Diumenge 5è. de Pasqua. Any C.

EVANGELI. (Joan 13,31-33a.34-35).

Nota: Hi he posat en vermell el verset 33b que el Missal no recull.

Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué:

«Ara el Fill de l’home és glorificat,

i Déu és glorificat en ell.

Si Déu és glorificat en ell,

és que també Déu el glorificarà en Déu mateix,

i el glorificarà ben aviat.

Fillets,

és per poc temps que encara estic amb vosaltres.

Vosaltres em buscareu,

però ara us dic allò que vaig dir als jueus:

Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.

Us dono un manament nou:

que us estimeu els uns als altres.

Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres.

Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres

tothom coneixerà si sou deixebles meus.»

TERTÚLIA

Bet
En aquest breu relat d'avui m'hi sobra la paraula "fillets". Em recorda quan ens discutíem amb la mare i també em deia "filleta". Jo hi veia un intent de suborn afectuós. Quan vam tenir problemes amb la Petita, també em venien ganes de dir-li "filleta meva: si tu ho ets tot per nosaltres"!, però no ho vaig fer mai, recordant la meva mare. La tendresa, utilitzada com a arma per entendrir els altres, em sembla poc noble. Sempre recordaré, Juli, la discussió que vas tenir-hi tu: m'esgarrifava la duresa que vau fer servir tant ella com tu. Però va donar resultat. Us va canviar a tots dos, te'n recordes?

Juli
Perfectament. També jo em vaig espantar quan vaig veure el llenguatge que fèiem servir: massa dur! En aquest cas, però, la duresa del llenguatge era un reconeixement del valor de l'altre. Estic d'acord amb el que has dit: a vegades el llenguatge afectuós és un xantatge.

Víctor
Però també hi ha situacions en què el llenguatge afectuós és una manera d'indicar la profunda tristesa d'un moment determinat. No crec que aquí Jesús faci cap classe de xantatge. Senzillament, s'està acomiadant dels seus deixebles abans d'afrontar una situació terrible que ells, els deixebles, de moment no poden entendre. No ho sé... Jo no estic gaire donat a les expressions de tendresa explícita (ho saps molt bé tu, Magda), però en aquest cas la situació de Jesús era molt especial.

Magda
Sí; la situació de Jesús havia de ser molt especial. Però aquest relat pertany a l'evangeli de Joan, i aquest evangeli posa en boca de Jesús paraules i expressions que de cap manera podien ser dites per ell mateix. L'evangelista les posa en boca de Jesús per expressar la fe de les primeres comunitats cristianes que ja havien mitificat (en un bon sentit de la paraula) la persona de Jesús.

Bet
Vols dir que Jesús no va fer servir aquesta expressió?

Magda
No ho sé. Jo no hi era, i és difícil (per no dir impossible) reconstruir el llenguatge real de Jesús amb els deixebles. Recordem que els mateixos deixebles encarnen sobretot actituds. En aquest cas concret, estic convençuda que la paraula "fillets" és posada en boca de Jesús amb tota la intenció: vol indicar i fer canviar l'actitud dels deixebles.
La clau per interpretar el significat d'aquesta paraula està en l'expressió anterior "el fill de l'home". Hi ha un joc de paraules entre "fill" i "fillets".

Juli
Però tu ens has dit sempre que l'expressió "fill de l'home" vol dir simplement "home" o “ésser humà”. És difícil voler fer amb una expressió tan genèrica... jocs de paraules

Magda
Ben cert. Però en aquest cas la diferència entre “fill” i “fillets” és molt significativa. Jesús és el "fill" de la Humanitat perquè ja és cent per cent humà. En ell es realitza completament el projecte de Déu, segons la Bíblia: crear-engendrar l'Home a imatge i semblança seva. Jesús és el "fill" o el "primogènit". Per contrast, els deixebles no són encara plenament "fills". De moment són només "fillets", perquè encara no realitzen plenament el projecte de Déu. Per passar de "fillets" a "fills" han de portar a la pràctica el manament (nou) de Jesús: "Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres".
Déu és amor. A la creu Jesús ha visualitzat el seu amor mostrant-se com a vida-que-es-dóna. Per això ell és plenament "fill" de Déu. Els deixebles són invitats a adonar-se que no són encara "fills" sinó només "fillets". Ben cert que hi ha tendresa, però aquesta tendresa no està tant en les paraules com en la mateixa invitació a esdevenir plenament fills.

Bet
Però això que dius de l'amor i de la tendresa... No només els cristians estimen (si és que ho fan). Els que no som cristians també estimem com el que més. Si fos com dius tu, tothom qui estima es podria anomenat fill de Déu!

Magda
Em sembla que dius exactament el mateix que ens vol dir l'evangeli de Joan. Déu és amor. Per això, com molt bé dius, tothom qui estima és fill de Déu.

Juli
Bé, bé! Però a mi no m'hi emboliqueu, eh! Jo en tinc prou i de sobres en ser home i fill de la Humanitat!

Víctor
I també "pare", no? Almenys de les filles vostres... I, fent de metge, també et deus haver sentit  alguna vegada “pare” de la salut de molta gent. A vegades, quan dic a algú que et conec, et posen pels núvols...