4rt. Diumenge de Pasqua. C.

EVANGELI. (Joan 10,27-30).

En aquell temps, digué Jesús: «Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen.

Jo els dono la vida eterna:

no es perdran mai

ni me les prendrà ningú de les mans.

Allò que el Pare m’ha donat val més que tot,

i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare.

Jo i el Pare som u.»

TERTÚLIA

Bet
Ja hi tornem amb les ovelles!!! No m'agrada aquest llenguatge!

Víctor
Avui és difícil veure un pastor amb ovelles. Per això resulta un llenguatge estrany. Però segurament en temps de Jesús era normal.

Bet
Doncs, encara pitjor! Perquè allò que no m'agrada no és la imatge sinó allò que vol dir. No accepto que hi hagi pastors i ovelles. O tots pastors o tots ovelles. No accepto les diferències. Ja ho sé que Jesús es considerava un pastor bo, però no puc acceptar que als altres ens considerés ovelles.

Víctor
No sé si, en algun lloc, Jesús s'anomena també "ovella", però els Evangelis parlen sovint d'ell com d'un anyell. Joan Baptista l'anomena l'anyell de Déu.

Bet
Sí que tens raó! Ja no hi pensava: en el meu recordatori de la 1ª Comunió hi havia un xaiet. Jo em pensava que era jo, però la mare amb va dir que era Jesús... Ara faltaria un lloc que digués que tots som "pastors".

Juli
Dona: potser demanes massa! No hi ha pastors si no hi ha ovelles! Per mi, aquí hi ha una cosa molt clara: és un llenguatge cent per cent sectari. No hi tinc res a dir, perquè cadascú viu com vol! Però cal reconèixer que és un llenguatge sectari. De fet, les religions no són res més que sectes.

Víctor
Home, Juli!!! Dir-ne "secta" d'una religió amb més de mil milions de fidels, sembla una mica exagerat.

Juli
No parlo del número, sinó del contingut. Parlar de les "meves ovelles", com si fossin una propietat privada, i les úniques que reconeixen el propi líder,... Això és la definició exacta de secta. I a mi no m'agraden les sectes, tant si són quatre, com quatre mil milions...

Magda
Jo penso com tu, Juli, en això de les sectes: el número no fa la secta sinó l'esperit. Tot allò que "seccioni" la humanitat és sectari i fa mal.

Víctor
Tu també creus que els Cristians som una secta?

Magda
No ho crec ni deixo de creure-ho. Repeteixo: estic d'acord amb en Juli quan diu que no és cosa de números sinó de continguts. Tampoc no és cosa de creences. El sectarisme és una actitud. Segurament hi ha molts cristians que viuen les seves creences d'una manera sectària, com també n'hi haurà moltíssims d'altres que no tenen res de sectaris; com, per exemple, tu mateix.

Bet
Però... En tot cas, quan Jesús parla de les seves ovelles està parlant sectàriament.

Magda
Estic del tot convençuda que Jesús no va dir mai aquestes paraules ni res que s'hi assembli. L'evangelista Joan les posa en boca de Jesús perquè expressen el llenguatge de les primeres comunitats cristianes. Avui ens poden resultar sectàries, però quan van ser escrites volien expressar exactament el contrari.

Juli
Però... Tu mateixa estàs dient que aquestes paraules eren el llenguatge dels primers "seguidors" de Crist! ¿!Com pots dir ara que signifiquen el contrari d'una secta?!

Magda
Per allò que he dit tantes vegades, i que considero una de les aportacions més importants que els Evangelis han fet a la civilització. Jesús és l'home. Considerar-se ovella de Jesús significa, si ho diguessin amb llenguatge actual, sentir-se membre de la humanitat, i tenir la Humanitat com a punt de referència de la pròpia vida. Però cal reconèixer que el sectarisme és el punt de partença. Ho era en temps de Jesús i ho és avui. Precisament la proposta dels Evangelis porta a superar aquest sectarisme inicial en què tots comencem.

Juli
A veure, a veure si ho entenc... Estàs dient que tots comencem essent sectaris, i que les religions ens porten a superar el sectarisme? M'estàs dient que les religions no són sectes?!

Magda
Si el sectarisme és el punt de partença per tothom, totes les religions, d'entrada, tenen sectarisme dintre seu. I no solament les religions! També les associacions, els partits, els països,... Per exemple, els Estats actuals: ¿has vist mai un sectarisme més gran que el dels Estats?! Doncs, bé: el que penso és que els Evangelis ens ofereixen un missatge precisament per superar aquest sectarisme inicial. Amb això no vull pas dir que els cristians ja l'hagin superat, o que els no-cristians no puguin superar-lo. Una cosa és el missatge i una altra el nivell de seguiment de cadascú. Això ho deixen ben clar els mateixos Evangelis: els deixebles de Jesús no van superar el seu sectarisme fins que no van veure mort el seu líder.

Bet
Jo vaig haver de marxar de l'Església per superar el sectarisme!

Magda
Evidentment! Tots hem hagut de superar els nostres inicis. El teu sectarisme era eclesiàstic, i vas haver de superar l'Església; el meu era agnòstic, i vaig haver de superar l'Agnosticisme; em sembla que el teu, Juli, era polític, i has hagut de superar el Partidisme; i tu, Víctor: quantes vegades no m'has dit que havies hagut de canviar la teva manera de ser cristià!

Víctor
He canviat molt, però no he deixat mai de ser creient.

Juli
A tu, Víctor, et deu passar el mateix que a mi (encara que al revés): tu no has deixat mai de ser cristià, però has deixat de ser sectari; com jo, que no he deixat de ser ateu, però he de reconèixer que he deixat de ser-ne sectàriament.

Bet
D'aquí dedueixo que "creient" o "ateu" són només conceptes. Cadascú construeix la seva personalitat amb els conceptes que té a mà. Però l'important són les actituds. Aquestes depenen de la nostra llibertat, i són les que fan que la nostra relació amb els altres sigui sectària o no.
Estic segura que si algú de nosaltres fos sectari, aquest grup seria impossible. En canvi, tenir idees diferents ens ajuda a dialogar. Jo m'ho passo molt bé.