Diumenge 3 de quaresma. Any C.

EVANGELI. (Lluc 13,1-9). 

Per aquell temps,

alguns dels qui eren presents

contaren a Jesús el cas d’uns galileus,

com Pilat havia barrejat la sang d’ells

amb la de les víctimes que oferien en sacrifici.

Jesús els respongué:

«Us penseu que aquells galileus van ser malmenats

perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus?

Us asseguro que no:

si no us convertiu, tots acabareu igual.

I aquells divuit homes que van morir

quan els caigué a sobre la torre de Siloè,

us penseu que eren més culpables

que tots els altres habitants de Jerusalem?

Us asseguro que no:

si no us convertiu, tots acabareu igual.»

I els digué aquesta paràbola:

«Un home que tenia una figuera a la vinya,

anà a cercar-hi fruit i no n’hi trobà.

En veure això, digué al vinyater:

“Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit a aquesta figuera

i no n’hi trobo.

Talla-la d’una vegada.

Per què la tinc, si no fa més que ocupar-me la terra?”

Ell li contestà: “Senyor, deixeu-la encara aquest any.

Cavaré la terra i la femaré,

a veure si fa fruit d’ara endavant;

si no, ja la podreu tallar”.»

TERTÚLIA.

Bet
Ja hi tornem! Altra vegada sang i fetge... amenaces... condemnes...! Si hagués de ser religiosa per força, em faria budista, que diuen que és una religió més "natural".

Juli
Si et fas budista, o de qualsevol altra religió, em divorcio!...
Més o menys, totes les religions són iguals. També el cristianisme està lligat a la natura. Fixa't: ara que ve la primavera, fan la festa del Ram. I Pasqua és també una festa de primavera. Però tens raó: sempre hi barregen sang i fetge... sacrificis, turments, abstinència, mort,...
Perdona, Víctor: però no em negaràs que les religions són una cosa trista.

Víctor
Són tristes i alegres; com la vida. Hi ha moments de tot. Tampoc no ens podem fer una religió a la carta. Si la religió ha d'ajudar a viure, ha d'encaixar amb la vida; i la vida és així. Si la religió fos només alegre, no serviria per a moments difícils, que és quan més es necessita.

Juli
Ara ho has dit!!
La religió s'ha inventat per "solucionar" els moments difícils. El problema està en que és una mala solució, perquè no treu els mals. Potser els fa més suportables... Però, amb això, el que s'aconsegueix és que durin més, o que no s'hi lluiti prou en contra. Per a mi, la religió ja és un mal en si mateixa.

Bet
Au, va, Juli: no hi tornis... Per tu i per mi, la religió no és bona; però, per en Víctor, sí que ho és. Doncs, millor per ell! En canvi per la Magda, no és ni bona ni dolenta.
Som diferents... I no passa res.

Magda
Perdona, Bet, que et corregeixi una mica: no és que per mi la religió no sigui ni bona ni dolenta. Al contrari: jo crec que per a alguns, i en certes ocasions, és bona; i per altres, en certes ocasions, és dolenta. Per mi, la religió seria dolenta, almenys tal l'entén molta gent; en canvi per en Víctor, jo veig que és bona; i a través d'ell em beneficia també a mi.

Bet
Bé... més o menys volia dir això. De fet, jo, de petita, era religiosa, i tampoc no em va fer tant de mal... Després, això que dius, tu: se'm va tornar dolenta.

Víctor
Potser seria millor no parlar de religions sinó de persones. En realitat, la religió no existeix. No pots anar a un supermercat a comprar tres quilos de religió... Allò que existeix som les persones, i podem ser religioses o no. Quan som religioses, podem fer servir la religió per bé o per mal. Però també vosaltres, la no-religió us pot servir per fer bé o fer mal.

Juli
Estaria una mica d'acord amb tu. Potser es podria dir que passa com amb els medicaments: si els prens quan els necessites, et fan bé; però hi ha molta gent que els pren sense necessitat, i llavors fan mal.

Bet
Seguint aquest exemple que poses tu, jo diria que la religió s'assembla més aviat a un medicament caducat...

Magda
Torno a estar en desacord amb tu, Bet. Si la religió no existeix, tampoc pot "caducar". En tot cas "caduquem" nosaltres, si no ens renovem. Tu et vas renovar deixant la religió. En Víctor es renova madurant-t’hi; com veiem que fan també altres persones...
El relat d'avui parla d'una figuera que estava en una vinya. Per aquesta figuera, “renovar-se” era començar a donar fruit. Arriba un moment en què ja no n'hi ha prou amb créixer i fer fulles; cal també donar fruit.
Quan no donem fruit, ni és per culpa de la religió, ni la no-religió serveix d'excusa. 

Bet
Quan jo era petita vivia en un mas que tenia una llarga filera de xiprers. No ens interessaven per a res els seus fruits.

Juli
Durien servir per parar la tramuntana i protegir els cultius. En aquest cas, el seu vertader fruit era aquest.

Víctor
En el fons, la "religió" i la "no-religió" són llenguatges. Els llenguatges són importants, però és més important allò que transmeten. El llenguatge, en bona part, el rebem del nostre entorn. En canvi allò que transmetem ve del cor. Al cor poden haver-hi coses bones o dolentes, que sempre, d’una manera o altra, surten a través del llenguatge. I poden sortir tant amb llenguatge religiós com amb llenguatge no-religiós o antireligiós.

Bet
Almenys en mi, les coses no han pas anat així. El meu entorn va donar-me un llenguatge religiós; en canvi, després, jo vaig abandonar-ho tot.

Magda
D'acord, Bet. Però estàs segura que la teva nova situació en relació a la religió no té res a veure amb l’entorn? No tenim només l'entorn de quan érem petits; sempre estem en un entorn que ens influeix. Encara que també és veritat que tots tenim la capacitat de relacionar-nos amb el nostre entorn per sintonia o per contraposició.
Algun dia n’haurem de parlar... El misteri de la llibertat!!!