EVANGELI. (Lluc 13,22-30).
En aquell temps,
Jesús, tot fent camí cap a Jerusalem,
passava per viles i pobles i ensenyava.
Algú li preguntà:
«Senyor, són pocs els qui se salven?»
Ell contestà:
«Correu,
mireu d’entrar per la porta estreta,
perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi
i no podran.
Després que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta,
Després que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta,
de fora estant començareu a trucar i direu:
“Senyor obriu-nos.”
Ell us respondrà: “No sé d’on sou.”
Llavors començareu a dir-li:
“Menjàvem i bevíem amb vós
i ensenyàveu pels nostres carrers.”
Ell us respondrà: “No sé d’on sou.
Lluny de mi, tots vosaltres que obràveu el mal.”
»Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents
quan veureu Abraham, Isaac i Jacob
amb tots els profetes en el regne de Déu,
mentre que a vosaltres us hauran tret fora.
I vindrà gent d’orient i d’occident,
del nord i del sud
i s’asseuran a taula en el regne de Déu.
Mireu, ara són darrers els qui llavors seran primers,
i són primers els qui llavors seran darrers.»
TERTÚLIA.
Juli
Aquest torna a ser un d'aquells evangelis que em fot més ràbia. La pregunta del començament és estúpida. De què hem de ser "salvats"? Aquesta és la gran manipulació que fa la religió: primer et mengen el coco dient-te que estem perduts; i després et diuen que has de buscar la salvació que, és clar, només la religió pot donar. Això és com si jo digués que tothom està malalt, i que, per tant, tothom ha d'anar al metge. Doncs, no! La situació de sortida és la salut! I això també ho hem de "predicar" els metges. Els metges som per als qui estan "malalts", que són l'excepció.
Aquest torna a ser un d'aquells evangelis que em fot més ràbia. La pregunta del començament és estúpida. De què hem de ser "salvats"? Aquesta és la gran manipulació que fa la religió: primer et mengen el coco dient-te que estem perduts; i després et diuen que has de buscar la salvació que, és clar, només la religió pot donar. Això és com si jo digués que tothom està malalt, i que, per tant, tothom ha d'anar al metge. Doncs, no! La situació de sortida és la salut! I això també ho hem de "predicar" els metges. Els metges som per als qui estan "malalts", que són l'excepció.
Víctor
D'acord, Juli. Però em sembla que això de la salvació pot anar diferent de com ho dius tu. Potser la paraula "salvació" no sigui la més encertada; d'acord. En tot cas és un concepte relatiu. Tal com jo veig les coses −i parlo des de la meva experiència−, la situació de sortida depèn de la possible situació d'arribada.
Penso en la meva vida, i en la vida de la majoria de la gent d'avui dia. Jo vaig a missa perquè, ben mirat, és l'única "obligació" que m'he posat a mi mateix. Totes les altres, més o menys, em venen imposades per les circumstàncies. Avui dia tenim una vida "programada" per tots cantons. Som com nusos d'una xarxa que ens estira o ens reté de mil maneres. Jo necessito de tant en tant aixecar el cap. Necessito moments de llibertat; necessito horitzons oberts; necessito comprovar que, encara que sigui una peça d'una gran màquina, no sóc només una peça, sinó que puc, de tant en tant, treure el nas per respirar. A mi em serveix la paraula "salvació". Són moments que em permeten oxigenar la meva vida. Sense religió, a mi, la vida m'ofegaria! També tu ens vas dir que t'encantava el dia que no havies d'anar a la consulta. La roda de cada dia! Però tots, penso, necessitem sortir de la roda per uns moments i comprovar que no som només una "dent" de la gran roda.
D'acord, Juli. Però em sembla que això de la salvació pot anar diferent de com ho dius tu. Potser la paraula "salvació" no sigui la més encertada; d'acord. En tot cas és un concepte relatiu. Tal com jo veig les coses −i parlo des de la meva experiència−, la situació de sortida depèn de la possible situació d'arribada.
Penso en la meva vida, i en la vida de la majoria de la gent d'avui dia. Jo vaig a missa perquè, ben mirat, és l'única "obligació" que m'he posat a mi mateix. Totes les altres, més o menys, em venen imposades per les circumstàncies. Avui dia tenim una vida "programada" per tots cantons. Som com nusos d'una xarxa que ens estira o ens reté de mil maneres. Jo necessito de tant en tant aixecar el cap. Necessito moments de llibertat; necessito horitzons oberts; necessito comprovar que, encara que sigui una peça d'una gran màquina, no sóc només una peça, sinó que puc, de tant en tant, treure el nas per respirar. A mi em serveix la paraula "salvació". Són moments que em permeten oxigenar la meva vida. Sense religió, a mi, la vida m'ofegaria! També tu ens vas dir que t'encantava el dia que no havies d'anar a la consulta. La roda de cada dia! Però tots, penso, necessitem sortir de la roda per uns moments i comprovar que no som només una "dent" de la gran roda.
Juli
Recony, Víctor, com t'has destapat aquesta vegada! I el cas és que he d’estar totalment d'acord amb tu. Tan diferents que em pensava que érem, i resulta que, en el fons, som molt iguals.
Recony, Víctor, com t'has destapat aquesta vegada! I el cas és que he d’estar totalment d'acord amb tu. Tan diferents que em pensava que érem, i resulta que, en el fons, som molt iguals.
Bet
Partim de situacions diferents, però, ben mirat, som més semblants del que sembla. El meu punt de partida és el contrari del teu, Víctor; però la vivència és idèntica. Per a mi, la "salvació" va ser deixar la religió i trobar la llibertat. En canvi per tu, és la religió que et fa possible la llibertat. En els dos casos, la llibertat és l'important! Potser és veritat que tots necessitem ser salvats, perquè, mirant-ho bé, ningú no neix lliure.
Partim de situacions diferents, però, ben mirat, som més semblants del que sembla. El meu punt de partida és el contrari del teu, Víctor; però la vivència és idèntica. Per a mi, la "salvació" va ser deixar la religió i trobar la llibertat. En canvi per tu, és la religió que et fa possible la llibertat. En els dos casos, la llibertat és l'important! Potser és veritat que tots necessitem ser salvats, perquè, mirant-ho bé, ningú no neix lliure.
Magda
Amb el que esteu dient, ara veig més clar això de la porta estreta de què parla l'evangeli. A la llibertat només s'hi entra per una porta estreta; just a la mida de cadascú, de manera que només pots passar-hi si et desfàs dels afegits. Per les amples avingudes, no s'arriba a la llibertat. M'heu fet recordar una frase: Al riu, els peixos vius van contracorrent; els morts, segueixen el corrent.
En el relat, em resulten intrigants les paraules del cap de casa: "No sé d'on sou". A la casa de la llibertat només s'hi entra per la porta estreta; és a dir: alliberant-se de multituds i d'equipatges. Cada possessió és una servitud; cada amistat que no allibera, ens esclavitza. El regne de la llibertat és com un altre país. "El regne de Déu no és d'aquest món", digué Jesús davant Pilat. Ara veig que això té més suc del que em pensava!
Amb el que esteu dient, ara veig més clar això de la porta estreta de què parla l'evangeli. A la llibertat només s'hi entra per una porta estreta; just a la mida de cadascú, de manera que només pots passar-hi si et desfàs dels afegits. Per les amples avingudes, no s'arriba a la llibertat. M'heu fet recordar una frase: Al riu, els peixos vius van contracorrent; els morts, segueixen el corrent.
En el relat, em resulten intrigants les paraules del cap de casa: "No sé d'on sou". A la casa de la llibertat només s'hi entra per la porta estreta; és a dir: alliberant-se de multituds i d'equipatges. Cada possessió és una servitud; cada amistat que no allibera, ens esclavitza. El regne de la llibertat és com un altre país. "El regne de Déu no és d'aquest món", digué Jesús davant Pilat. Ara veig que això té més suc del que em pensava!
Juli
Però, per què diu que no poden entrar els que arriben tard?
MagdaPerò, per què diu que no poden entrar els que arriben tard?
No sé. Segurament el problema no és arribar tard, sinó no haver passat per la porta estreta. "No sé d'on sou". Mentre no passem per la porta estreta som d'un altre món. No és que algú sigui exclòs de la casa de la llibertat; però si algú hi entrés per la porta ampla, per a ell ja no seria llibertat sinó servitud. Us imagineu viure amorosament amb algú que no estimeu? Terrible! Us imagineu algú amb cor d'esclau vivint en el país de la llibertat? Terrible!
Alguns poden pensar que "entraran" a la casa de la llibertat per la seva cara bonica, perquè pertanyen a un poble privilegiat, o perquè tenen influències... Van errats. No hi valen ni privilegis ni cares boniques ni influències. És cert: la casa de la llibertat està oberta a tothom. "Vindrà gent d’orient i d’occident, del nord i del sud, i s’asseuran a taula en el regne de Déu". Però a tothom li cal "entrar-hi per la porta estreta". És a dir: havent-se alliberat de tot el farcell de coses que el dominen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada