Diumenge 6 de durant l’any. Any C.

EVANGELI. (Lluc 6,17.20-26).

En aquell temps,

Jesús amb els deixebles baixà de la muntanya

i s’aturà en un indret pla

on hi havia molts dels seus seguidors

i una gentada del poble que havia vingut

de tot el país dels jueus, de Jerusalem

i de la costa de Tir i de Sidó.

Jesús alçà els ulls i digué mirant els seus deixebles:

«Feliços els pobres:

el regne de Déu és per a vosaltres.

Feliços els qui ara passeu fam:

vindrà el dia que sereu saciats.

Feliços els qui ara ploreu:

vindrà el dia que riureu.

Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home,

la gent us odiarà, us esquivarà,

us ofendrà i denigrarà el vostre nom:

aquell dia alegreu-vos i feu festa,

perquè la vostra recompensa és gran en el cel;

igual feien els seus pares amb els profetes.

Però ai de vosaltres, els rics:

ja heu rebut el vostre consol.

Ai de vosaltres els qui ara aneu tips:

vindrà el dia que passareu fam.

Ai de vosaltres, els qui ara rieu:

vindrà el dia que us doldreu i plorareu.

Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres:

igual feien els seus pares amb els falsos profetes.

TERTÚLIA.

Bet
De petita em van fer aprendre de memòria això de les Benaurances. Però em sembla que eren diferents d’aquestes...

Magda
És cert. Hi ha dues versions: la de l’evangeli de Mateu i la de Lluc. La versió de Mateu és una llista més llarga, i només benaurances. La versió de Lluc és més curta i conté també lamentacions. Sembla un llenguatge més radical.

Bet
No m’agraden aquestes lamentacions; semblen més aviat malediccions...

Víctor
Dona: no agraden a ningú! El problema és si són veritat o no.

Juli
A mi tant se me’n fot. Però he de confessar que avui he hagut de fer un esforç més gran per llegir unes imbecil·litats com aquestes. Perdona, Víctor. Segurament tu ho veus diferent... Però jo he trobat tot aquest evangeli d’avui massa provocatiu. És immoral. A més: és contradictori. ¿Com es pot dir “feliços quan la gent us odiarà” o “ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres”?
Semblen paraules dites expressament per turmentar la gent...!

Víctor
Bé... No pateixis per mi, Juli. És cert: jo crec en els Evangelis en general... Però també hi ha coses que no entenc gaire. I aquest és un cas... Jo també trobo aquestes paraules molt dures.

Bet
Són unes paraules que volen fer por. Jo estic d’acord amb tu, Juli.
I aquest és el mal de la religió: que vol fer por; vol no deixar-nos gaudir de la vida. Per això ho vaig deixar tot. Lectures com aquestes em feien mal. Fan mal a molta gent...

Víctor
Jo no les entenc massa, però no diria que em facin mal. Al contrari: hi veig una denúncia a moltes coses que sí que fan mal de debò. Són una denúncia implacable de situacions realment dolentes però que sovint acceptem com a normals. I no crec que això sigui un mal de la religió. Almenys avui dia. D’acord: en nom de la religió a vegades s’ha fet molt de mal. En Franco es feia dir caudillo d´Espanya “por la gracia de Dios”. I tot allò de la Inquisició... D’acord; d’acord. Al mateix Jesús, els que el van fer matar, eren sacerdots; i ho van fer des de la religió...
Però la religió també depèn de cadascú: a tu, Bet, t’ha fet mal, i l’has deixada. I em sembla molt bé. En canvi, a mi m’ajuda. Sobretot m’ajuda a entendre la malícia de certs comportaments; i m’ajuda a no seguir-los.
Ara, he de reconèixer una cosa: jo he anat canviant molt la meva manera de veure i de viure la religió... I vosaltres també m’hi ajudeu.

Juli
Bet, el teu problema... Ja n’hem parlat altres vegades. Tu dius que ho vas deixar tot, però continues patint-hi. Vol dir que no ho has deixat del tot. Però, com que creus que ho has deixat tot, ni tan sols pots fer com en Víctor que va canviant... Segurament la religió d’avui és molt diferent de la que tu critiques.
Ja ho saps: jo no he estat mai religiós, i per tant no he de canviar res. Aquestes paraules em semblen estúpides, i per això mateix no em fan cap mal. A tu Víctor et fan bé, doncs... millor per tu. I no em sap greu; al contrari. De fet, he de reconèixer una cosa: quan diu tot això de “ai dels qui ara aneu tips”..., he pensat en els metges quan diem a algú: “ai si continues fumant, ho passaràs malament”; o “si no vigiles amb el colesterol, et pot venir un infart”. No són amenaces sinó avisos. Després, que cadascú faci el que vulgui.

Víctor
D’acord, Juli: són avisos; però, per a la família del qui rep aquests avisos, no és el mateix que se’n faci cas o no; perquè el seu mal, en tot cas, el patiran tots...
Jesús pensa en tota la família, és a dir, en tot el món. Segons tinc entès, en temps de Jesús quasi no hi havia classe mitja. Hi havia uns pocs que tenien molta riquesa i poder, i la gran majoria que ho passaven realment malament. Jesús no dóna només un avís. Fa una denúncia. No diu que hàgim de plorar, però denuncia als qui fan plorar els altres. No diu que no puguem disfrutar menjant, però acusa i denuncia els qui provoquen que molts passin gana. Serà o no una amenaça; però sí, una denúncia. Ho era llavors i ho és avui, fins i tot en el nostre tan cacareado “estat del benestar” on són molts els que pateixen per culpa d’altres.

Bet
Si es tracta d’una denúncia... potser hi podria estar d’acord. D’acord amb Jesús, però no amb l’Església. Perquè l’Església està cometent els mateixos abusos que Jesús, segons tu, hauria denunciat.

Víctor
Jo dono la meva opinió; però en lo altre, no m’hi fico.

Bet
Però se suposa que l’Església sou els qui feu cas de Jesús...

Magda
En aquest punt, els Evangelis són molt realistes. Parlen dels Dotze deixebles que anaven amb Jesús. Doncs bé: segons els mateixos Evangelis, un d’ells el va trair; un altre el va negar, i tots el van abandonar quan van venir maldades... I és que “fer cas de Jesús” no es decideix tot de cop en un moment. Cal trobar-se de tu a tu amb els que ploren per adonar-se que no és just que algú els faci plorar. Cal trobar-se de tu a tu amb algú que passa gana per adonar-se que no és just atipar-se. Cal trobar-se amb els perseguits, amb els empresonats, amb els condemnats a mort,... per adonar-se de la perversitat del Poder. Hi ha una escena que em colpeix fortament. Diu que el centurió que presidia la crucifixió, veient com moria Jesús, va exclamar: Realment aquest home era fill de Déu. “Veient com moria Jesús”; només llavors descobreix la injustícia de la sentència...
El missatge de Jesús no és una doctrina que s’aprèn anant a l’escola o a la catequesi. És una experiència que va transformant...

Juli
Jo, en la meva feina, he descobert una cosa semblant: La curació no s’aprèn tant en els llibres com en la relació amb cada malalt. Amb tot, els llibres ajuden, si saps escollir-los.

Bet
Començo a pensar que això que dius tu Juli de la curació, deu passar en molts altres camps: en la religió, en la parella, amb cada un dels fills,... amb els avis, amb els companys de feina,...
En realitat, aprendre a viure deu voler dir aprendre a conviure. I això ho anem fent dia a dia, i, potser, molt a poc a poc...