Diumenge 1 de quaresma. Any C.

Evangeli.

En aquell temps,

Jesús, ple de l’Esperit Sant,

se’n tornà del Jordà,

i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert,

i era temptat pel diable.

Durant aquells dies no menjava res

i a la fi quedà extenuat de fam.

El diable li digué:

«Si ets Fill de Déu,

digues a aquesta pedra que es torni pa.»

Jesús li va respondre:

«Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa.»

Després el diable se l’endugué amunt,

li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra

i li digué:

«Et puc donar tot aquest poder

i la glòria d’aquests reialmes;

tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull;

adora’m i tot serà teu.»

Jesús li respongué:

«L’Escriptura diu:

“Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.”»

Després el conduí a Jerusalem,

el deixà dalt la cornisa del temple i li digué:

«Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí;

l’Escriptura diu que

“ha donat ordre als seus àngels de guardar-te”

i que “et duran a les palmes de les mans,

perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.»

Jesús li respongué:

«Diu l’Escriptura:

“No temptis el Senyor, el teu Déu.”»

Esgotades les diverses temptacions,

el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.

TERTÚLIA

Magda
No em negareu que aquest relat és una pura meravella, tant literàriament com pel seu contingut. 

Juli

A mi m'hi sobra tot això de l'esperit i del diable. Què hi pinten aquí, aquests senyors? Em sembla un recurs literari massa gastat.

Magda
Avui parlaríem de l'oposició Home - Antihome.
Jesús representa l'Home.
L’Home és real, perquè neix de la força de la Vida.
El diable (que significa "acusador") representa l'antihome.
No és real en si mateix. Representa la carència del nivell degut d’humanització.

Víctor
De Humanització? Però... Com pot ser que l'home s'humanitzi?! Si som homes, ja som humans!

Bet
Víctor!... Si tu mateix has dit moltes vegades al teu fill; "Ja ets una mica gran... Potser que comencis a ser un home!"

Víctor
Perquè és un nen. Els nens sí que poden fer-se més homes...

Magda
No solament els nens!
El relat ens presenta Jesús portat per l'esperit. És una manera de parlar de la força de creixement que hi ha en tots els éssers humans. Gràcies a aquesta força de creixement, sempre podem créixer en humanitat superant les temptacions.
El relat parla, amb un llenguatge molt gràfic, de tres temptacions bàsiques. Avui, en diríem la Màgia, el Poder i la Religió.

Víctor
La religió?! La religió és una temptació? En tot cas voldràs dir la "falsa religió". Estic d'acord que una mala religió pot ser molt deshumanitzadora.

Juli
Per mi, totes les religions són deshumanitzadores. Per això hi estic en contra. No nego que, en casos concrets, pugui haver-hi persones que la religió els ajudi a ser més humanes. Però no és mèrit de la religió sinó d'elles mateixes.

Víctor
Suposo que ho dius per mi, i t'agraeixo la consideració. En el meu cas és cert: la religió m'ajuda; n'estic segur. També reconec que, si no hagués anat canviant algunes coses, potser no sempre m'hauria ajudat.
El nostre cas és ben curiós: la Magda sempre em diu que ella no és religiosa. Però resulta que m'ajuda a mi a ser-ne més i millor.

Magda
Jo no pretenc "fer-te" religiós. En realitat no pretenc "fer-te" res. Ja m'està bé com ets. Allò que més m'agrada de tu és precisament aquesta capacitat teva per canviar, adaptar-te, créixer,... Ets molt més dúctil que no pas jo. Ho reconec: jo tinc una certa tendència a les  idees fixes. És la temptació que em toca anar superant cada dia... I tu m'hi ajudes.

Víctor
Això m'ho has comentat moltes vegades, però jo no ho he experimentat. Més aviat diria el revés. Però, en fi: si tu ho dius,... me n'alegro de ser-te útil.

Bet
Parlant de utilitats... Quina us sembla més actual d'aquestes temptacions?

Juli
Jo no en tinc cap dubte: la segona. Això del Poder.
Sembla la descripció exacta d'allò que està passant avui dia. Avui i sempre!

Víctor
Em pensava que diries la Religió... Però has dir el Poder!
Explica't, que potser en això estarem d’acord.

Juli
La Religió, si no té Poder, no pot fer gaire mal. El mal ve del Poder. És exactament el que passa avui dia: "Tindràs tot el Poder... si m'adores". Adorar el Poder per tenir Poder...
Penso que vivim una absoluta perversió de la democràcia. Els partits adoren el que sigui per tenir o mantenir Poder. Tots volen Poder. Tots diuen que és "per servir el Poble"... Però reneguen del Poble de seguida que tenen Poder.
No trobeu irracional i ofensiu tot aquest debat actual sobre el dret a decidir? Com es poden contraposar el dret a decidir i la legalitat, si la legalitat només pot venir del dret a decidir?!

Bet
Hi estic totalment d'acord. Potser no acusaria directament els polítics, perquè allò que està realment pervertit és la màquina. Els mateixos polítics han perdut el control de la màquina, i tots (i també ells) ens hem convertit en víctimes de la màquina. És increïble: som víctimes d'una màquina que nosaltres mateixos hem creat, entre tots mantenim, i la pervertim cada dia més.

Magda
Això que acabes de dir, ho trobo molt important, Bet.
Nosaltres mateixos mantenim la màquina que ens esclavitza.
I és que la màquina som nosaltres! Ens hem deixat convertir en peces de la màquina-monstre que ens devora. Per això la solució és tan difícil. No es pot canviar la màquina política com qui canvia de rentadora...

El relat d'avui té un acabament intrigant: el diable s'allunya de Jesús esperant que arribés l'oportunitat. La temptació del Poder no queda mai definitivament vençuda.
L'actual Constitució va ser pactada per garantir l'entesa i la convivència de les persones i dels Pobles d'Espanya. Quaranta anys després, aquesta mateixa Constitució és utilitzada per destruir allò per a què va ser feta. D'una Constitució nascuda de molts pactes s'ha passat a una Constitució per condemnar els Pobles que la van pactar. D’una Constitució democràtica pel seu origen, s’ha passat a una Constitució antidemocràtica per la interpretació que se’n fa. Els partits que van votar-hi en contra, ara s’anomenen “els  constitucionalistes”. El Tribunal que l’hauria de defensar, l’ha pervertida fent-li dir el contrari del que s’havia pactat.
I els que denuncien aquesta perversió són condemnats per rebels! Com pot ser tanta ceguesa!!!

 
Juli
Realment sorprèn que, entre tants jutges i tribunals, no n’hi hagi cap de prou lúcid, honrat i valent per condemnar l’única autèntica rebel·lió: la del Tribunal (anti)constitucional, convertit en un “Super-Poder” de la nostra “especial” Democràcia.