Diumenge 7 de durant l’any. Any C.

Evangeli (Lluc 6,27-38).

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

«A vosaltres que escolteu, jo us dic:

Estimeu els enemics,

feu bé als qui no us estimen,

beneïu els qui us maleeixen,

pregueu per aquells que us ofenen.

Si algú et pega en una galta, para-li l’altra.

Si algú et pren el mantell, no li neguis el vestit.

Dóna a tothom qui et demani,

i no reclamis allò que és teu als qui t’ho hagin pres.

Feu als altres allò que voleu que ells us facin.

Si estimeu els qui us estimen, ¿qui us ho ha d’agrair?

També els pecadors estimen aquells que els estimen.

Si heu fet bé als qui us en fan, ¿qui us ho ha d’agrair?

També ho fan els pecadors.

Si presteu diners als qui de cert us els tornaran,

¿qui us ho ha d’agrair?

També els pecadors presten diners als pecadors

quan saben que els recobraran.

Però vosaltres heu d’estimar els enemics,

heu de fer bé i de prestar sense esperar de rescabalar-vos:

llavors la vostra recompensa serà gran

i sereu fills de l’Altíssim,

que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.

Sigueu compassius com ho és el vostre Pare.

No judiqueu i Déu no us judicarà.

No condemneu, i Déu no us condemnarà.

Absoleu, i Déu us absoldrà.

Doneu i Déu us donarà.

Us abocarà a la falda una bona mesura,

atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar.

Déu us farà la mesura que vosaltres haureu fet.»

TERTÚLIA.

Bet
Una de calenta i una de freda... Diumenge passat, amenaces: Ai de vosaltres els rics... ai, dels qui rieu...En canvi avui: Si algú et pega en una galta, para-li l’altra...
A veure: jo estic en contra de la violència, però aquí Jesús es passa molt! Dóna a tothom qui et demani... Com es pot predicar això!

Víctor
Dona, tampoc t’ho has d’agafar al peu de la lletra!... Em sembla que el mateix Jesús, quan un criat del summe sacerdot li va donar una bufetada, no va pas parar l’altra galta sinó que li va demanar explicacions...

Bet
Mira Víctor: això és de les coses que més me molesten de la gent religiosa: que, segons què us ho preneu al peu de la lletra, i segons què ho enteneu com us convé.

Juli
Apa, Bet: ara et passes...
Això ho fem tots, perquè les paraules poden ser dites de moltes maneres. Quan jo parlo amb els pacients, si sempre s’ho prenguessin al peu de la lletra, es tornarien bojos! Recordo una dona, que havia d’evitar un nou embaràs, que li vaig dir: al teu marit, ni mirar-te’l. I ella em va entendre perfectament...

Bet
D’acord, d’acord... Però a vegades massa bo fa ser burro... Aquí Jesús demana que siguem tan “bons” que no podríem ni viure...

Magda
Proposa un ideal. I cadascú fa el que pot.

Bet
No, no... Si a mi m’agraden els ideals. Estic convençuda que sense ideals no es pot viure. A tu, Juli, t’ho he dit moltes vegades... Però em sembla que aquí Jesús apunta massa enlaire. “Estimar els enemics”. Això és impossible. Si els estimes, ja no són enemics. A més: jo crec que hi ha persones que volen tenir enemics. Més encara: necessiten tenir enemics.

Víctor
El que passa és que l’ideal que proposa Jesús és comportar-se com ho fa Déu. I, és clar, no arribarem mai a ser bons com Déu. Però podem acostar-nos-hi.

Magda.
L’ideal que proposa Jesús és com un far. El far orienta, però no es tracta d’arribar al far.
Tu, Bet, has dit una cosa que a mi em resulta molt suggerent: que a vegades necessitem tenir enemics. Potser això és més freqüent del que podríem pensar. És una “necessitat” molt estranya. No és una autèntica necessitat. És només fruit de la imaginació, però té una gran influència en la nostra vida.
Ens creem enemics per definir-nos a nosaltres mateixos per contrast. Els enemics marquen els límits del nostre Jo quan no sabem ben bé qui som. Així ens autodefinim per oposició als altres.
Avui això ho veig molt en els partits polítics: cada un es “defineix” per oposició als altres. Fa temps passava una cosa semblant amb les Religions.
Potser totes aquestes frases que diu Jesús tenen per finalitat fer-nos descobrir la gran equivocació de necessitar enemics.

Juli
Estic d’acord amb tu que això és molt més freqüent del que pensem. No vull fer-me el savi ara: però us puc assegurar que això que diu la Magda, en alguns casos genera autèntiques malalties; de les que més fan patir, i molt difícils de curar.

Bet
Però, si nosaltres tot això ho hem viscut a casa mateix!
Ja us n’hem parlat alguna vegada... Va haver-hi un temps que la Petita ens va convertir, a nosaltres dos!!!, en els seus pitjors enemics, i volia marxar de casa... Te’n recordes, Juli?

Juli
I tant! Vam patir molt, ella i nosaltres.

Víctor
D’alguna manera tu, Bet, quan dius que ho has deixat tot, no és una mica com si haguessis marxat de casa?

Bet.
Ei! Para el carro, Víctor, que ja et veig a venir...
Segur que tens raó vist des del teu punt de vista; però sóc absolutament incapaç de tornar a anar a missa. Però et confessaré una cosa: aquestes tertúlies m’ajuden a reconciliar-me amb mi mateixa. I vull dir una cosa: aquestes tertúlies hi són precisament perquè tu vas a missa. O sigui: vull que sàpigues que t’estic realment agraïda.

Víctor
Doncs heu de saber que, des que fem aquesta tertúlia, la meva manera d’anar a missa ha canviat del tot. Ara jugo amb avantatge, perquè tot el que diem aquí em fa entendre millor l’evangeli que llegeix el mossèn. Ja li dic a la Magda: dintre quatre dies ja et faré la competència...

Magda
La veritat és que som quatre; i qualsevol de nosaltres que no hi fos, ja no tindria al·licient. Us imagineu aquesta tertúlia sense “l’incrèdul Juli” o sense “l’enemiga de la religió”?

Juli
Ei! Que jo vinc pel sopar, eh!...

Bet
I jo hi vinc perquè no me’l “convertiu”!...