Diumenge 6 de Pasqua. C.

EVANGELI. (Joan 14,23-29).

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles :

«Qui m’estima farà cas del que jo dic;

el meu Pare l’estimarà

i vindrem a viure amb ell.

Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules,

que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat.

Us he dit tot això mentre era amb vosaltres,

però el Defensor,

l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu,

us farà recordar tot el que us he dit

i us ho farà entendre.

Us deixo la pau,

us dono la meva pau.

No una pau com la que dóna el món.

Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu!

Heu sentit que us deia: Me’n vaig, però tornaré.

Si m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare,

perquè el Pare és més gran que jo.

Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu.»

TERTÚLIA

Juli
Avui, llegint aquest evangeli, com que no hi entenia res de res, anava pensant: Aquest tal Joan Evangelista realment no sap pas el que es diu. De fet, no diu res; només juga amb paraules. Hi ha un lloc on diu: "Me'n vaig i torno". Absurd. Tu, Magda, sempre dius que l'evangeli només es pot entendre des de dintre. Jo estic fora, però dubto que tu, Víctor, que estàs dintre, hi trobis cap sentit en aquest relat, perquè només és un joc de paraules sense sentit.

Víctor
Per al·lusions he de respondre, i, com tantes vegades, t'he de donar la raó. Encara que jo no diria que aquestes paraules no tenen cap sentit sinó que jo no sé trobar-l'hi. Potser llegint el context...

Magda
Quan jo parlo d'entendre l'evangeli des de dintre, no em refereixo als cristians. Des de dintre vol dir des de la sintonia dels sentiments. Amb paraules, a vegades comuniquem coses, com en el llenguatge científic. Però altres vegades, amb el llenguatge, expressem sentiments. Aleshores només ens entenen realment aquells que sintonitzen amb els sentiments. Per exemple: l'amor o la tristesa o l'optimisme... Cap llenguatge transmet l'amor, o la tristesa o l'optimisme, però si parlo amb algú que sintonitza amb aquests sentiments, el llenguatge ens permetrà sentir, celebrar i gaudir d'aquesta sintonia.
El fragment que hem llegit forma part d'un llarguíssim discurs sentimental de Jesús amb els seus deixebles, i amb el qual l'evangelista exposa dues situacions: la no-sintonia dels Dotze i la sintonia de les primeres comunitats cristianes. La no-sintonia amb els Dotze produeix en Jesús una soledat extrema. La sintonia amb les (futures) comunitats porta a superar la soledat de Jesús (i la dels seus seguidors).

Juli
No entenc el que diu l'evangeli, i ara tampoc no entenc això que dius tu, Magda.

Bet
Juli! Com pots dir que no entens això que diu la Magda! Si tu i jo n'hem parlat moltes vegades, i tu em deies el mateix que diu ara ella!

Juli
Si no t'expliques, ara tampoc no t'entenc a tu. De què hem parlat, tu i jo?...

Bet
Tot això de la sintonia. Te'n recordes? Com sou, els homes!
Jo tampoc no havia entès res d'aquest evangeli d'avui. Hi buscava continguts; potser perquè els continguts es poden criticar... Però, quan tu, Magda, has dit això de la sintonia, ha estat com un flash: m'ha vingut a la memòria la situació que vam viure nosaltres dos. Te'n recordes, Juli? Van ser uns moments terribles; però precisament gràcies a aquells moments, ara, entre nosaltres, tot és glòria. Almenys jo ho experimento així...

Juli
La solitud... Sí: recordo això de la solitud...
Quina cosa més estranya! Recordo que pensava: deu haver-hi al món cinquanta mil dones que em farien feliç, però resulta que només vull la Bet, i aquesta se m'escapa. Només ella, tan pròxima i tan llunyana!

Bet
Ningú no estava tan pròxim a mi com tu, i no obstant, estaves tan lluny! Vivíem en planetes diferents...
Ai, perdoneu! Parlant de les nostres coses, ara els que us quedeu fora sou vosaltres... Perdoneu, Víctor i Magda.

Víctor
No passa res! Tampoc no quedem tan fora. Evidentment no volem ficar-nos en la vostra vida, però, almenys jo, us entenc. I la Magda segur que també. La vida de parella és complexa per a tothom; sobretot això que dieu de la soledat. Jo també he experimentat que l'amor és una barreja de soledat i comunió. En el nostre cas −no sé si tu, Magda, ho veus igual− la magnífica comunió que hi ha entre nosaltres dos s'ha fet a base de superar situacions de molta soledat. Exactament això que heu dit: la persona que més estimes, a vagades tan pròxima, i a vegades tan llunyana sense res que us separi.

Bet
Això és el que volies dir, tu Magda?

Magda
No; no és això. Perquè vosaltres heu dit molt més del que deia jo. Jo he "parlat" de sintonia com a sentiment, en canvi vosaltres, ara, heu sintonitzat. Quan parlàveu em sentia una mica incòmoda perquè tenia la impressió que estava profanant la vostra intimitat. Ho he suportat perquè conec la vostra amistat. També tu Víctor has provocat en mi una experiència de sintonia. És tan exacte el que heu dit!: "Tan a prop i tan lluny".
A l'evangeli, Jesús diu: "Me'n vaig i torno". No us sembla realment una frase extraordinàriament exacte? Me'n vaig, però tornaré. És el que heu dit vosaltres.
Hem tingut, em sembla, uns extraordinaris moments de sintonia entre nosaltres. "Us deixo la pau; us dono la meva pau". ¿No és això el que acabem de viure? Per a mi, sí.

Juli
O sigui: que jo no hi entenia res perquè buscava conceptes quan aquest evangeli parla de sentiments i experiències...
Diria que això encara em resulta més complicat. És massa pròxim. M’hi falta perspectiva... Això d’estar a dintre o a fora deu ser més significatiu del que em pensava!