13è diumenge de l'any C.

EVANGELI. (Lluc 9,51-62).

Quan s’acostaven els dies

en què Jesús havia de ser endut al cel,

ell resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem.

Envià alguns que s’avancessin, i ells, tot fent camí,

entraren en un poblet de samaritans per buscar-hi allotjament.

Però la gent no el volgué rebre,

perquè s’encaminava a Jerusalem.

En veure això, els seus deixebles Jaume i Joan li digueren:

«Senyor, voleu que manem que baixi foc del cel i els consumeixi?»

Però Jesús es girà i els renyà.

I se n’anaren a un altre poblet.

Mentre feien camí algú li digué:

«Us seguiré pertot arreu on anireu.»

Jesús li respongué:

«Les guineus tenen caus, i els ocells, nius,

però el Fill de l’home no té on reposar el cap.»

A un altre, Jesús li digué: «Vine amb mi.»

Ell li contestà:

«Senyor, permeteu-me primer d’anar-me’n a casa,

fins que hauré enterrat el meu pare.»

Jesús li diu: «Deixa que els morts enterrin els seus morts,

i tu vés a anunciar el regne de Déu.»

Un altre digué a Jesús: «Vinc amb vós, Senyor,

però permeteu-me primer que digui adéu als de casa meva.»

Jesús li respongué:

«Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada

no és apte per al regne de Déu.»

TERTÚLIA

Bet
L'evangeli d'avui diu tantes coses, que no sé per on començar. Potser el que m'ha cridat més l'atenció és, al final, que ens presenta un Jesús molt exigent i, fins i tot, dur. "Deixa que els morts enterrin els seus morts". Jesús es passa molt, aquí! −no us sembla?

Víctor
Sí. Potser ens hem fet de Jesús una imatge massa de color rosa; i no sempre és així. De totes maneres, estaria d'acord amb tu que aquí Jesús és molt exigent amb els qui el volen seguir. Per això són tan pocs, almenys avui dia!"

Magda
Què vols dir que són pocs? Jo no ho veig així.

Víctor
Avui dia no hi ha vocacions religioses... Quasi ningú no vol ser capellà, ni monja, ni frare... Jo suposo que Jesús parlava per ells.

Bet
Jo no crec que capellans i monges siguin els millors seguidors de Jesús. Deu haver-hi de tot: n'hi que sí, que ho han deixat tot per seguir-lo; però d'altres... Encara que a mi no em sembla que s'hagi de deixar tot. La gent normal també podem ser bones persones.

Víctor
És clar que sí. Però aquí no es parla de ser bona persona sinó de seguir Jesús. De totes maneres, estic d'acord en que el més important és ser bona persona; i de bones persones n'hi ha moltes.

Juli
I quan un és bona persona, què hi afegiria això de seguir Jesús?! Jo penso que n'hi ha ben bé prou de ser bona persona, que no és poc. Tot el que passa d'aquí són manies o fanatisme. I diria més: penso que si algú és bona persona perquè segueix Jesús, en realitat no ho deu ser gaire de bona persona. Qui és bo, ho és perquè vol ser bo, sense altres motivacions. A veure, tu Magda: has insinuat que et consideres seguidora de Jesús. Doncs bé: ets bona persona perquè ho has decidit tu, o perquè t'ho diu aquest tal Jesús?

Magda
Carai, Juli: Quina directa!!!
D'entrada et respondria que ni una cosa ni l'altra. No tinc cap seguretat de ser bona persona, com suposes tu. Però, a més, aquesta manera de plantejar tot això, no encaixa amb la meva manera de pensar actualment.
És veritat: que jo ho recordi, sempre he intentat ser bona persona; però també és veritat que sovint m'he trobat que no ho havia estat tant. Saps què passa?... que no s'és bona persona així en abstracte. Ets bo quan ets bo amb algú. Però a vegades et trobes que has fet mal. Aleshores no et queda altre remei que demanar perdó, i canviar. No existeix la "bondat". Existeixen persones, i és amb elles que ets bo o dolent. I això ho he descobert precisament llegint els Evangelis. Per mi, sentir-me seguidora de Jesús no vol dir seguir un mestre, o creure una doctrina, o complir una moral... Per mi significa anar descobrint que el primer valor són les persones reals i concretes. Noteu que els Evangelis no diuen enlloc: estimeu tothom, sinó: estimeu el pròxim, que és qui tens davant, qui et trobes pel camí. Ser bo no és un obsequi a la Bondat sinó a les persones presents en la teva vida. En el fons, és el que deies tu Juli, l'altre dia: "No hi ha malalts sinó persones".

Víctor
Però l'evangeli d'avui no parla d'estimar els altres sinó de seguir Jesús abandonant, fins i tot, la pròpia família! I qui més pròxim que la família?!

Bet
La família és tan "pròxima" que pot convertir-se en una presó. "Deixa que els morts enterrin els seus morts". Intueixo que aquestes paraules expressen alguna cosa molt profunda...
Quan estàvem enfrontats amb la nostra Petita, vam aprendre tants coses! Te'n recordes, Juli? ¿Recordes aquella vegada que es va posar a cridar: "Si tant m'estimeu, per què m'esteu ofegant!!!" Hi havia tanta ràbia en aquelles paraules! No les descuidaré mai.

Juli
"Deixa que els morts enterrin els seus morts". És una situació inexplicable que jo, a vegades a l'hospital, he viscut d'alguna manera. Hi ha familiars i amics que "cuiden" tant dels seus malalts que no els permeten altra cosa que “estar malalts” o “fer de malalts”.

Bet
O sigui: que això de seguir Jesús també podria significar trencar la clova de la família per poder trobar-se més lliurement amb els altres. Seria com sortir de l'ou i no enyorar la clova. "Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és apte per al regne de Déu". Ja em semblava a mi que aquestes paraules amagaven alguna cosa interessant!...