EVANGELI. (Lluc 16,19-31).
En aquell
temps, Jesús digué als fariseus:
«Hi havia
un home ric
que anava
vestit de porpra i de lli finíssim,
i cada
dia celebrava festes esplèndides.
Un pobre
que es deia Llàtzer
s’estava
estirat vora el seu portal
amb tot
el cos nafrat,
esperant
satisfer la seva fam
amb les
engrunes que queien de la taula del ric.
Fins i
tot venien els gossos a llepar les seves úlceres.
El pobre
morí,
i els
àngels el portaren a la falda d’Abraham.
El ric
també morí
i el van
sepultar.
»Arribat al país dels morts
i estant
en un lloc de turments,
alçà els
ulls, veié de lluny Abraham, amb Llàtzer a la falda,
el cridà
i li digué:
“Abraham,
pare meu, apiada’t de mi
i envia
Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit
i em
refresqui la llengua,
perquè
sofreixo molt enmig d’aquestes flames.”
Abraham
li respongué:
“Fill
meu, recorda’t que en vida
et van
tocar béns de tota mena,
i a
Llàtzer mals,
però ara
ell ha trobat consol
i tu,
sofriments.
Pensa
també que entre nosaltres i vosaltres
hi ha una
fossa immensa,
tant que
si algú volgués passar
del lloc
on sóc jo cap on sou vosaltres, no podria,
ni tampoc
del vostre lloc al nostre.”
»El ric digué:
»El ric digué:
“Llavors,
pare, et prego que l’enviïs a casa meva.
Hi tinc
encara cinc germans.
Que
Llàtzer els adverteixi,
perquè no
acabin també en aquest lloc de turments.”
Abraham
li respongué:
“Ja tenen
Moisès i els profetes: que els escoltin.”
El ric
contestà:
“No, pare
meu Abraham, no els escoltaran.
Però si
anava a trobar-los
algú que
torna d’entre els morts, sí que es convertiran.”
Li diu
Abraham:
“Si no
fan cas de Moisès i dels profetes,
ni que
ressuscités algú d’entre els morts no es deixarien convèncer”.»
TERTÚLIA
Juli
Realment aquest vostre Jesús −o potser Lluc, que és qui ho escriu− tenia una imaginació exuberant! Mai no havia llegit un relat tan estrany on els morts fan tractes després d'enterrats...
Realment aquest vostre Jesús −o potser Lluc, que és qui ho escriu− tenia una imaginació exuberant! Mai no havia llegit un relat tan estrany on els morts fan tractes després d'enterrats...
Bet
Jo havia sentit a parlar d'aquest Llàtzer que era molt pobre; però aquest relat d'avui és totalment nou per a mi. He mirat d'aplicar-hi allò del paral·lelisme... (que ens dius tu, Magda) però ni així. Hi veig paral·lelismes, però continuo sense entendre-hi res.
Jo havia sentit a parlar d'aquest Llàtzer que era molt pobre; però aquest relat d'avui és totalment nou per a mi. He mirat d'aplicar-hi allò del paral·lelisme... (que ens dius tu, Magda) però ni així. Hi veig paral·lelismes, però continuo sense entendre-hi res.
Víctor
Jo sí que l'havia sentit algunes vegades, però mai m'havia parat a pensar què volia dir. El sentia, esperava que el mossèn l'expliqués, i ja en tenia prou. Però avui, llegint-lo pel meu compte, m'he adonat que tampoc no hi entenc res.
Jo sí que l'havia sentit algunes vegades, però mai m'havia parat a pensar què volia dir. El sentia, esperava que el mossèn l'expliqués, i ja en tenia prou. Però avui, llegint-lo pel meu compte, m'he adonat que tampoc no hi entenc res.
Magda
Apa, nois! Em tireu per terra tota la meva teoria! Jo crec que Lluc té les dues virtuts dels grans escriptors: tenir una cosa important a dir, i, segona, saber dir-la de manera que tothom l'entengui.
¿Segur que no us diu res, aquest relat?
Apa, nois! Em tireu per terra tota la meva teoria! Jo crec que Lluc té les dues virtuts dels grans escriptors: tenir una cosa important a dir, i, segona, saber dir-la de manera que tothom l'entengui.
¿Segur que no us diu res, aquest relat?
Juli
Home: una cosa sembla clara: parla d'un pobre i d'un ric a qui, després de morts, se'ls inverteix la situació: el ric passa a ser un desgraciat, i el pobre es troba com el peix a l’aigua...
Home: una cosa sembla clara: parla d'un pobre i d'un ric a qui, després de morts, se'ls inverteix la situació: el ric passa a ser un desgraciat, i el pobre es troba com el peix a l’aigua...
Magda
Doncs, deu ser això el que vol dir...
Una altra cosa és estar-hi d'acord o no.
Doncs, deu ser això el que vol dir...
Una altra cosa és estar-hi d'acord o no.
Víctor
I, per què hi fica tot això de la fossa que no es pot traspassar? D'on surt, aquesta misteriosa fossa?
I, per què hi fica tot això de la fossa que no es pot traspassar? D'on surt, aquesta misteriosa fossa?
Magda
Molt bona pregunta! D'on surt, aquesta fossa? ¿Se la inventa l'escriptor, o ens fa pensar en alguna “fossa” real?
Molt bona pregunta! D'on surt, aquesta fossa? ¿Se la inventa l'escriptor, o ens fa pensar en alguna “fossa” real?
Bet
D'alguna manera, el ricatxo aquest que no té nom havia posat una fossa entre ell i el pobre que tenia ajagut davant la porta...
D'alguna manera, el ricatxo aquest que no té nom havia posat una fossa entre ell i el pobre que tenia ajagut davant la porta...
Víctor
Ah!... És veritat.
La fossa de la segona situació faria referència a la fossa posada pel ric entre ell i el pobre... El ric, ni la veu; però el pobre, la pateix de debò. És ben real!
Em sembla que començo a entendre...
Ah!... És veritat.
La fossa de la segona situació faria referència a la fossa posada pel ric entre ell i el pobre... El ric, ni la veu; però el pobre, la pateix de debò. És ben real!
Em sembla que començo a entendre...
Magda
A mi em resulta suggerent el detall dels gossos?
A mi em resulta suggerent el detall dels gossos?
Juli
Reconec que, literàriament, aquesta escena dels gossos llepant les ferides del pobre, té un dramatisme extraordinari.
Com a contrapunt del ric, l'acció dels gossos és molt eloqüent.
Reconec que, literàriament, aquesta escena dels gossos llepant les ferides del pobre, té un dramatisme extraordinari.
Com a contrapunt del ric, l'acció dels gossos és molt eloqüent.
Bet
En el fons, ens ve a dir que els gossos poden ser més humans que segons quines persones...
En el fons, ens ve a dir que els gossos poden ser més humans que segons quines persones...
Magda
Quines persones, en concret?
Quines persones, en concret?
Bet
Bé: aquí parla d'un ric...
Bé: aquí parla d'un ric...
Juli
Recony!
Ara veig que aquest evangeli resulta més radical que els més radicals del meu partit!!! Al Partit n'hi ha que sembla que tinguin mania a tots els rics sense distinció...
A mi em sembla que també hi ha rics nobles i bones persones...
Recony!
Ara veig que aquest evangeli resulta més radical que els més radicals del meu partit!!! Al Partit n'hi ha que sembla que tinguin mania a tots els rics sense distinció...
A mi em sembla que també hi ha rics nobles i bones persones...
Magda
A mi també m'ho sembla. Però he de reconèixer que Lluc és molt més radical que jo.
Segons Lluc, Jesús va dir aquesta paràbola parlant als fariseus. Aquest detall és important, perquè els fariseus pensaven, i predicaven, que les riqueses són la benedicció de Déu per als complidors de la Llei. I al contrari: la misèria seria un càstig per algun pecat propi o dels avantpassats.
Però, amb aquesta i altres paràboles, Lluc ens diu clarament que el missatge de Jesús va en una altra direcció. No seria dolent ser ric si no hi haguessin pobres; perquè efectivament les riqueses són un do de Déu a la Humanitat. Això vol dir que les riqueses són per compartir. El mal del ric no és que sigui ric sinó la "fossa" que ha posat entre ell i el pobre que té ajagut a la porta de casa seva.
A mi també m'ho sembla. Però he de reconèixer que Lluc és molt més radical que jo.
Segons Lluc, Jesús va dir aquesta paràbola parlant als fariseus. Aquest detall és important, perquè els fariseus pensaven, i predicaven, que les riqueses són la benedicció de Déu per als complidors de la Llei. I al contrari: la misèria seria un càstig per algun pecat propi o dels avantpassats.
Però, amb aquesta i altres paràboles, Lluc ens diu clarament que el missatge de Jesús va en una altra direcció. No seria dolent ser ric si no hi haguessin pobres; perquè efectivament les riqueses són un do de Déu a la Humanitat. Això vol dir que les riqueses són per compartir. El mal del ric no és que sigui ric sinó la "fossa" que ha posat entre ell i el pobre que té ajagut a la porta de casa seva.
Bet
Aquesta fossa terrible, és tan real!
I l'Abraham aquest, qui és i què hi pinta aquí?
Aquesta fossa terrible, és tan real!
I l'Abraham aquest, qui és i què hi pinta aquí?
Víctor
Abraham és l'avantpassat de tots els jueus. Abraham significa "amic de Déu", i tots els jueus es consideren descendents seus.
Abraham és l'avantpassat de tots els jueus. Abraham significa "amic de Déu", i tots els jueus es consideren descendents seus.
Juli
En el relat sorprèn molt que el ric es dirigeixi a ell dient-li "pare", i que Abraham respongui dient-li "fill meu". En realitat, segons aquest estrany relat, el vertader "fill" és el pobre. Per això és “acollit” a la seva falda: una expressió ben estranya, però molt gràfica.
VíctorEn el relat sorprèn molt que el ric es dirigeixi a ell dient-li "pare", i que Abraham respongui dient-li "fill meu". En realitat, segons aquest estrany relat, el vertader "fill" és el pobre. Per això és “acollit” a la seva falda: una expressió ben estranya, però molt gràfica.
Ai, carai! De cop i volta aquest relat em sembla claríssim. Però és molt exigent! Potser per això no l'entenia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada