EVANGELI. (Lluc 12, 49-53).
El foc té un simbolisme molt ric, sobretot en els Escrits de Lluc. L'evangeli d'avui comença amb un paral·lelisme bíblic. El paral·lelisme bíblic consisteix en dir una mateixa cosa amb dues frases diferents, i que s'il·luminen mútuament. Aquí les dues frases són:
1ª. He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar!
2ª. He de passar la prova d’un baptisme. Com em sent el cor oprimit fins que no l’hauré passada!
Jesús ja havia estat batejat per Joan al Jordà. El baptisme que encara havia de passar era la seva mort resurrecciosa. Recordem que la paraula "baptisme" literalment significa "ser submergit", a l'aigua, a terra,... Jesús és submergit (enterrat). I en surt nou; com quan ens banyem. És la resurrecció. La vida ressuscitada és el "foc" que cal escampar en la Humanitat perquè hi produeixi allò mateix que el "baptisme" va produir en Jesús.
Les dues frases volen expressar la idea de que Jesús no mor ni ressuscita per a si mateix sinó per introduir en la Humanitat la vida adulta. Precisament aquesta vida adulta és allò que trenca la "unitat" de les persones encara no alliberades (infantils).
En aquell temps Jesús deia als seus deixebles:
«He vingut a calar foc a la terra.
Com voldria ja veure-la cremar!
He de passar la prova d’un baptisme.
Com em sent el cor oprimit fins que no l’hauré passada!
¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra?
Us asseguro que no.
És la divisió, el que he vingut a portar.
Des d’ara dins una mateixa casa n’hi haurà cinc de
dividits:
Tres contra dos, i dos contra tres.
El pare renyirà amb el fill i el fill amb el pare;
la mare renyirà amb la filla i la filla amb la mare;
la sogra renyirà amb la nora i la nora amb la sogra.»
Deia també a la gent:
«Quan veieu sortir un núvol a ponent,
dieu tot seguit: “ja ve la pluja”.
I efectivament, la pluja arriba.
I quan el vent bufa del sud, dieu: “Farà calor”. I en
fa.
Hipòcrites!
Vosaltres sabeu endevinar el temps
per l’aspecte de la terra i el cel,
¿i ara no endevineu quins moments esteu vivint?
¿Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?»
TERTÚLIA
Bet
L'evangeli d'avui m'ha sorprès molt. Contradiu tota la idea que tenia de Jesús. Encara avui, quan sento parlar-ne els qui creuen en ell, el presenten com a molt pacífic, bonàs, dolç... Al meu Recordatori de 1ª Comunió, Jesús hi és representat com un xaiet suau i amorós. Sembla un xaiet de peluix...
L'evangeli d'avui m'ha sorprès molt. Contradiu tota la idea que tenia de Jesús. Encara avui, quan sento parlar-ne els qui creuen en ell, el presenten com a molt pacífic, bonàs, dolç... Al meu Recordatori de 1ª Comunió, Jesús hi és representat com un xaiet suau i amorós. Sembla un xaiet de peluix...
Víctor
Sí; jo també me n'havia fet aquesta idea, al principi. Però a l'Evangeli també s'hi parla d'un Jesús que a vegades està molt enfadat. A més: sovint penso: si se'l van carregar en menys de tres anys de vida pública... no deuria ser tan "inofensiu".
Sí; jo també me n'havia fet aquesta idea, al principi. Però a l'Evangeli també s'hi parla d'un Jesús que a vegades està molt enfadat. A més: sovint penso: si se'l van carregar en menys de tres anys de vida pública... no deuria ser tan "inofensiu".
Juli
Segons tinc entès, hi ha una pel·lícula que presenta Jesús com a revolucionari.
Segons tinc entès, hi ha una pel·lícula que presenta Jesús com a revolucionari.
Bet
Sí; és veritat. L'he vista. A vegades la tornen a fer a la tele. És curiós: quan la vaig veure em va sobtar molt; però em va quedar com mentalment aparcada. No va canviar la primera idea que jo tenia de Jesús. Algú va comentar que Pasolini −el director− només va fer servir paraules i expressions tretes de l'evangeli de Mateu. Sí: ara recordo: la pel·lícula és diu L'EVANGELI SEGONS MATEU.
Sí; és veritat. L'he vista. A vegades la tornen a fer a la tele. És curiós: quan la vaig veure em va sobtar molt; però em va quedar com mentalment aparcada. No va canviar la primera idea que jo tenia de Jesús. Algú va comentar que Pasolini −el director− només va fer servir paraules i expressions tretes de l'evangeli de Mateu. Sí: ara recordo: la pel·lícula és diu L'EVANGELI SEGONS MATEU.
Víctor
Jo també l'he vista; a la tele.
Jo també l'he vista; a la tele.
Magda
Si la vam veure junts! No te'n recordes? I em va agradar més a mi que a tu. I és veritat: el guió segueix fil per randa el text de Mateu. La novetat està en l'ambientació. Pasolini es tenia per ateu. Segons sembla, va fer la pel·lícula per suggeriment de Joan XXIII, un papa molt estimat també pels comunistes. Em va agradar sobretot el respecte amb què Pasolini tracta l'Evangeli, i la dignitat amb què reprodueix relats "conflictius" que podrien generar escenes "carrinclones". L'he tornat a veure, perquè està penjada a Internet. Em sembla que no acaba d'oferir tot el missatge. És com un magnífic puzle, però fet només amb la meitat de les peces. Per això em provoca unes ganes boges d'estudiar millor els Evangelis, perquè veig que hi falta alguna cosa... Però no sabria dir ben bé què.
Si la vam veure junts! No te'n recordes? I em va agradar més a mi que a tu. I és veritat: el guió segueix fil per randa el text de Mateu. La novetat està en l'ambientació. Pasolini es tenia per ateu. Segons sembla, va fer la pel·lícula per suggeriment de Joan XXIII, un papa molt estimat també pels comunistes. Em va agradar sobretot el respecte amb què Pasolini tracta l'Evangeli, i la dignitat amb què reprodueix relats "conflictius" que podrien generar escenes "carrinclones". L'he tornat a veure, perquè està penjada a Internet. Em sembla que no acaba d'oferir tot el missatge. És com un magnífic puzle, però fet només amb la meitat de les peces. Per això em provoca unes ganes boges d'estudiar millor els Evangelis, perquè veig que hi falta alguna cosa... Però no sabria dir ben bé què.
Víctor
A la pel·lícula hi quedava molt clar això de que la religió porta divisió.
A la pel·lícula hi quedava molt clar això de que la religió porta divisió.
Bet
No és que vulgui defensar la religió, però jo diria que, més que la religió, allò que porta divisió és el fanatisme. Qualsevol classe de fanatisme: religiós, polític, cultural, lingüístic, racial...
No és que vulgui defensar la religió, però jo diria que, més que la religió, allò que porta divisió és el fanatisme. Qualsevol classe de fanatisme: religiós, polític, cultural, lingüístic, racial...
Juli
Estic d'acord amb tu, però jo ho diria al revés. El fanatisme directament provoca una gran "unitat". El fanatisme de les dictadures produeix tanta unitat que, quan algú vol pensar pel seu compte, sempre és acusat de trencar la unitat. Això ho veig en els Estats, en els partits polítics... Suposo que a l'Església deu passar una cosa semblant.
Estic d'acord amb tu, però jo ho diria al revés. El fanatisme directament provoca una gran "unitat". El fanatisme de les dictadures produeix tanta unitat que, quan algú vol pensar pel seu compte, sempre és acusat de trencar la unitat. Això ho veig en els Estats, en els partits polítics... Suposo que a l'Església deu passar una cosa semblant.
Magda
Això que dius em fa pensar en el final de l'evangeli d'avui. ¿No l'heu trobat molt interessant? Jo ho trobo genial: "¿Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?". Evidentment: si cadascú decideix què ha de fer, és impossible la "unitat" que pretenen molts.
Això que dius em fa pensar en el final de l'evangeli d'avui. ¿No l'heu trobat molt interessant? Jo ho trobo genial: "¿Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?". Evidentment: si cadascú decideix què ha de fer, és impossible la "unitat" que pretenen molts.
Víctor
Jo he de reconèixer que he canviat molt en aquest punt. Sempre m'he considerat una persona normal, que sap pensar per ell mateix en tot, menys en religió! No sé: per mi, religió era sobretot "unes pràctiques"; no pas pensar i entendre. Això era "feina" dels capellans. Però estar casat amb la Magda té els seus "inconvenients"! Inconvenients dels quals ara n'estic ben content. Ella em va fer adonar que jo, en coses religioses, era −i acceptava de ser− un perfecte analfabet. Per això em vaig decidir a demanar-vos de fer aquesta tertúlia. A mi em resulta interessantíssima.
Jo he de reconèixer que he canviat molt en aquest punt. Sempre m'he considerat una persona normal, que sap pensar per ell mateix en tot, menys en religió! No sé: per mi, religió era sobretot "unes pràctiques"; no pas pensar i entendre. Això era "feina" dels capellans. Però estar casat amb la Magda té els seus "inconvenients"! Inconvenients dels quals ara n'estic ben content. Ella em va fer adonar que jo, en coses religioses, era −i acceptava de ser− un perfecte analfabet. Per això em vaig decidir a demanar-vos de fer aquesta tertúlia. A mi em resulta interessantíssima.
Magda
Imagineu-vos la situació: ell: un home religiós, sense entendre res de religió; i jo: una dona no-religiosa, però "tocada" pels Evangelis, que començava a estudiar. Una situació absurda. Però ara funcionem molt bé, eh?
Imagineu-vos la situació: ell: un home religiós, sense entendre res de religió; i jo: una dona no-religiosa, però "tocada" pels Evangelis, que començava a estudiar. Una situació absurda. Però ara funcionem molt bé, eh?
Juli
I això del foc, què vol dir? Perquè no crec que considereu aquest vostre Jesús com un piròman.
MagdaI això del foc, què vol dir? Perquè no crec que considereu aquest vostre Jesús com un piròman.
El foc té un simbolisme molt ric, sobretot en els Escrits de Lluc. L'evangeli d'avui comença amb un paral·lelisme bíblic. El paral·lelisme bíblic consisteix en dir una mateixa cosa amb dues frases diferents, i que s'il·luminen mútuament. Aquí les dues frases són:
1ª. He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar!
2ª. He de passar la prova d’un baptisme. Com em sent el cor oprimit fins que no l’hauré passada!
Jesús ja havia estat batejat per Joan al Jordà. El baptisme que encara havia de passar era la seva mort resurrecciosa. Recordem que la paraula "baptisme" literalment significa "ser submergit", a l'aigua, a terra,... Jesús és submergit (enterrat). I en surt nou; com quan ens banyem. És la resurrecció. La vida ressuscitada és el "foc" que cal escampar en la Humanitat perquè hi produeixi allò mateix que el "baptisme" va produir en Jesús.
Les dues frases volen expressar la idea de que Jesús no mor ni ressuscita per a si mateix sinó per introduir en la Humanitat la vida adulta. Precisament aquesta vida adulta és allò que trenca la "unitat" de les persones encara no alliberades (infantils).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada