EVANGELI. (Lluc 1,39-56).
Segons els evangelis, tothom qui fa humanitat és "mare" de Jesús (Mateu 12:48) Jesús personifica l'Home en plenitud, i és engendrat per tots aquells que fan humanitat. En canvi els poderosos, els rics... desfan humanitat. Porten l'Home al Calvari. Sortosament el Calvari no significa el fracàs de l'Home sinó el fracàs del Poder. Al Calvari, el poderosos maten el "rei" (font del seu falç Poder) i, sense saber-ho, exalcen "l'Home".
Fer humanitat, o desfer humanitat: aquesta és la qüestió. Tota la resta són formes de llenguatge, més o menys encertades.
Per
aquells dies,
Maria se
n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà.
Entrà a
casa de Zacaries i saludà Elisabet.
Tan bon
punt Elisabet va sentir la salutació de Maria,
el nen
saltà dins les seves entranyes,
i
Elisabet, plena de l’Esperit Sant,
cridà amb
totes les seves forces:
«Ets
beneïda entre totes les dones
i és
beneït el fruit de les teves entranyes.
Qui sóc
jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?
Mira: tan
bon punt he sentit la teva salutació,
el nen ha
saltat d’entusiasme dins les meves entranyes.
Feliç tu
que has cregut!
Allò que
el Senyor t’ha fet saber, es complirà.»
Maria
digué:
«La meva
ànima magnifica el Senyor,
el meu
esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha
mirat la petitesa de la seva serventa.
Des d’ara
totes les generacions em diran benaurada,
perquè el
Totpoderós obra en mi meravelles.
El seu
nom és sant,
i l’amor
que té als qui creuen en ell
s’estén
de generació en generació.
Les obres
del seu braç són potents:
dispersa
els homes de cor altiu,
derroca
els poderosos del soli
i exalça
els humils.
Omple de
béns els pobres,
i els
rics se’n tornen sense res.
Ha
protegit Israel, el seu servent,
com ho
havia promès als nostres pares;
s’ha
recordat del seu amor a Abraham
i a la
seva descendència per sempre.»
Maria es
quedà tres mesos amb ella,
i després
se’n tornà a casa seva.
TERTÚLIA.
Víctor
No acabo de veure la relació d'aquest evangeli amb la festa de l'Assumpció que celebrem. El relat parla de Maria que va pujar a la muntanya, quan era jove; en canvi la festa de l'Assumpció es refereix a quan va morir i va pujar al cel.
No acabo de veure la relació d'aquest evangeli amb la festa de l'Assumpció que celebrem. El relat parla de Maria que va pujar a la muntanya, quan era jove; en canvi la festa de l'Assumpció es refereix a quan va morir i va pujar al cel.
Juli
Home, mira: tot és "pujar"! Encara que això de pujar al cel no saps mai si "puges" o "baixes", perquè la terra dóna voltes...
Home, mira: tot és "pujar"! Encara que això de pujar al cel no saps mai si "puges" o "baixes", perquè la terra dóna voltes...
Magda
Se sol imaginar l'assumpció com un pujar. Però el seu significat és ser assumit, ser acollit. No es tracta de "pujar" sinó de ser acollit per algú en el seu àmbit vital. Per exemple: avui, que ens hem reunit a casa vostra, podríem dir que en Víctor i jo som assumits (acollits) per vosaltres.
Se sol imaginar l'assumpció com un pujar. Però el seu significat és ser assumit, ser acollit. No es tracta de "pujar" sinó de ser acollit per algú en el seu àmbit vital. Per exemple: avui, que ens hem reunit a casa vostra, podríem dir que en Víctor i jo som assumits (acollits) per vosaltres.
Bet
I és per nosaltres un plaer i un honor. Esteu a casa vostra.
I és per nosaltres un plaer i un honor. Esteu a casa vostra.
Víctor
Doncs, si per a vosaltres és un plaer, imagineu com ho serà també per a nosaltres.
De totes maneres, en la festa d'avui, se suposa que Maria és acollida al cel; i l'evangeli, aquí, no parla per res del cel.
Doncs, si per a vosaltres és un plaer, imagineu com ho serà també per a nosaltres.
De totes maneres, en la festa d'avui, se suposa que Maria és acollida al cel; i l'evangeli, aquí, no parla per res del cel.
Bet
Jo ja estic acostumada que, en religió, si una cosa es pot dir d'una manera complicada sembla millor que dir-la d'una manera clara i senzilla. Tan fàcil com seria dir que Maria va ser assumpta o acollida per Déu. Però no: s'ha d'embolicar amb això del cel, com si Maria hagués pujat enlaire com un coet!
Jo ja estic acostumada que, en religió, si una cosa es pot dir d'una manera complicada sembla millor que dir-la d'una manera clara i senzilla. Tan fàcil com seria dir que Maria va ser assumpta o acollida per Déu. Però no: s'ha d'embolicar amb això del cel, com si Maria hagués pujat enlaire com un coet!
Juli
"Assumpta al cel" és més fàcil d'imaginar que no pas "assumpta per Déu". El cel, d'alguna manera, el veiem. En canvi Déu no l'ha vist mai ningú, ni el veurà!
"Assumpta al cel" és més fàcil d'imaginar que no pas "assumpta per Déu". El cel, d'alguna manera, el veiem. En canvi Déu no l'ha vist mai ningú, ni el veurà!
Magda
Són llenguatges simbòlics! Parlar del cel és parlar de l'àmbit de Déu. Igualment quan es parla de la muntanya; a les muntanyes solia haver-hi els santuaris. El temple dels Jueus estava a la muntanya de Judà. Però l'evangeli que hem llegit posa en boca de Maria una expressió terrible que va molt més enllà de les nostres imaginacions. No parla ni de cel ni de temples ni de muntanyes, sinó de humils i de pobres, en contrast amb poderosos i rics. És en ells que es dóna l'autèntica assumpció. No es parla directament de l'assumpció de Maria sinó de l'assumpció dels humils i dels pobres. "Dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res". Maria s'identifica amb els pobres i humils, i això li permet proclamar-se benaurada.
Són llenguatges simbòlics! Parlar del cel és parlar de l'àmbit de Déu. Igualment quan es parla de la muntanya; a les muntanyes solia haver-hi els santuaris. El temple dels Jueus estava a la muntanya de Judà. Però l'evangeli que hem llegit posa en boca de Maria una expressió terrible que va molt més enllà de les nostres imaginacions. No parla ni de cel ni de temples ni de muntanyes, sinó de humils i de pobres, en contrast amb poderosos i rics. És en ells que es dóna l'autèntica assumpció. No es parla directament de l'assumpció de Maria sinó de l'assumpció dels humils i dels pobres. "Dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res". Maria s'identifica amb els pobres i humils, i això li permet proclamar-se benaurada.
Víctor
!¿Vols dir que l'assumpció de Maria no va ser cap privilegi seu personal pel fet de ser la mare de Jesús?!
Magda!¿Vols dir que l'assumpció de Maria no va ser cap privilegi seu personal pel fet de ser la mare de Jesús?!
Segons els evangelis, tothom qui fa humanitat és "mare" de Jesús (Mateu 12:48) Jesús personifica l'Home en plenitud, i és engendrat per tots aquells que fan humanitat. En canvi els poderosos, els rics... desfan humanitat. Porten l'Home al Calvari. Sortosament el Calvari no significa el fracàs de l'Home sinó el fracàs del Poder. Al Calvari, el poderosos maten el "rei" (font del seu falç Poder) i, sense saber-ho, exalcen "l'Home".
Fer humanitat, o desfer humanitat: aquesta és la qüestió. Tota la resta són formes de llenguatge, més o menys encertades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada