Evangeli (Lluc 6,39-45).
En aquell temps, Jesús digué als seus
deixebles
aquest proverbi:
«¿Un cec seria capaç de guiar un altre
cec?
¿No caurien tots dos dins un clot?
No hi ha cap deixeble més instruït que
el mestre;
només un cop formats,
els deixebles arriben a ser com el seu
mestre.
»¿Per què, doncs, veus l’estella dintre
l’ull del teu germà,
i no t’adones de la biga que tens dintre
el teu ull?
¿Com li pots dir:
“Germà, deixa’m, que et trauré aquesta
estella de l’ull”,
si tu no veus la biga en el teu?
Hipòcrita, treu-te primer la biga del
teu ull,
i llavors t’hi veuràs per poder treure
l’estella de l’ull del teu germà.
»No hi ha cap arbre bo que doni fruits
dolents,
ni cap arbre dolent que doni fruits
bons.
Cada arbre es coneix pels seus fruits:
ningú no cull figues dels cards
ni raïms de les bardisses.
L’home bo, del tresor de bondat que
guarda en el cor,
en treu a fora la bondat;
però l’home dolent, del seu tresor de
maldat,
en treu el mal.
Perquè la seva boca parla d’allò que es
desborda del seu cor.»
TERTÚLIA.
Juli
Jo diria que Jesús aquí mostra una visió de les coses que avui resulta molt antiquada. Potser sí que, al seu temps, un deixeble no podia ser més que el mestre; però avui això sol anar al revés.
De fet, com que tot progressa tan ràpid, és normal que els que venen després tinguin més coneixements i més possibilitats que els seus propis mestres. Jo ho veig amb les Nenes: de moltes coses en saben més que jo. Tenen més possibilitats per aprendre.
Jo diria que Jesús aquí mostra una visió de les coses que avui resulta molt antiquada. Potser sí que, al seu temps, un deixeble no podia ser més que el mestre; però avui això sol anar al revés.
De fet, com que tot progressa tan ràpid, és normal que els que venen després tinguin més coneixements i més possibilitats que els seus propis mestres. Jo ho veig amb les Nenes: de moltes coses en saben més que jo. Tenen més possibilitats per aprendre.
Víctor
No pretenc pas defensar Jesús, però entenc que aquí es refereix a un alumne mentre és alumne. En allò en què és alumne, no és mai més savi que el mestre. Recordo un aprenent, al taller, que, com que “tenia estudis”, es pensava que sabia millor que jo el funcionament d’un cotxe. I va acabar fent un desastre!...
No pretenc pas defensar Jesús, però entenc que aquí es refereix a un alumne mentre és alumne. En allò en què és alumne, no és mai més savi que el mestre. Recordo un aprenent, al taller, que, com que “tenia estudis”, es pensava que sabia millor que jo el funcionament d’un cotxe. I va acabar fent un desastre!...
Magda
De fet, en l’Evangeli de Joan, Jesús mateix diu que qui creu en ell farà les mateixes obres que ell, i fins i tot de més grans (Joan 14,12). La vida creix i es supera a si mateixa. Això ho veiem en tots els ordres. El mateix Evangeli de Lluc té aquell relat de Jesús entre els doctors de la Llei. Els doctors s’admiren de les respostes d’aquell vailet de 12 anys (Lluc 2,47).
És llei de vida que la societat creixi. Ara, per créixer cal crear les circumstàncies adequades. Si un cec escull un altre cec perquè li faci de guia, segurament els dos acabaran perdent-se.
De fet, en l’Evangeli de Joan, Jesús mateix diu que qui creu en ell farà les mateixes obres que ell, i fins i tot de més grans (Joan 14,12). La vida creix i es supera a si mateixa. Això ho veiem en tots els ordres. El mateix Evangeli de Lluc té aquell relat de Jesús entre els doctors de la Llei. Els doctors s’admiren de les respostes d’aquell vailet de 12 anys (Lluc 2,47).
És llei de vida que la societat creixi. Ara, per créixer cal crear les circumstàncies adequades. Si un cec escull un altre cec perquè li faci de guia, segurament els dos acabaran perdent-se.
Bet
És el que nosaltres diem sempre a les Nenes: “Busqueu-vos companyies que us ajudin a viure”.
Jo entenc això que diu Jesús sobretot en relació a les companyies. Perquè avui, la millor nena, la més honrada i intel·ligent, pot perdre’s per una mala companyia. Ho veiem cada dia! I, de fet, és el que ens fa més por a nosaltres dos.
És el que nosaltres diem sempre a les Nenes: “Busqueu-vos companyies que us ajudin a viure”.
Jo entenc això que diu Jesús sobretot en relació a les companyies. Perquè avui, la millor nena, la més honrada i intel·ligent, pot perdre’s per una mala companyia. Ho veiem cada dia! I, de fet, és el que ens fa més por a nosaltres dos.
Juli
Una mala companyia és com un càncer: a poc a poc va destruint tot el que troba, la pròpia família inclosa.
Una mala companyia és com un càncer: a poc a poc va destruint tot el que troba, la pròpia família inclosa.
Magda
Ja ho sents, Víctor. Els nostres encara són petits, però haurem de començar a estar alerta...
Ja ho sents, Víctor. Els nostres encara són petits, però haurem de començar a estar alerta...
Víctor
En aquest punt, a la parròquia s’ha canviat molt: per bé i per mal. Ara s’hi parla molt de comunitat. Però així hem descobert que això de fer comunitat (que sona tan bé) és molt més difícil del que sembla. Això de no veure la “biga” del propi ull... És que és exacte!
Segurament per això alguns han deixat de venir a missa. Apareixen “incompatibilitats personals”. Abans era més còmode: Cadascú anava a missa pel seu compte. Mitja hora a la setmana, i llestos.
Però el mossèn va començar a dir-nos que l’altar és una taula, que som família, que cadascú es fa aliment, els uns pels altres, com havia fet Jesús... I això és molt més complicat.
I és que, quan acceptes de fer comunitat, amb les coses boniques de cadascú s’hi colen també les no tan boniques... Aviat t’adones que no som perfectes; i que has d’aguantar els altres, i els altres t’han d’aguantar a tu...
En aquest punt, a la parròquia s’ha canviat molt: per bé i per mal. Ara s’hi parla molt de comunitat. Però així hem descobert que això de fer comunitat (que sona tan bé) és molt més difícil del que sembla. Això de no veure la “biga” del propi ull... És que és exacte!
Segurament per això alguns han deixat de venir a missa. Apareixen “incompatibilitats personals”. Abans era més còmode: Cadascú anava a missa pel seu compte. Mitja hora a la setmana, i llestos.
Però el mossèn va començar a dir-nos que l’altar és una taula, que som família, que cadascú es fa aliment, els uns pels altres, com havia fet Jesús... I això és molt més complicat.
I és que, quan acceptes de fer comunitat, amb les coses boniques de cadascú s’hi colen també les no tan boniques... Aviat t’adones que no som perfectes; i que has d’aguantar els altres, i els altres t’han d’aguantar a tu...
Bet
I per què no ho deixes, si resulta tan difícil?...
I per què no ho deixes, si resulta tan difícil?...
Víctor
És més difícil comparat amb abans. De fet, com dius, alguns ho han deixat. Però jo em quedaria massa buit. I a més: de fet m’agrada més així. Té més sentit.
És més difícil comparat amb abans. De fet, com dius, alguns ho han deixat. Però jo em quedaria massa buit. I a més: de fet m’agrada més així. Té més sentit.
Bet
Jo ho vaig deixar tot; i ara visc molt tranquil·la...
Jo ho vaig deixar tot; i ara visc molt tranquil·la...
Juli
Deixa’l estar, dona! Si a ell li va bé, perquè ho hauria de deixar?! El seu cas és diferent del teu. Tu t’hi senties malament, i vas fer bé de deixar-ho. Per en Víctor és al revés: a ell li va bé i l’ajuda. Doncs, perfecte!
A més: si ho hagués deixat, ara no estaríem aquí...
Deixa’l estar, dona! Si a ell li va bé, perquè ho hauria de deixar?! El seu cas és diferent del teu. Tu t’hi senties malament, i vas fer bé de deixar-ho. Per en Víctor és al revés: a ell li va bé i l’ajuda. Doncs, perfecte!
A més: si ho hagués deixat, ara no estaríem aquí...
Víctor
En realitat, passa com amb la família. Hi ha alguna cosa que ens “compliqui” tant la vida com la família? A vegades n’hem parlat amb la Magda. Si no ens haguéssim casat, quina quantitat de “maldecaps” no ens hauríem estalviat! O si no haguéssim volgut fills, que tranquils que estaríem ara!...
Però aquests pensaments són una trampa. Vosaltres ho sabeu millor que nosaltres. La gràcia de la vida només la trobes vivint-la.
En realitat, passa com amb la família. Hi ha alguna cosa que ens “compliqui” tant la vida com la família? A vegades n’hem parlat amb la Magda. Si no ens haguéssim casat, quina quantitat de “maldecaps” no ens hauríem estalviat! O si no haguéssim volgut fills, que tranquils que estaríem ara!...
Però aquests pensaments són una trampa. Vosaltres ho sabeu millor que nosaltres. La gràcia de la vida només la trobes vivint-la.
Bet
Em fas pensar en un conte que vaig sentir fa temps. Un conte molt interessant. I profund!
Era una dona que tenia un gosset. El gosset era la seva vida: el pentinava, l’abrigava, li treia les puces, li feia el menjar, el portava a coll, l’acariciava,... Però, bon un dia, inesperadament, el gosset se li va morir. Ella, tota esverada, el va portar al veterinari perquè li expliqués com era que s’havia mort si el cuidava tan bé...
El veterinari es va mirar i remirar el gos mort i, després d’escoltar tot el que li anava dient la bona dona, simplement respongué: S’haurà mort de fàstic. No tenia cap “problema” per solucionar...
Em fas pensar en un conte que vaig sentir fa temps. Un conte molt interessant. I profund!
Era una dona que tenia un gosset. El gosset era la seva vida: el pentinava, l’abrigava, li treia les puces, li feia el menjar, el portava a coll, l’acariciava,... Però, bon un dia, inesperadament, el gosset se li va morir. Ella, tota esverada, el va portar al veterinari perquè li expliqués com era que s’havia mort si el cuidava tan bé...
El veterinari es va mirar i remirar el gos mort i, després d’escoltar tot el que li anava dient la bona dona, simplement respongué: S’haurà mort de fàstic. No tenia cap “problema” per solucionar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada