EVANGELI. (Lluc 14,25-3).
En aquell
temps, Jesús anava amb molta gent.
Ell es
girà i els digué:
«Si algú
vol venir amb mi
i no
m’estima més que el pare i la mare,
que
l’esposa i els fills,
que els
germans i les germanes,
i fins i
tot que la pròpia vida,
no pot
ser deixeble meu.
Qui no
porta la seva creu per venir amb mi,
no pot
ser deixeble meu.
»Suposem que algú de vosaltres vol construir una torre.
¿No us
asseureu primer a calcular-ne les despeses
per veure
si teniu recursos per acabar-la?
Perquè,
si després de posar els fonaments,
no podíeu
acabar l’obra,
tots els
qui ho veurien començarien a burlar-se’n i dirien:
“Aquest
home havia començat a construir,
però no
pot acabar.”
Si un rei
vol anar a combatre amb un altre,
¿no
s’asseurà primer a deliberar si amb deu mil homes
podrà fer
front al qui ve contra ell amb vint mil?
I si veia
que no pot,
quan
l’altre encara és lluny
li
enviarà delegats a negociar la pau.
Així
també ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu
si no renuncia a tot el que té.»
TERTÚLIA
Juli
Si un predicador es presentés a casa i parlés així a les meves filles, us asseguro que li cosiria la llengua i li taparia la boca amb tot un rull d'esparadrap, perquè no pogués predicar mai més! Però, quines bestieses són, aquestes!? Cal estimar a algú més que als pares o als fills o a la dona?! Qui pot anar pel món predicant una cosa així!?
Si un predicador es presentés a casa i parlés així a les meves filles, us asseguro que li cosiria la llengua i li taparia la boca amb tot un rull d'esparadrap, perquè no pogués predicar mai més! Però, quines bestieses són, aquestes!? Cal estimar a algú més que als pares o als fills o a la dona?! Qui pot anar pel món predicant una cosa així!?
Víctor
Tu li cosiries la llengua, i a Jesús el van clavar a la creu... Ha de ser realment molt "greu" predicar això!... Però intueixo que aquí l'amor a Jesús no es contraposa a l'amor a les persones més estimades. Parla, fins i tot, d'estimar-lo a ell més que la pròpia vida. Això ha de tenir un significat més profund.
Tu li cosiries la llengua, i a Jesús el van clavar a la creu... Ha de ser realment molt "greu" predicar això!... Però intueixo que aquí l'amor a Jesús no es contraposa a l'amor a les persones més estimades. Parla, fins i tot, d'estimar-lo a ell més que la pròpia vida. Això ha de tenir un significat més profund.
Bet
A veure... No vull dir que no estigui d'acord amb tu, Juli, però em sorprèn que t'ho agafis tant a la valenta. Si tu mateix, fa quatre dies, em deies una cosa semblant!
A veure... No vull dir que no estigui d'acord amb tu, Juli, però em sorprèn que t'ho agafis tant a la valenta. Si tu mateix, fa quatre dies, em deies una cosa semblant!
Juli
Que et vaig dir una bestiesa així?... Nena: tu estàs delirant!
Que et vaig dir una bestiesa així?... Nena: tu estàs delirant!
Bet
No te'n recordes? Vas arribar a casa fet una fúria perquè, al Partit, us havíeu discutit sobre un individu dels vostres que s'havia aprofitat del càrrec per "fer un regalet" a la seva dona; i alguns s'hi mostraven força comprensius... "Quan algú accepta un càrrec de responsabilitat −vas respondre−, s'ha de descuidar de dones, fills i querides. I si no, que deixi el càrrec"!!!
No te'n recordes? Vas arribar a casa fet una fúria perquè, al Partit, us havíeu discutit sobre un individu dels vostres que s'havia aprofitat del càrrec per "fer un regalet" a la seva dona; i alguns s'hi mostraven força comprensius... "Quan algú accepta un càrrec de responsabilitat −vas respondre−, s'ha de descuidar de dones, fills i querides. I si no, que deixi el càrrec"!!!
Juli
Dona: això no hi té res a veure! Una cosa és treballar pel poble, i una altra anar pel món predicant que tu ets qui sap qui, i que tothom t'ha d'estimar per sobre de tot.
Dona: això no hi té res a veure! Una cosa és treballar pel poble, i una altra anar pel món predicant que tu ets qui sap qui, i que tothom t'ha d'estimar per sobre de tot.
Bet
Bé... La Magda ens ha dit moltes vegades que, en els evangelis, Jesús representa l'Home, o la Humanitat... De totes maneres continuo sense entendre per què, si és així, parla en primera persona. La veritat és que aquestes paraules de Jesús realment sonen molt malament.
Bé... La Magda ens ha dit moltes vegades que, en els evangelis, Jesús representa l'Home, o la Humanitat... De totes maneres continuo sense entendre per què, si és així, parla en primera persona. La veritat és que aquestes paraules de Jesús realment sonen molt malament.
Magda
De fet, el mateix evangelista ja deixa clar que Jesús no va dir, ell mateix, aquestes paraules, sinó que és ell, l'evangelista, qui les posa en boca de Jesús molts anys després.
De fet, el mateix evangelista ja deixa clar que Jesús no va dir, ell mateix, aquestes paraules, sinó que és ell, l'evangelista, qui les posa en boca de Jesús molts anys després.
Víctor
I com ho saps, això?
I com ho saps, això?
Magda
Lluc és un escriptor molt bo, i sap usar diferents tècniques de llenguatge per fer entendre allò que vol dir. Ja vaig parlar una vegada del paral·lelisme bíblic. Consisteix en dir una mateixa cosa amb dues frases diferents.
Lluc és un escriptor molt bo, i sap usar diferents tècniques de llenguatge per fer entendre allò que vol dir. Ja vaig parlar una vegada del paral·lelisme bíblic. Consisteix en dir una mateixa cosa amb dues frases diferents.
Bet
I per què dues frases per dir una sola mateixa cosa?...
I per què dues frases per dir una sola mateixa cosa?...
Magda
Així s'aconsegueix una visió estèreo de la situació. Passa com en nosaltres, que veiem les coses en relleu gràcies a tenir dos ulls. En aquest cas, a través d'un paral·lelisme, Lluc indica clarament que les paraules que posa en boca de Jesús no les podia dir Jesús en persona. Noteu que la segona frase del paral·lelisme parla de la creu amb un significat positiu. És impossible que Jesús parlés així de la creu, que era un instrument horrorós de tortura. No va ser fins després de la mort de Jesús, i a la llum de la resurrecció, que els deixebles van començar a donar a la creu un significat positiu, com a seguiment de Jesús.
Així s'aconsegueix una visió estèreo de la situació. Passa com en nosaltres, que veiem les coses en relleu gràcies a tenir dos ulls. En aquest cas, a través d'un paral·lelisme, Lluc indica clarament que les paraules que posa en boca de Jesús no les podia dir Jesús en persona. Noteu que la segona frase del paral·lelisme parla de la creu amb un significat positiu. És impossible que Jesús parlés així de la creu, que era un instrument horrorós de tortura. No va ser fins després de la mort de Jesús, i a la llum de la resurrecció, que els deixebles van començar a donar a la creu un significat positiu, com a seguiment de Jesús.
Juli
Però, per què aquest tal Lluc posa en boca de Jesús unes paraules que mai no va dir?! Això és enganyar la gent! O és que aquest tal "Jesús" és un invent dels evangelistes?!
Però, per què aquest tal Lluc posa en boca de Jesús unes paraules que mai no va dir?! Això és enganyar la gent! O és que aquest tal "Jesús" és un invent dels evangelistes?!
Magda
Els Evangelis no són, ni volen ser, biografies de Jesús. Però va ser a partir de l'experiència de l’individu Jesús, de la seva manera de viure, de les seves paraules i, sobretot, de la manera com va ser condemnat i mort, que molta gent van descobrir nous horitzons per a la vida humana. I és això el que recullen i transmeten els Evangelis. Ens presenten aquests nous horitzons en la persona de Jesús, atribuint-li paraules, accions, comportaments, resultats,... que no va dir ni fer personalment, perquè no és queden en el Jesús individual i concret que va viure en temps d'Herodes i Pilat, sinó que ens hi dibuixen el Jesús de la fe; el Jesús que, per als deixebles, s'havia convertit en l'home-mostra, en el criteri d'Humanitat reeixida. El Jesús dels Evangelis no es queda en una persona singular. És una persona expandida, com un arbre és l'expansió de la llavor que el va fer néixer.
Els Evangelis no són, ni volen ser, biografies de Jesús. Però va ser a partir de l'experiència de l’individu Jesús, de la seva manera de viure, de les seves paraules i, sobretot, de la manera com va ser condemnat i mort, que molta gent van descobrir nous horitzons per a la vida humana. I és això el que recullen i transmeten els Evangelis. Ens presenten aquests nous horitzons en la persona de Jesús, atribuint-li paraules, accions, comportaments, resultats,... que no va dir ni fer personalment, perquè no és queden en el Jesús individual i concret que va viure en temps d'Herodes i Pilat, sinó que ens hi dibuixen el Jesús de la fe; el Jesús que, per als deixebles, s'havia convertit en l'home-mostra, en el criteri d'Humanitat reeixida. El Jesús dels Evangelis no es queda en una persona singular. És una persona expandida, com un arbre és l'expansió de la llavor que el va fer néixer.
Víctor
Per tant, segons tu, "estimar Jesús per sobre de tot" en realitat vol dir estimar la Humanitat per sobre de tot. Així vol dir que cal que l’amor que tenim a les persones més pròximes ha de ser en l’horitzó d'un amor a tota la Humanitat. Ho trobo més acceptable...
Per tant, segons tu, "estimar Jesús per sobre de tot" en realitat vol dir estimar la Humanitat per sobre de tot. Així vol dir que cal que l’amor que tenim a les persones més pròximes ha de ser en l’horitzó d'un amor a tota la Humanitat. Ho trobo més acceptable...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada