs.
Feliç de tu, llavors:
ells no tenen res per recompensar-t’ho,
i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els
justos.»
TERTÚLIA
Bet
Aquí, tothom observa tothom! Els fariseus observen Jesús, i Jesús observa els fariseus. I no em sembla bé que Jesús aprofiti que és convidat per un fariseu per voler-los donar lliçons. Un convidat és un convidat, i no es pot permetre segons quines llibertats.
Aquí, tothom observa tothom! Els fariseus observen Jesús, i Jesús observa els fariseus. I no em sembla bé que Jesús aprofiti que és convidat per un fariseu per voler-los donar lliçons. Un convidat és un convidat, i no es pot permetre segons quines llibertats.
Víctor
No es diu pas que hi anés com a convidat. Però, vaja!, pel cas és igual: Jesús no estava a casa seva, i potser tens raó en això que dius. Però cal reconèixer que el que diu Jesús és important: Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però qui s’humilia serà enaltit.
No es diu pas que hi anés com a convidat. Però, vaja!, pel cas és igual: Jesús no estava a casa seva, i potser tens raó en això que dius. Però cal reconèixer que el que diu Jesús és important: Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però qui s’humilia serà enaltit.
Bet
Pot ser tan veritat com vulguis, però no em sembla bé la manera com ho diu Jesús, perquè ho diu com una estratègia, i ben poc noble. Posar-se a l'últim lloc perquè et facin pujar més amunt, en el fons és un engany.
Pot ser tan veritat com vulguis, però no em sembla bé la manera com ho diu Jesús, perquè ho diu com una estratègia, i ben poc noble. Posar-se a l'últim lloc perquè et facin pujar més amunt, en el fons és un engany.
Juli
Jo ja fa dies que ho dic: hi ha coses d'aquest tal Jesús que a mi no m'agraden. No serveixen per a la vida real. I sort que ni vosaltres −els que us dieu seguidors seus− les feu, perquè seria un desastre. Això que diu de no invitar els amics, o els parents, sinó els pobres i esgarrats... és una bestiesa.
Jo ja fa dies que ho dic: hi ha coses d'aquest tal Jesús que a mi no m'agraden. No serveixen per a la vida real. I sort que ni vosaltres −els que us dieu seguidors seus− les feu, perquè seria un desastre. Això que diu de no invitar els amics, o els parents, sinó els pobres i esgarrats... és una bestiesa.
Bet
Magda... aquesta vegada t'ho hem posat difícil, si vols defensar els evangelis!
Magda... aquesta vegada t'ho hem posat difícil, si vols defensar els evangelis!
Magda
Ai no, Bet! Jo no he de defensar res ni ningú! Per a mi, els Evangelis ni s'ataquen ni es defensen. Simplement estan aquí. Són com les petites fonts que et trobes anant per la muntanya. Estan allà oferint aigua i frescor si la vols. Si no, no passa res.
M'he acostumat a llegir els Evangelis així, com qui troba una font.
També és cert −i no sé per què− que el missal ofereix aquest relat escapçat; i així és difícil d'entendre'l.
Ai no, Bet! Jo no he de defensar res ni ningú! Per a mi, els Evangelis ni s'ataquen ni es defensen. Simplement estan aquí. Són com les petites fonts que et trobes anant per la muntanya. Estan allà oferint aigua i frescor si la vols. Si no, no passa res.
M'he acostumat a llegir els Evangelis així, com qui troba una font.
També és cert −i no sé per què− que el missal ofereix aquest relat escapçat; i així és difícil d'entendre'l.
Bet
Què vols dir? ¿No són el mateix, el Missal i els Evangelis?!
Què vols dir? ¿No són el mateix, el Missal i els Evangelis?!
Víctor
Sí i no. Hi ha massa pocs diumenges durant l'any per poder llegir tots els Evangelis. Per això, cada diumenge només se'n llegeix un tros, i queden trossos que no es llegeixen mai. El Missal és incomplet. També passa que aquests trossos que es llegeixen estan molt desordenats, perquè es busca, per a cada festa, el tros més adient, que pot està al començament, al final o al mig. No sé per què s'ha muntat així, però ho han fet així...
Sí i no. Hi ha massa pocs diumenges durant l'any per poder llegir tots els Evangelis. Per això, cada diumenge només se'n llegeix un tros, i queden trossos que no es llegeixen mai. El Missal és incomplet. També passa que aquests trossos que es llegeixen estan molt desordenats, perquè es busca, per a cada festa, el tros més adient, que pot està al començament, al final o al mig. No sé per què s'ha muntat així, però ho han fet així...
Magda
I això té un altre problema també greu: es tendeix a entendre un relat determinat en funció de la festa per a la qual ha estat escollit, i llavors es perd el significat original. La veritat: veient com llegiu els Evangelis, vosaltres, a missa, dubto que pugueu entendre-hi gaire res. Per exemple: el relat d'avui ve marcat per la presència d'un hidròpic. El relat està fet de tal manera que aquest home que no pot saciar la seva set sigui la imatge viva d'aquell grup de fariseus amb qui Jesús ha anat a menjar. Però el missal s’ha saltat allò que es refereix a l’hidròpic!
I això té un altre problema també greu: es tendeix a entendre un relat determinat en funció de la festa per a la qual ha estat escollit, i llavors es perd el significat original. La veritat: veient com llegiu els Evangelis, vosaltres, a missa, dubto que pugueu entendre-hi gaire res. Per exemple: el relat d'avui ve marcat per la presència d'un hidròpic. El relat està fet de tal manera que aquest home que no pot saciar la seva set sigui la imatge viva d'aquell grup de fariseus amb qui Jesús ha anat a menjar. Però el missal s’ha saltat allò que es refereix a l’hidròpic!
Víctor
O sigui que, segons tu, la curació de l'hidròpic significaria la correcció que Jesús proposa en relació a la tendència d'algunes comunitats a crear diferències i "primers llocs". Doncs, si és així, jo us podria explicar moltes coses de la nostra parròquia... Protagonismes, i recels provocats pels protagonismes... La veritat és que s'hi perden moltes energies...
O sigui que, segons tu, la curació de l'hidròpic significaria la correcció que Jesús proposa en relació a la tendència d'algunes comunitats a crear diferències i "primers llocs". Doncs, si és així, jo us podria explicar moltes coses de la nostra parròquia... Protagonismes, i recels provocats pels protagonismes... La veritat és que s'hi perden moltes energies...
Juli
La figura de l'hidròpic em resulta molt suggerent. Ara penso en el Partit, i en el camp de la política en general. Cal reconèixer que els protagonismes, i els recels que aquests provoquen, són com un corc que acaba fent malbé les millors energies, com dius tu Víctor.
Dissortadament, no crec que sigui una "malaltia" que es pugui guarir...
La figura de l'hidròpic em resulta molt suggerent. Ara penso en el Partit, i en el camp de la política en general. Cal reconèixer que els protagonismes, i els recels que aquests provoquen, són com un corc que acaba fent malbé les millors energies, com dius tu Víctor.
Dissortadament, no crec que sigui una "malaltia" que es pugui guarir...
Magda
La recepta que dóna Jesús per a “guarir” aquesta malaltia no és cap estratègia. És per poder prendre consciència d'aquesta realitat: Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit. És un principi general que val per a tots els àmbits. De fet, Jesús invita a crear una altra classe d'àmbits on això no passi: Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni altres parents teus, ni veïns rics. Potser ells també et convidarien, i ja tindries la recompensa. Més aviat, quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs...
Al revés de tu, Juli, jo trobo que això és una “medicina” que seria eficaç.
I Jesús ho diu "al qui l'havia convidat". Amb aquesta expressió, l'evangelista suggereix que aquella comunitat encara no era del tot cristiana, perquè Jesús hi està com un “convidat” i no com "el Senyor", com en les trobades dels deixebles. A més: l'acció de Jesús amb l'hidròpic és contundent: "...agafà aquell home, el va guarir i el va fer marxar". Hi ha àmbits tan marcats per la hidropesia, que hom només pot alliberar-se'n marxant.
La recepta que dóna Jesús per a “guarir” aquesta malaltia no és cap estratègia. És per poder prendre consciència d'aquesta realitat: Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit. És un principi general que val per a tots els àmbits. De fet, Jesús invita a crear una altra classe d'àmbits on això no passi: Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni altres parents teus, ni veïns rics. Potser ells també et convidarien, i ja tindries la recompensa. Més aviat, quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs...
Al revés de tu, Juli, jo trobo que això és una “medicina” que seria eficaç.
I Jesús ho diu "al qui l'havia convidat". Amb aquesta expressió, l'evangelista suggereix que aquella comunitat encara no era del tot cristiana, perquè Jesús hi està com un “convidat” i no com "el Senyor", com en les trobades dels deixebles. A més: l'acció de Jesús amb l'hidròpic és contundent: "...agafà aquell home, el va guarir i el va fer marxar". Hi ha àmbits tan marcats per la hidropesia, que hom només pot alliberar-se'n marxant.
Bet
Doncs potser, i pel que jo conec, són moltes les parròquies on Jesús no passa de ser un convidat (suposant que no en quedi exclòs!)...
¿Podria ser que l'evangeli ens donés la raó als qui hem marxat?...
Doncs potser, i pel que jo conec, són moltes les parròquies on Jesús no passa de ser un convidat (suposant que no en quedi exclòs!)...
¿Podria ser que l'evangeli ens donés la raó als qui hem marxat?...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada