Corpus. C.

EVANGELI. (Lluc 9,11b-17).

Un dia Jesús parlava del regne de Déu a la gent

i curava els qui en tenien necessitat.

Veient que començava a fer-se tard,

els dotze anaren a dir-li:

«Acomiadeu la gent.

Que vagin a passar la nit als pobles o a les masies del voltant,

i puguin trobar-hi queviures;

aquí és un lloc despoblat.»

Jesús els digué:

«Doneu-los menjar vosaltres mateixos.»

Ells respongueren:

«Només tenim cinc pans i dos peixos.

¿Hem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar

per tota aquesta gentada?»

Tots plegats eren uns cinc mil homes.

Ell digué als deixebles:

«Feu-los seure en grups de cinquanta.»

Els deixebles ho feren i tothom s’assegué.

Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos,

alçà els ulls al cel,

els beneí,

els partí

i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent.

Tothom en menjà tant com volgué

i recolliren dotze coves de les sobres.

TERTÚLIA

Juli
Carai! Aquest evangeli d'avui sembla un problema de matemàtiques: tot són números! I és un autèntic problema, perquè no lliguen de cap manera. Ja amb direu com s'alimenten "5000" homes amb només "5" pans!

Víctor
Es tracta d'un "miracle"..., i seria ben necessari repetir-lo. Avui es celebra el dia de Càritas. A Càritas estem desbordats de tanta gent que ens demana menjar.

Bet
Jo no crec que Jesús fes o pogués fer aquest "miracle" que diu aquí. Si fos així, se'l podria acusar de no repetir-lo. Per què ahir sí, i avui no?

Magda
Jo tampoc no crec que aquí hi hagués cap miracle, almenys tal com se sol entendre això dels miracles. Més encara: si continuéssim llegint, veuríem que Jesús no se'n va sortir del que volia fer.
En aquest relat hi destaca el número 5→50→5000. El 50 representa la nova comunitat de l'Esperit. El que Jesús pretenia era que la "multitud" esdevingués "comunitat". "Feu-los seure en grups de 50" és una expressió per indicar unes "comunitats adultes i lliures" (Pensem en la Pentecosta).
De moment, no se'n va sortir. Aquestes "comunitats", compartint el que tenien, no apareixeran fins després de la seva mort.

Víctor
Això que dius, ja saps que em crea molts interrogants sobre la "feina" que fem a Càritas. N'hem parlat moltes vegades. Tu sempre em dius que no acabes d'entendre la nostra feina perquè hi fem "beneficència" però no "comunitat", que és el que realment és urgent...
Però, com? La gent que ve a Càritas vol aliments; i l'importa un rave "fer comunitat"!

Magda
No critico la feina de Càritas. Déu me'n guard! Només dic que, segons l'evangeli, potser esteu fent una feina que no és ben bé la més "cristiana". Per altra part, també és el que va fer Jesús en un primer moment, segons el relat que hem llegit. Si llegim tot l'Evangeli fins al final, tornarem a trobar la "multitud" demanant la crucifixió de Jesús i exigint l'alliberament de Barrabàs, que era un criminal.
La multitud prefereix tenir líders −encara que la manipulin− per comptes d'esdevenir comunitat. En canvi l'obra de Jesús és fer-se aliment −ell i nosaltres− perquè la "multitud" passi a ser "comunitat". Un "canvi lliure", però que és l'únic camí que indiquen els Evangelis.

Juli
Perdoneu que jo sempre entengui les coses des de la meva feina...
Això que acabes de dir tu, Magda, sobre la multitud que no vol ser comunitat, em resulta clarificador.
Si us he de ser sincer, les paraules d'aquest evangeli que més m'han cridat l'atenció són quan diu que aquest tal Jesús curava els "qui en tenien necessitat". Segurament aquí hi ha ganxo. "Els qui en tenien necessitat". Estic cansat de trobar-me amb malalts que "no tenen necessitat" de curar-se. Al contrari: tenen "necessitat d'estar malalts". Deu ser més o menys això que tu dius de ser "multitud" i refusar de ser "comunitat". Us asseguro que, en certs casos, no sé si és millor intentar curar-los o deixar-ho estar. Més o menys, com et passa a tu, a Càritas.

Víctor
És ben bé com dius! És sorprenent la quantitat d'enemics que s'està creant Càritas pel fet d'ajudar. Sobretot entre els mateixos "ajudats"! Però, per altra part, hi ha gent que s'ho passa realment molt malament. Alguna cosa s'ha de fer! A algun lloc han de poder anar!

Bet
La gent sap que teniu diners o aliments, i ve a buscar-ne. És lògic. I si a algú no li doneu el que ell espera, s'enfada. Ell considera que Càritas té obligació de donar, i que ells tenen dret a rebre. A Càritas no hi van a buscar "comunitat"!

Juli
Penso que a Càritas esteu fent un servei de suplència. És un servei que l'hauria de fer l'ajuntament: perquè és ell qui ens cobra impostos i té els mecanismes necessaris per evitar els abusos.
¿Podeu estar segurs de que doneu "a qui ho necessita"? No ho podeu saber perquè no teniu, ni podeu tenir, un coneixement de la situació real de la gent...

Víctor
En principi, nosaltres ens hem de fiar de la gent. Però és evident que n'hi ha que ens enreden. I, a sobre, solen ser els qui més ens critiquen. Ja ho sé que no hem d'ajudar perquè parlin bé de nosaltres; però entre poc i massa!

Bet
Jo a vegades he donat coses per Càritas. I no em sap pas greu; però em queda un rau-rau a dintre com dient-me: Aquest no és pas el camí; és massa còmode. Entre tots, hem muntat una societat que "crea pobres", i per comptes de canviar la societat, "mantenim" els pobres. Jo penso que, fora d'algun cas molt especial, darrera cada pobre hi ha alguna classe d'injustícia social. S'hauria d'ajudar al pobre, però sense deixar de treballar per canviar les coses.

Víctor

De fet, ara Càritas està intentant anar per aquí...