Diumenge 5 de quaresma. Any C.

EVANGELI. (Joan 8,1-11).

En aquell temps,

Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres

i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple.

Tothom acudia al seu entorn, i ell, assegut, els ensenyava.

Els mestres de la Llei i els fariseus

li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri.

La posaren al mig i li digueren:

«Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa

en el moment de cometre adulteri.

Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones.

I vós, què hi dieu?»

Li feien aquesta pregunta insidiosament,

buscant un pretext per acusar-lo.

Però Jesús s’ajupí

i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit.

Ells continuaren insistint amb la seva pregunta.

Llavors Jesús alçà el cap i els digué:

«Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat

que comenci a tirar pedres.»

Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra.

Ells, quan van sentir això,

s’anaren retirant l’un darrere l’altre,

començant pels més vells.

Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig.

Jesús alçà el cap i digué a la dona:

«On són?

Ningú no t’ha condemnat?»

Ella contestà: «Ningú, Senyor.»

Jesús digué: «Tampoc jo et condemno.

Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.»

TERTÚLIA

Bet
No estic d'acord amb el comportament de Jesús, aquí. Em sembla massa asèptic, indiferent. Calia defensar amb més força aquella pobra dona.

Juli
Defensar amb més força? Però si ni tan sols la defensa, sinó que l'acusa! Jo trobo inhumana la resposta de Jesús, perquè, de fet, consent que la puguin apedregar. No és suficient posar com a condició "qui sigui net de culpa". I, si algú hagués començat a tirar pedres, què?

Víctor
A mi em sembla que Jesús, aquí, ni condemna ni deixa de fer-ho. A més, segur que sabia (perquè és fill de Déu) que aquells acusadors acabarien anant-se'n. L'adulteri, per aquella gent, havia de ser castigat. En canvi Jesús fa que no s'apliqui cap càstig.

Bet
Però aquí està precisament el que trobo més injust! Per a aquella gent l'adulteri era pecat només per a la dona! Només la dona havia de ser apedregada! Això és totalment injust! No puc acceptar que Jesús no ho denunciés!

Juli
Jo penso que encara s'ha d'anar més enllà. Tu, Magda, sempre dius que Jesús és una personificació de la Humanitat. Si és així, el que jo esperaria de Jesús és que denunciés la Llei i la mentalitat que feien dolent l'adulteri. ¿Qui s'ho va inventar això de que l'adulteri és "pecat"? Per què? Hi ha moltes classes d'adulteri!

Bet
Ei! Què vols dir, ara tu, amb això? Que em vols fer el salt?... Mira que si ho fas... t'asseguro que t'engego a fer punyetes!...

Juli
I faries molt bé, perquè se suposa que tu tens la mateixa llibertat que tinc jo. Hem fet un pacte, però amb la mateixa llibertat amb què l’hem fet el podríem desfer...

Magda
Estic d'acord amb això que dieu. Cal reconèixer que abans (igual que ara per a molts...) el matrimoni feia que la dona es convertís en "propietat privada" del seu marit. En canvi el baró no era "adúlter" si feia el salt a la seva dona sinó només si ho feia amb una dona "propietat privada" d'un altre. Això que dius tu, Juli, em sembla molt important: cap persona no és propietat privada d'una altra. Si el matrimoni fos això, seria pervers.

Víctor
Però el matrimoni és un pacte de mútua donació. I els pactes s'han de complir. D'alguna manera, jo sóc el teu home, i tu ets la meva dona.

Juli
Estaria d'acord amb això que dius, però amb una condició: quan parlo de la "meva" dona, he de tenir sempre present que parlo d'una dona lliure. Jo sóc el marit de la Bet, però això no em fa menys lliure que abans; en tot cas, me'n fa més.

Bet
Però res d'això està en el relat que hem llegit. Per això no estic d'acord amb el comportament de Jesús.

Magda
D'acord, Bet. Però un relat és un relat; i cada relat serveix pel que serveix. A mi em sembla que aquest relat no vol parlar-nos del matrimoni. S'hi destaca molt la "indiferència" de Jesús, com deies tu mateixa. Aquesta indiferència ha de voler dir alguna cosa. Segurament aquesta dona "sorpresa cometent adulteri" representa alguna discussió entre les primeres comunitats cristianes sobre la "fidelitat a Déu". Cada part intentaria posar a favor seu l'autoritat de Jesús. I el relat serviria per mostrar precisament la "indiferència" de Jesús en relació a aquella discussió.

Víctor
Si és això que dius, penso que continua essent d'una grandíssima actualitat entre les comunitats cristianes, i, fins i tot, en les altres religions. A vegades he sentit converses, o tertúlies, o conferències... que fan pena: Que si els de l'Opus són no sé què... Que si els Progressistes no sé què volen... Que si els conservadors intenten qui sap què... Que si la Teologia de l'alliberament descuida això o allò... I podríem seguir: que si els Catòlics... Que si els Protestants... Us sóc sincer: si és com dius tu Magda, em resulta molt gratificant la indiferència que hi mostra Jesús.

Juli
Posats en aquest pla, jo podria dir exactament el mateix en el camp de la política actual. Els diferents partits s'han convertit en autèntiques sectes, tant o més que les sectes religioses. I poden ser molt més perillosos, perquè els partits acaben manant. De la Religió en podem prescindir, però de la Política, no. Resulta molt frustrant veure com, per culpa de la gestió sectària dels partits, molts polítics gasten les seves qualitats (i els nostres diners!) barallant-se entre ells, i desfent Poble per comptes de fer Poble.

Magda
És realment molt sorprenent veure com molta gent, que sovint se les dóna d'anticlericals, està copiant els mateixos defectes que critiquen a les religions. Per exemple, el dogmatisme. Jo, actualment, veig molt més dogmatisme en la política que en la religió. I el que tu dius: els polítics manen, i condicionen les nostres vides!