diumenge, 3 de febrer del 2019

Diumenge 5 de durant l’any. Any C.


EVANGELI. (Lluc 5,1-11).
En una ocasió la gent s’aglomerava sobre Jesús
per escoltar la paraula de Déu.
Ell, que es trobava vora l’estany de Genesaret,
veié dues barques a la platja.
Els pescadors n’havien baixat
i rentaven les xarxes.
Pujà en una de les barques, que era de Simó,
li demanà que l’apartés una mica de terra,
s’assegué i ensenyava la gent de la barca estant.

Quan acabà de parlar, digué a Simó:
«Tira endins, i caleu les xarxes per pescar.»
Simó li respongué:
«Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit
i no hem pescat res,
però ja que vós ho dieu calaré les xarxes.»
Així que ho feren agafaren tant de peix
que les xarxes s’esquinçaven.
Llavors feren senyal als pescadors de l’altra barca
que vinguessin a ajudar-los.
Ells hi anaren,
i ompliren tant les barques que quasi s’enfonsaven.

Simó Pere, en veure això,
es llançà als genolls de Jesús i li deia:
«Senyor, allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador.»
Ni ell ni cap dels qui anaven amb ell
no se sabien avenir d’una pesca com aquella.
Igual passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu,
que eren socis de Simó.
Però Jesús digué a Simó:
«No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes.»
Llavors tornaren a terra les barques,
ho deixaren tot i se n’anaren amb ell.


TERTÚLIA
Víctor
Aquest relat d'avui és tan detallat i concret que costa creure allò que sempre dius tu, Magda: que l'evangeli no són cròniques de fets reals. Per què no pot ser real tot això que es diu aquí amb detalls tan concrets?
Magda
Podria ser real. No hi ha inconvenient. Però allò que interessa és saber què ens vol dir aquest relat, sigui real o no. Si els detalls són només "detalls", no interessen per res. ¿Quin interès té per a nosaltres que Jesús parlés des de terra o des del mar; o si les xarxes s'esquinçaven o no; o si la barca era de Simó o d'un altre? En canvi, si amb aquests detalls se'ns vol dir alguna cosa que afecta profundament les nostres vides, llavors ens interessen. Potser dient que la barca era de Simó se'ns vol dir alguna cosa més que indicar-ne el propietari. Potser, fent notar que les xarxes s'esquinçaven, se'ns vol dir alguna cosa profunda relacionada amb les comunitats que formem les persones. La qüestió no és si el relat és real o no, sinó què ens vol dir a nosaltres, éssers humans del segle I o del segle XXI.
Bet
És que, de fet, només que s'hi pensi una mica, ja es veu de seguida que aquest relat no pot ser literalment real, i que ha de voler dir alguna altra cosa. A veure: això de parlar a la gent des d'una barca ficada al mar pot ser una postal molt bonica, però us asseguro que aquella gent no deuria sentir res de res. ¿O és que hi havia un excel·lent equip de megafonia?! I això de que agafaren tant de peix que les xarxes s'esquinçaven i les barques s'enfonsaven!... i que, a sobre, després ho abandonen tot per anar-se’n amb Jesús! Malaguanyat, tot aquell peix, no us sembla? No pot ser que anés realment així. ¿I això de canviar per fer-ne "pescadors d'homes"?! Què vol dir? Que Jesús els va fer un curset de socorrisme marítim?...
Magda
Jo també he notat moltes vegades això que dius tu, Bet. Molts relats, d'entrada, semblen versemblants; però, a la que t'hi fixes una mica, ja es veu que allò no pot ser. Jo crec que això és una estratègia dels mateixos evangelistes per indicar que amb aquells relats volen dir altres coses.
Juli
Però, si volen dir altres coses, per què no dir-les directament?
Magda
Els relats són una de les maneres més senzilles i clares d'expressar experiències profundes. Tots ho fem cada dia. Els relats, les paràboles, les historietes... són el llenguatge més entenedor per a qui vol entendre, i són també el llenguatge menys agressiu per si algú no vol entendre. Quan festejàvem, en Víctor no em va dir mai directament que m'estimava, però, sempre que trobava una ocasió, venia amb una flor que s’havia trobat,... i me la portava perquè potser m'agradaria... És a dir: feia un relat.
Víctor
Si t'ho deia directament, m'exposava a que em diguessis que no. I després... Després, ja tot hauria estat més difícil.
Juli
Això ho entenc. Les historietes són el millor llenguatge. Serveixen fins i tot per explicar coses a la mainada. Però, en aquest relat d'avui tan detallat, hi ha una cosa que no quadra: explica punt per punt com parlava Jesús, però no diu què deia! Molta gent per escoltar-lo; molta gent per sentir la paraula de Déu... Però no diu què els predicava! Això és com donar a algú un paquet molt bonic, però buit.
Víctor
En aquesta ocasió, l'evangelista no ho diu segurament per no repetir-se massa. Però ho ha dit abans, i ho dirà en altres moments.
Juli
Potser sí. Però, tants detalls; tanta escena per presentar-nos un home que parla, i no dir-nos què diu, ho trobo de mal gust. Si jo fos cristià, no m'interessaria tanta escena, sinó les paraules que deia Jesús. Si diu que l'escoltaven amb tanta afició, què els deia?
Bet
Estic d'acord amb tu. Jo també: el que m'interessa és el que deia, i no si estava dret o assegut; si hi havia molts peixos o pocs. Sembla com si, fins i tot els peixos, s'haguessin reunit per escoltar-lo... Doncs, què deia?
Magda
"Què deia?". Potser, entre altres coses, aquest relat intenta precisament això: provocar que el lector es faci aquesta pregunta. ¿Per què no dóna també la resposta? No ho sé; però intueixo que la resposta no serviria per a un lector que abans no s’hagués "encuriosit" i s’hagués fet aquesta pregunta. ¿Per què tu, Víctor, quan festejàvem, no em vas preguntar mai si jo també t'estimava? Ho has dit abans: per por a que et digués que no. Jesús no predicava una "doctrina", o unes "veritats intel·lectuals", o "preceptes morals"... Ell visualitzava una presència. I davant una presència, quedem atrapats: o ens hi obrim o ens hi tanquem.
Bet
Em penso que començo a entendre per on va aquest relat. Jesús és una presència; i Pere representa la resposta a aquesta presència. Primer diu: no hem pescat res, però perquè tu ho dius, calaré les xarxes. Quan veu els resultats, afegeix: ...allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador. Impressionant! Jesús és "una presència"! Tant se val de les "paraules" que digués. L'important és que estava allà. Una presència.  Però, ¿quina presència? ¿No era un home normal, com els altres? ¿Feia present Déu? ¿I el mar? ¿Què hi pinta aquí, el mar? ¿I les dues multituds: la multitud de la gent i la multitud dels peixos?...
Juli
Carai, Bet: com t'has posat transcendent! Però he de reconèixer que la paraula "presència" també em resulta molt suggerent. Ja ho sabeu: per a mi, tot és pura casualitat. Tot és simplement natura; matèria. Però quan comparo homes i animals, penso que els humans som molt desgraciats perquè estem llençats a una terrible soledat. Els animals no ho pateixen (o no ho pateixen tant) perquè no en són conscients. Però els humans som conscients de que existim, i que existim llençats en el buit. Per això la paraula "presència", em resulta a la vegada inquietant i suggeridora. ¿Estem realment sols? ¿Tot és absolutament absurd?...
Víctor
El gran buit! Jo també moltes vegades he sentit aquest buit. Potser és l’experiència de Pere que el relat vol transmetre: tota una nit en plena mar sense “pescar” res de res... Suposo que és un sentiment diferent en cada persona i en cada situació de la vida. No sé si és bo o dolent, aquest sentiment. En tot cas, a mi em desinstal·la. Però tinc la impressió de que em fa bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada