Diumenge 3 de Pasqua. C.

EVANGELI. (Joan 21,1-19).

NOTA.

En blau, allò que correspon a la versió llarga.

En aquell temps,

Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades.

L’aparició fou així.

Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó,

Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més.

Simó Pere els digué; «Me’n vaig a pescar.»

Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim.»

Sortiren tots i pujaren a la barca,

però aquella nit no pescaren res.

Quan ja clarejava,

Jesús s’aturà vora l’aigua,

però els deixebles no el reconegueren.

Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?»

Li contestaren: «No.»

Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu.»

Ho feren així i ja no la podien treure

de tant de peix com hi havia.

Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:

«És el Senyor.»

Així que Simó Pere sentí aquestes paraules,

es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua.

Els altres deixebles,

que eren només a uns noranta metres de terra,

vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.

Quan baixaren a terra veieren un foc,

amb peix i pa coent-se sobre les brases.

Jesús els diu:

«Porteu peixos dels que acabeu de pescar.»

Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa:

hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos.

Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà.

Jesús els digué: «Veniu a esmorzar.»

Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era;

ja ho sabien, que era el Senyor.

Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava.

Igual va fer amb el peix.

Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles

després de ressuscitar d’entre els morts.

Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere:

«Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?»

Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo.»

Jesús li diu: «Pastura els meus anyells.»

Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?»

Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo.»

Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles.»

Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?»

Pere s’entristí que Jesús li preguntés

per tercera vegada si l’estimava, i li contestà:

«Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo.»

Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles.

T’ho dic amb tota veritat:

Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies,

però a les teves velleses, obriràs les mans

i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.

Jesús li deia això per indicar com seria la mort

amb què Pere havia de donar glòria a Déu.

Després d’aquestes paraules, Jesús afegí:

«Vine amb mi.»

TERTÚLIA.

Juli
Trobo aquest relat molt complicat. Espero que tu, Magda, ens l'aclareixis una mica. Però, d'entrada he de dir que em sorprèn el llenguatge entre Jesús i el Simó-Pere aquest. Sembla que siguin de la sèrie B... Jo sempre havia entès que l'homosexualitat era mal vista a l'església. Però les preguntes que Jesús fa a aquest tal Simó Pere no es poden entendre de cap altra manera.

Bet
A mi, això del llenguatge que tu dius, no m'havia cridat l'atenció, potser perquè és un relat que ja l'havia sentit altres vegades. En canvi, allò que em revolta per dintre és tot això de les "ovelles". Se suposa que els capellans serien els "pastors" i els altres hauríem de ser les "ovelles". No ho put acceptar de cap de les maneres! És humiliant i injust. Tots som iguals!

Víctor
Veig que avui tots tenim dificultats amb aquest evangeli, encara que sigui per motius diferents. Això que dius, tu Juli, del llenguatge entre Jesús i Pere... potser sí. Abans no hi havia pensat mai, potser perquè −com has dit també tu Bet− hi estava acostumat. De totes maneres, tot això està canviant molt dintre l'Església. No crec que avui, per a la majoria de cristians, l'homosexualitat sigui cap problema. És massa evident que es tracta d'una qüestió biològica. I sobre això de les "ovelles"... Potser tens raó tu, Bet: avui no sembla un llenguatge gaire adequat; encara que, a mi, la imatge de Jesús Bon Pastor em resulta simpàtica. També, potser, perquè hi estic acostumat. En canvi, allò que a mi em resulta del tot incomprensible és que els deixebles no reconeguin Jesús, sobretot tenint en compte que ja l'havien vist i reconegut abans, com llegíem diumenge passat. Com pot ser que ara el tornin a veure i no el reconeguin!?

Magda
... Sou uns tranquils!!! Exposeu els vostres problemes i ara m'esteu mirant com dient-me: tu, que estàs tan enamorada dels Evangelis, a veure com te'n surts, avui! M'agradaria deixar-vos amb un pam de nas!... Però no puc, perquè la veritat és que aquest relat m'encanta, i em passaria hores assaborint-lo. Com més hi penso, més extraordinari el trobo! És un llenguatge molt i molt elaborat, i difícil d'entendre des de fora (com tot l'Evangeli de Joan). Trobo estrany que també tu, Víctor, que estàs dintre, hi tinguis problemes.
Si m'ho permeteu, voldria dir dues coses, que ens poden ajudar:

1ª. Cal tenir en compte que Jesús va morir de debò, i que la seva resurrecció no va pas ser tornar enrere o tornar a la vida d'abans. Per tant, el Jesús d'abans de la mort ja no existeix, com no existeix l'infant que vam ser fa anys. Una espiga de blat és la mateixa vida del gra que havia estat, però no és el gra d'abans; aquest ha desaparegut absorbit per la terra.
En la vida podem passar per dues situacions: "abans de la resurrecció" i la "resurrecció mateixa ".

2ª. Jesús "alliçona" Simó Pere sobre aquestes dues situacions. Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols. Simó Pere era deixeble de Jesús, però no el seguia correctament perquè, mentre Jesús donava la vida, Pere intentava imposar-la.

Pere va seguir Jesús fins a la casa d'Anàs; però, quan una criada l'identifica com a deixeble de l'home aquest, ell nega rotundament ("tres vegades") conèixer l'Home. En el relat d'avui, per tres vegades Jesús li pregunta si estima l'Home. A cada resposta de Pere, Jesús li exposa els seus efectes: pastura les meves ovelles. Aquí "pasturar" no significa dirigir les ovelles sinó "apeixar-les" amb la pròpia vida, "fer-se el seu aliment". Pere accepta i Jesús, finalment, pot dir-li allò que ja havia dit als altres deixebles: "Vine amb mi"; és a dir: Sigues com jo: vida donada.
Jesús fa a Pere un examen d'humanitat, i li fa notar que estimar l'Home significa dedicar-li la pròpia vida ("apeixar"). 

Bet
Però, per què parla d'ovelles?

Magda
No ho sé, però ho trobo bé. Això de fer de la pròpia vida un aliment per als altres sonaria a canibalisme si es digués amb llenguatge directe. Decisions tan profundes s'expressen millor amb llenguatge simbòlic. La figura del pastor que dóna la vida per les ovelles era molt pròxima a la gent, sobretot perquè hi havia molts llops. Recordem que els Evangelis van ser escrits en temps de persecució.

Víctor
I, per què el deixebles no reconeixen Jesús quan el veuen?

Magda
No es pot veure el ressuscitat si no es veu l'Home. Ells havien seguit Jesús veient-hi un mestre, un líder, el messies,... Tot això "ha mort" en el Calvari. Ara Jesús "ja" és l'HOME. Ells el veuen, però el consideren un foraster. Serà el deixeble que Jesús estimava, l'únic que havia estat al Calvari, qui s'adonarà que el "foraster" és l'Home.

Juli
O sigui: que sobre allò que deia jo del llenguatge homosexual... res de res?

Magda
En l'Evangeli de Joan, molt explícitament, Jesús és l'Home en el sentit de ésser humà, tant home com dona. I la pregunta que Jesús fa a Pere és com si la Humanitat preguntés a cada un dels humans: "M'estimes més que a aquests?" És a dir: estimes fer humanitat més que fer sectarisme? (Penso que la traducció que fa el missal és poc clara quan diu: M'estimes més que aquests? per comptes de dir: M'estimes més que a aquests? "Aquests" aquí segurament es refereix als companys de Pere entesos com a seguidors d'un líder amb perspectives de domini).