EVANGELI. (Lluc 24,46-53).
En aquell
temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Així ho
diuen les Escriptures:
El
Messies havia de patir i de ressuscitar el tercer dia,
i calia
predicar en nom d’ell a tots els pobles,
començant
per Jerusalem,
la
conversió i el perdó dels pecats.
Vosaltres
en sou testimonis.
Ara, jo
us enviaré el do que el Pare ha promès,
i vindrà
sobre vosaltres;
no us
mogueu de la ciutat
fins que
haureu estat revestits del poder que us vindrà de dalt.»
Després
se’ls endugué fora, fins a prop de Bet-Hània,
alçà les
mans i els beneí.
Mentre
els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel;
ells es
prosternaren adorant-lo.
Després,
plens d’una alegria immensa,
se’n
tornaren a Jerusalem.
I
contínuament eren al temple donant gràcies a Déu.
TERTÚLIA
Víctor
Us haig de confessar un problema: avui, a l'Església, se celebra l'Ascensió de Jesús al cel. Però resulta que d'aquest fet tan important, fora de Lluc, els altres Evangelis no en diuen res de res. Per què?!
Us haig de confessar un problema: avui, a l'Església, se celebra l'Ascensió de Jesús al cel. Però resulta que d'aquest fet tan important, fora de Lluc, els altres Evangelis no en diuen res de res. Per què?!
Magda
No solament no en diuen res sinó que, d'alguna manera, diuen el contrari. L'evangeli de Mateu posa en boca de Jesús aquestes paraules: "Jo estaré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi dels temps". Per tant: no solament no diu que marxi sinó que diu explícitament que es queda.
No solament no en diuen res sinó que, d'alguna manera, diuen el contrari. L'evangeli de Mateu posa en boca de Jesús aquestes paraules: "Jo estaré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi dels temps". Per tant: no solament no diu que marxi sinó que diu explícitament que es queda.
Víctor
D'aquí ve el meu problema... Potser Jesús podria estar a la vegada al cel i entre nosaltres. Amb tot això del Big Bang, potser el cel no s’ha d’entendre tant com un lloc sinó com una manera d'existir. Però fins i tot així, per què els altres Evangelis no en parlen?
D'aquí ve el meu problema... Potser Jesús podria estar a la vegada al cel i entre nosaltres. Amb tot això del Big Bang, potser el cel no s’ha d’entendre tant com un lloc sinó com una manera d'existir. Però fins i tot així, per què els altres Evangelis no en parlen?
Juli
Em sap greu, Víctor, però ja comprendràs que sobre aquest punt jo no et puc pas ajudar. Jo, tot això de Jesús, miracles, resurrecció, ascensió,... no em va. A mi, demana'm tocar de peus a terra −i mai tant oportú, si parlem de pujar enlaire com els coets. I menys si penso allò que ens dius sempre tu, Magda: que Jesús representa l'Home.
Encara que no estaria malament: t'imagines la Humanitat, tots plegats pujant enlaire!... A la millor un dia envaïm un planeta d'una altra galàxia...
Em sap greu, Víctor, però ja comprendràs que sobre aquest punt jo no et puc pas ajudar. Jo, tot això de Jesús, miracles, resurrecció, ascensió,... no em va. A mi, demana'm tocar de peus a terra −i mai tant oportú, si parlem de pujar enlaire com els coets. I menys si penso allò que ens dius sempre tu, Magda: que Jesús representa l'Home.
Encara que no estaria malament: t'imagines la Humanitat, tots plegats pujant enlaire!... A la millor un dia envaïm un planeta d'una altra galàxia...
Bet
Au va, Juli! No te'n fotis. Jo tampoc no crec res de tot això; encara que de petita, sí que m'ho creia. I m'agradava! M'ho imaginava d'una manera tan real: Jesús, vestit de blanc, pujant enlaire fins a perdre's de vista. Llàstima que no sigui veritat!...
Au va, Juli! No te'n fotis. Jo tampoc no crec res de tot això; encara que de petita, sí que m'ho creia. I m'agradava! M'ho imaginava d'una manera tan real: Jesús, vestit de blanc, pujant enlaire fins a perdre's de vista. Llàstima que no sigui veritat!...
Víctor
Jo no ho diria tan segur que no és veritat. Accepto que no ho entenc, però, si ho diu l'Evangeli, alguna cosa de veritat deu haver-hi. Però, què?
Jo no ho diria tan segur que no és veritat. Accepto que no ho entenc, però, si ho diu l'Evangeli, alguna cosa de veritat deu haver-hi. Però, què?
Magda
Només Lluc fa servir aquest llenguatge. A la segona part de la seva obra, als Fets dels apòstols, en torna a parlar, i és una mica més explícit. Hi afegeix que, després que els deixebles perdessin de vista Jesús pujant enlaire, se'ls van aparèixer dos homes que els van dir que Jesús, igual com havia pujat, tornaria a baixar al cap de pocs dies. Es referien a la vinguda de l'Esperit Sant, en la festa de Pentecosta. Sembla que Lluc vol sincronitzar, d'alguna manera, dos “moviments”: Jesús puja perquè l'Esperit baixi. Per altra banda, segons l’Evangeli de Joan, Jesús ja els havia advertit que, perquè l'Esperit baixi, ell havia de marxar (Joan 16,7). L'Esperit i Jesús (com a individu particular) serien com els platets d'unes balances: si un baixa, l'altre puja. I ens preguntem: des d'on baixa l'Esperit, i a on puja Jesús (l'Home)?
Si aquestes preguntes ens les féssim amb llenguatge actual, potser diríem: D'on ve la força que fa pujar o progressar la Humanitat, i cap a on ens porta aquest progrés?
Només Lluc fa servir aquest llenguatge. A la segona part de la seva obra, als Fets dels apòstols, en torna a parlar, i és una mica més explícit. Hi afegeix que, després que els deixebles perdessin de vista Jesús pujant enlaire, se'ls van aparèixer dos homes que els van dir que Jesús, igual com havia pujat, tornaria a baixar al cap de pocs dies. Es referien a la vinguda de l'Esperit Sant, en la festa de Pentecosta. Sembla que Lluc vol sincronitzar, d'alguna manera, dos “moviments”: Jesús puja perquè l'Esperit baixi. Per altra banda, segons l’Evangeli de Joan, Jesús ja els havia advertit que, perquè l'Esperit baixi, ell havia de marxar (Joan 16,7). L'Esperit i Jesús (com a individu particular) serien com els platets d'unes balances: si un baixa, l'altre puja. I ens preguntem: des d'on baixa l'Esperit, i a on puja Jesús (l'Home)?
Si aquestes preguntes ens les féssim amb llenguatge actual, potser diríem: D'on ve la força que fa pujar o progressar la Humanitat, i cap a on ens porta aquest progrés?
Juli
Formulat així, per a mi la resposta seria ben clara: la força que fa avançar la Humanitat és la intel·ligència, i no ve d’enlloc; no ve de fora. La intel·ligència humana és fruit de la seva pròpia evolució. Té a veure amb l'evolució del cervell. La intel·ligència no ve d'enlloc ni ens porta enlloc.
Formulat així, per a mi la resposta seria ben clara: la força que fa avançar la Humanitat és la intel·ligència, i no ve d’enlloc; no ve de fora. La intel·ligència humana és fruit de la seva pròpia evolució. Té a veure amb l'evolució del cervell. La intel·ligència no ve d'enlloc ni ens porta enlloc.
Bet
Jo no crec que la intel·ligència faci progressar la Humanitat.
Ben cert: la intel·ligència és una gran força, però pot servir per progressar o per recular. La bomba atòmica és fruit de la intel·ligència, i ja veus on ens va portar! El sistema econòmic actual és obra de la intel·ligència, i jo no diria que ens faci progressar! Fins i tot els Estats actuals i el sistema polític mundial... Ara comencem a adonar-nos de com ens estan deshumanitzant.
Jo diria que el progrés de la Humanitat ve sobretot de la bondat. Depèn de si hi ha bondat o no que la intel·ligència ens humanitzi o ens deshumanitzi. I la pregunta que sempre em faig i mai no acabo de respondre'm és: d'on ve la bondat? Què ho fa que hi hagi persones bones i persones cruels? La intel·ligència ve de l'evolució del cervell, però la bondat pots tenir-la o no tenir-la. Per ser bo cal decidir-ho. Però, què ho fa que uns ho decideixin i altres, no?
Jo no crec que la intel·ligència faci progressar la Humanitat.
Ben cert: la intel·ligència és una gran força, però pot servir per progressar o per recular. La bomba atòmica és fruit de la intel·ligència, i ja veus on ens va portar! El sistema econòmic actual és obra de la intel·ligència, i jo no diria que ens faci progressar! Fins i tot els Estats actuals i el sistema polític mundial... Ara comencem a adonar-nos de com ens estan deshumanitzant.
Jo diria que el progrés de la Humanitat ve sobretot de la bondat. Depèn de si hi ha bondat o no que la intel·ligència ens humanitzi o ens deshumanitzi. I la pregunta que sempre em faig i mai no acabo de respondre'm és: d'on ve la bondat? Què ho fa que hi hagi persones bones i persones cruels? La intel·ligència ve de l'evolució del cervell, però la bondat pots tenir-la o no tenir-la. Per ser bo cal decidir-ho. Però, què ho fa que uns ho decideixin i altres, no?
Víctor
Potser depèn de l'educació que cadascú ha rebut...
Potser depèn de l'educació que cadascú ha rebut...
Bet
Aquesta no pot ser l'última raó. Hi ha d'haver alguna altra cosa. Hi ha persones que han rebut molt bona educació, i són uns aprofitats que abusen de tothom; i n'hi ha que han crescut en un ambient del tot hostil, i en canvi tenen un cor generós.
Aquesta no pot ser l'última raó. Hi ha d'haver alguna altra cosa. Hi ha persones que han rebut molt bona educació, i són uns aprofitats que abusen de tothom; i n'hi ha que han crescut en un ambient del tot hostil, i en canvi tenen un cor generós.
Juli
Però, com se sol dir, l'ocasió fa el lladre. Jo crec que tot depèn de les circumstàncies.
Però, com se sol dir, l'ocasió fa el lladre. Jo crec que tot depèn de les circumstàncies.
Bet
No ho crec. Conec gent que tenien totes les oportunitats per ser uns malparits, i no ho han estat. És més: no m'imagino cap de vosaltres aprofitant-vos d'algú si les circumstàncies ho permetessin. Jo mateixa: em repugna només l'idea de fer mal a ningú; fins i tot a un animalet. Per què jo he optat decididament per fer bé, i, segons sembla, hi ha persones que fins i tot es diverteixen fent patir animals i persones?
No ho crec. Conec gent que tenien totes les oportunitats per ser uns malparits, i no ho han estat. És més: no m'imagino cap de vosaltres aprofitant-vos d'algú si les circumstàncies ho permetessin. Jo mateixa: em repugna només l'idea de fer mal a ningú; fins i tot a un animalet. Per què jo he optat decididament per fer bé, i, segons sembla, hi ha persones que fins i tot es diverteixen fent patir animals i persones?
Víctor
Aquesta pregunta que tu et fas, jo també me l'he feta moltes vegades. I he de confessar-vos que és una pregunta que em fa por. Em fa por perquè porta a considerar-me més bona persona que molts altres... Però, per altra part, és veritat: jo he decidit ser bona persona, i, en canvi, veig que hi ha persones que menyspreen els altres per mantenir els seus privilegis, el seu domini, les seves riqueses,... Em costa molt de no pensar que hi ha gent "dolenta". Per això és una pregunta que em fa por.
Aquesta pregunta que tu et fas, jo també me l'he feta moltes vegades. I he de confessar-vos que és una pregunta que em fa por. Em fa por perquè porta a considerar-me més bona persona que molts altres... Però, per altra part, és veritat: jo he decidit ser bona persona, i, en canvi, veig que hi ha persones que menyspreen els altres per mantenir els seus privilegis, el seu domini, les seves riqueses,... Em costa molt de no pensar que hi ha gent "dolenta". Per això és una pregunta que em fa por.
Magda
A mi també em fa por aquesta pregunta, i, a la vegada, no puc evitar-la.
-Bet: ja ho veus: sembla que ens has portat a un carreró sense sortida...
Però, no passa res! No tenim cap necessitat de sortir de seguida d'aquest carreró. Ni tan sols sabem si hi ha sortida... Potser és això el que ens vol suggerir Lluc amb aquest llenguatge tan estrany de l'ascensió: sortir del carreró volant! Qui ho podia imaginar!!! Als seus seguidors, Jesús els mana "que no surtin de Jerusalem" fins que hagin rebut l'Esperit. Jerusalem, per a ells, era també un carreró sense sortida. ¿Qui els havia de dir que, transformats per l'Esperit, convertirien aquell carreró sense sortida en el "nus de camins" des d'on ells i el seu missatge posaria en comunicació tots els pobles?! Ho llegirem diumenge que ve, que és la Pentecosta.
A mi també em fa por aquesta pregunta, i, a la vegada, no puc evitar-la.
-Bet: ja ho veus: sembla que ens has portat a un carreró sense sortida...
Però, no passa res! No tenim cap necessitat de sortir de seguida d'aquest carreró. Ni tan sols sabem si hi ha sortida... Potser és això el que ens vol suggerir Lluc amb aquest llenguatge tan estrany de l'ascensió: sortir del carreró volant! Qui ho podia imaginar!!! Als seus seguidors, Jesús els mana "que no surtin de Jerusalem" fins que hagin rebut l'Esperit. Jerusalem, per a ells, era també un carreró sense sortida. ¿Qui els havia de dir que, transformats per l'Esperit, convertirien aquell carreró sense sortida en el "nus de camins" des d'on ells i el seu missatge posaria en comunicació tots els pobles?! Ho llegirem diumenge que ve, que és la Pentecosta.
Juli
Això de trobar-se en un carreró sense sortida és una experiència molt freqüent en la meva professió. La gent ve als metges per curar-se, però no sempre es pot. Més encara: d'alguna manera sempre acabes fracassant perquè, un dia o altre, tothom mor. Però també és veritat això que insinues de les sortides inesperades. Quan un malalt arriba al seu carreró sense sortida, alguns companys metges "se'n surten" dient als familiars: crideu el capellà. Com que jo no crec en capellans, no em queda altre remei que parlar-ne directament. I no us podeu pas imaginar la varietat de reaccions que es donen! N'hi ha de realment sorprenents. Recordo (no fa pas molt) una noia, de l'edat de la nostra gran, que quan li vaig dir que no hi havia remei, va somriure i em va dir: Gràcies, doctor, per dir-m'ho. Estic molt cansada de lluitar per viure. Ho continuaria fent si hi hagués alguna possibilitat. Però diu que no hi és. Doncs ara em dedicaré a descansar. Morir es pot fer descansant. −Quants dies, més o menys?
−Vuit dies serien molts –vaig dir-li.
−No es preocupi: aprofitaré els que siguin.
Això de trobar-se en un carreró sense sortida és una experiència molt freqüent en la meva professió. La gent ve als metges per curar-se, però no sempre es pot. Més encara: d'alguna manera sempre acabes fracassant perquè, un dia o altre, tothom mor. Però també és veritat això que insinues de les sortides inesperades. Quan un malalt arriba al seu carreró sense sortida, alguns companys metges "se'n surten" dient als familiars: crideu el capellà. Com que jo no crec en capellans, no em queda altre remei que parlar-ne directament. I no us podeu pas imaginar la varietat de reaccions que es donen! N'hi ha de realment sorprenents. Recordo (no fa pas molt) una noia, de l'edat de la nostra gran, que quan li vaig dir que no hi havia remei, va somriure i em va dir: Gràcies, doctor, per dir-m'ho. Estic molt cansada de lluitar per viure. Ho continuaria fent si hi hagués alguna possibilitat. Però diu que no hi és. Doncs ara em dedicaré a descansar. Morir es pot fer descansant. −Quants dies, més o menys?
−Vuit dies serien molts –vaig dir-li.
−No es preocupi: aprofitaré els que siguin.
Magda
Va morir?
Va morir?
Juli
Va passar una cosa absolutament inexplicable. Sí; va morir. Però van passar quasi tres mesos. Un dia li vaig dir que potser m'havia equivocat en el diagnòstic ja que havia millorat. Però ella em va respondre: "No, doctor: no s'ha equivocat. Passa allò que li vaig dir: "morir", a vegades, no cansa tant com lluitar per "viure". Jo lluitava pensant sobretot en el vailet que deixo. Si no puc viure, el millor que puc fer per ell és deixar-li el record d’una mare “descansada".
Va passar una cosa absolutament inexplicable. Sí; va morir. Però van passar quasi tres mesos. Un dia li vaig dir que potser m'havia equivocat en el diagnòstic ja que havia millorat. Però ella em va respondre: "No, doctor: no s'ha equivocat. Passa allò que li vaig dir: "morir", a vegades, no cansa tant com lluitar per "viure". Jo lluitava pensant sobretot en el vailet que deixo. Si no puc viure, el millor que puc fer per ell és deixar-li el record d’una mare “descansada".
No sé quin nom donar a un canvi així: sublimació? autosuggestió? ascensió? resurrecció?... Ella deia, amb una certa ironia, que estava al cel, sobretot quan passava estones jugant amb el seu fill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada