PASQUA.C.

Evangeli  (Lluc 24,1-12). (de la Vetlla Pasqual).

El diumenge, molt de matí,

les dones anaren al sepulcre

amb les espècies aromàtiques que havien preparat.

Trobaren que la pedra havia estat apartada de l’entrada del sepulcre.

Hi entraren,

però no trobaren el cos de Jesús, el Senyor.

Mentre es preguntaven què havia passat,

se’ls presentaren dos homes amb vestits resplendents.

Esglaiades, s’inclinaren amb la cara fins a terra,

i ells els digueren:

«¿Per què busqueu entre els morts aquell que viu?

No hi és, aquí: ha ressuscitat.

Recordeu com us parlava quan era a Galilea,

i us deia que el Fill de l’home

havia de ser entregat a uns homes pecadors,

que havia de ser crucificat

i que, al tercer dia, havia de ressuscitar.»

Llavors es recordaren del que Jesús havia predit.

Se’n tornaren del sepulcre

i anunciaren tot això als onze i a tots els altres.

Aquestes dones eren Maria Magdalena,

Joana, i Maria, mare de Jaume.

També les altres que eren amb elles els ho deien.

Però als apòstols aquesta història

els semblà una quimera, i no se les cregueren.

Pere se n’anà corrents al sepulcre,

s’ajupí per mirar dintre i veié

que no hi havia res més que el llençol d’amortallar tot aplanat,

i se’n tornà a casa,

preguntant-se amb estranyesa què podia haver passat.

TERTÚLIA.

Juli
Espero que avui no acabarem enfrontant-nos tu i jo, Víctor, perquè això de la resurrecció deu ser per vosaltres, els cristians, la cosa més segura i important; en canvi, per a mi és la cosa més absurda i irracional que mai s'hagi inventat.

Víctor
Que les nostres idees siguin diferents no significa que ens hàgim d'enfrontar. Al contrari: fins ara ha facilitat el diàleg. Però, a més, sobre aquest punt, segurament que les nostres idees (parlo de les idees) no siguin tan diferents. La resurrecció, també a mi em sembla irracional. No la considero absurda, però sí que és un misteri. Jo hi crec, però no pas perquè ho entengui; si t'he de ser sincer, no sé ben bé què crec. Tampoc sabria imaginar-me a mi mateix sense creure-hi, perquè penso que la vida mateixa, sense cap classe de resurrecció, seria encara més irracional. Sincerament: si amb la mort tot s'acaba, la vida em semblaria una mala jugada.

Juli
Que la vida sigui una mala jugada, hi estaria força d'acord...

Bet
Apa, nois: que negatius esteu! A mi, la vida m'agrada. M'agrada com a experiència; per un temps. Ara... això de la resurrecció... ni l'entenc, ni la necessito per res...

Juli
Sobre aquest punt, jo tinc les meves idees. No tinc cap inconvenient en que, aquell "senyor" que dieu, hagués ressuscitat. Mira: millor per ell! Però, jo dic una cosa: ensenyeu-me'l. On el podem trobar, per fer-li una entrevista? Perquè dir que ha ressuscitat, però quedar-se invisible... em resulta molt sospitós...

Bet
Tu, Magda: què hi dius? Perquè, si no ho recordo malament, en tots els evangelis, quan parlen de la resurrecció, hi surt precisament la Magdalena com a protagonista...

Magda
És cert. I he de reconèixer que em fa una certa gràcia, sobretot perquè la Magdalena, en els Evangelis, representa una dona totalment alliberada. Pensa que l'evangeli de Lluc arriba a dir que Jesús va treure d'ella els set (totalitat) dimonis (alienacions) que patien la majoria de dones d'aquell temps (i d'ara!) (Lluc 8,2).
Avui, potser, la paraula "resurrecció" no sigui la més apropiada per comunicar allò que diuen els Evangelis. Està massa carregada de "records" i de "representacions". Allò que ens diuen els Evangelis és molt més senzill, però, per assumir-ho, cal primer haver fet un cert camí. De fet, els Evangelis parlen de la vida de Jesús com d'un "èxode". Aquest èxode portaria a aquella situació que nosaltres traduïm per resurrecció. Els Evangelis ho anomenen també Pasqua. Pasqua vol dir "pas". Significa el pas de l'Esclavitud a la Llibertat, o de la vida a la VIDA.

Juli
Però jo insisteixo en el mateix: si dieu que Jesús ha ressuscitat, ensenyeu-nos-el!

Magda
Ensenyar, què? Això que dius seria com voler que t'ensenyessin el ciri quan ja s'ha convertit en llum. Un ciri que s'ha fet llum, ja no existeix com a ciri, ni pots veure’l. Un ressuscitat ja no existeix com a mortal. La resurrecció és un pas ("pasqua"), però no enrere sinó endavant. Ressuscitar no és tornar a la vida anterior.

Bet
Què vols dir?! Ressuscitar no seria tornar a la vida després de morir?

Magda
Si fos així, no serviria de res morir. Noteu que els Evangelis no descriuen la resurrecció sinó la mort. La manera com va morir Jesús és presentada com un "espectacle" per a tothom, i amb molts detalls. En canvi, ningú no veu la resurrecció. Per què? Perquè la resurrecció no ve després de la mort. És la mateixa mort entesa com a vida-que-es-dóna-del-tot.
Penso que aquest és el gran missatge dels evangelis: "Donar la vida no és perdre-la sinó trobar-la". Donant la vida entrem en l'oceà de la VIDA. Per això, en el relat de Lluc, Jesús pot dir quan mor: "Pare, confio el meu alè a les vostres mans" (Lluc 23,46).

Juli
Però el relat no acaba així, sinó que diu clarament que el cadàver de Jesús va ser posat en un sepulcre, com tothom. Què va passar, doncs, amb el cadàver?

Magda
Això que dius és important; i la resposta que dóna Lluc la trobo genial, fins i tot literàriament parlant. Fa servir el simbolisme que tenien aleshores les paraules "roca" i "pedra".
Primer diu que el cadàver de Jesús va ser posat en un sepulcre "tallat a la roca". "Roca", en la Bíblia, s'usa per indicar la solidesa, la permanència, la seguretat. Per això sovint s'usa també com a sinònim de "Déu". Per als que creuen en Déu, Déu és la seva Roca. Quan el relat diu que el cos de Jesús va ser posat en un sepulcre tallat a la roca, està dient el mateix que ja s'ha dit del seu alè o esperit. És a dir: el seu cos-cadàver ha estat posat també en mans de Déu, simbolitzat aquí per la Roca-sepulcre. Per això les dones (les comunitats cristianes) s'equivoquen quan "busquen" Jesús com a cadàver. "Per què busqueu entre els morts aquell que viu?" També diu que, en arribar al sepulcre, veuen la pedra apartada del sepulcre. Aquesta altra “pedra” es refereix a la llosa que els humans utilitzem per separar els morts dels vius. Aquesta pedra "ha estat apartada". Les persones que moren donant la vida no s'han de buscar entre els morts, ja que continuen pertanyent al món dels vius, dels quals s'han fet "aliment". És un llenguatge molt simbòlic però molt profund.

Juli
Mira: tot aquest simbolisme de què parles, a mi em rellisca. Per mi, un mort és un mort, i no cal buscar-hi més explicacions.

Víctor.
A mi també em sembla més fàcil creure que Jesús va ressuscitar com sempre s'havia pensat... La resurrecció és un miracle, i per això no el podem entendre. S'hi ha de creure.

Bet
Si no ho entenc malament, i segons això que dius tu Magda, la resurrecció no seria pas una cosa particular de Jesús sinó que seria per a tothom qui viu per als altres o que dóna la vida pels altres...

Magda
Exactament això, en la meva opinió, és el que ens volen dir els Evangelis. Per què ens hauríem d'ocupar de la mort o de la resurrecció d'una persona de fa dos mil anys, si fos una cosa només personal seva? Com deies tu Juli, millor per ell; però a nosaltres, què ens importaria?
En els evangelis, Jesús personifica l'experiència humana reeixida. Allò que s'afirma d'ell, es diu per a tothom qui visqui com ell.

Víctor
Vols dir, per tant, que la resurrecció no va ser cap miracle?

Magda
No n'hi ha de miracles! O millor: la Vida que es va transformant és el gran miracle! Passar de la vida tinguda a la vida donada és el Miracle. En aquest cas, la mort  marca l’arribada al terme. Per això, en el relat de Joan, les últimes paraules de Jesús són: “Tot s’ha complert” (Joan 19,30). És a dir: final del Procés; objectiu aconseguit.