2on. diumenge de durant l'any C.

Pere Torras.

EVANGELI. (Joan 2,1-12).

En aquell temps se celebrà un casament a Canà de Galilea.

Hi havia la mare de Jesús.

També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.

Veient que s’acabava el vi, la mare de Jesús li diu:

«No tenen vi.»

Jesús li respon: «Mare, per què m’ho dius a mi?

Encara no ha arribat la meva hora.»

Llavors la seva mare diu als qui servien:

«Feu tot el que ell us digui.»

Hi havia allí sis piques de pedra

destinades a les pràctiques de purificació

usuals entre els jueus.

Cada una d’elles tenia una cabuda

de quatre a sis galledes.

Els diu Jesús:

«Ompliu d’aigua aquestes piques.»

Ells les ompliren fins dalt.

Llavors els digué:

«Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.»

Ells n’hi portaren.

El cap de servei tastà aquella aigua, que s’havia tornat vi.

Ell no sabia d’on era,

però ho sabien molt bé els qui servien,

perquè ells mateixos havien tret l’aigua.

El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu:

«Tothom serveix primer els millors vins i,

quan els convidats ja han begut molt,

els vins més ordinaris;

però tu has guardat fins ara el vi millor.»

Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea.

Així manifestà la seva glòria,

i els seus deixebles cregueren en ell.

TERTÚLIA.

Juli
Ostres, quina sorpresa! Jo tenia entès que les obres i paraules de Crist més aviat eren sempre serioses i tristes:... pecat, sofriment, mortificació, salvació, prohibicions, obligacions,... Però, segons això que hem llegit, resulta que també es dedicava a oferir bon vi perquè la gent s'emborratxés...

Víctor
Home, Juli! Exageres una mica, no? Aquella gent havien acabat el vi, i Jesús els proporciona més vi per poder continuar les festa. No parla de borratxeres!

Juli
Directament, no. Però, ja em diràs: si ja s'havien fotut tot el vi... Què passava allà?...

Víctor
S'acabaria perquè... perquè en tenien poc...

Juli
Ja! Poc i dolent, eh?... Potser els hauria anat millor no començar ni la festa...

Bet
Quan jo era petita, la mestra ens explicava aquesta història perquè tinguéssim devoció a la marededéu. Recordo que ens parlava de Maria com la "omnipotència suplicant", perquè obtenia tot allò que demanava a Jesús, com en aquest casament, que va "forçar" Jesús a fer un miracle abans d'hora. Ja llavores em semblava una tonteria...

Magda
Estic d'acord amb tu, Bet: sobre aquest evangeli s'han dit moltes tonteries. I també trobo molt interessant el que deies tu, Juli, sobre l'alegria. Com va dir algú: Una religió trista és una trista religió. I segurament això passa a molts cristians. T'ho he comentat moltes vegades, eh! Víctor? Però, en algun punt del que has dit tu, Juli, no hi estaria ben bé d'acord.

Juli
Però, estaràs d'acord amb mi que tot això del "vi" sorprèn molt. I que si falla el vi, falla allò que alegra el cor de l'home (i de la dona)...

Víctor
Hi ha moltes coses que alegren el cor de l'home...

Juli
Però ara parlem del vi...

Magda
Parlem del vi, però el relat també posa en boca de Jesús unes paraules curioses: "Encara no ha arribat la meva hora". Penso que aquestes paraules són fonamentals per entendre bé aquest relat. Estic d'acord que el punt central és l'alegria, i l'alegria que ve del "vi". Però aquí es parla de dues classes de "vi". Primer es parla del "vi que s'acaba". Aquest vi serveix per alegrar-nos, és cert; però Jesús promet una altra classe de "vi": un "vi nou" que, només quan s'ha tastat, fa adonar-te que el primer "vi" era deficient. I, a sobre, el nou no s'acaba. “Sis piques de quatre a sis galledes” vol dir molt de vi!!!

Bet
De totes maneres, costa molt de creure que un vi que ve de l'aigua sigui millor que el vi autèntic. Aquí, alguna cosa no quadra!

Víctor
En aquest cas, el vi que ve de l'aigua és millor perquè és un miracle de Jesús!

Magda
Jo no crec que hi hagi cap miracle. La paraula original que fa servir l’evangeli no significa "miracle" sinó "signe". Es tracta d'una historieta que s'inventa l'evangelista per explicar això que us deia dels dos "vins".

Bet
O sigui que... res de miracles.

Magda
Ni miracles ni poders màgics de Jesús, ni "jocs de mans" com els que podria fer qualsevol "taverner espavilat". La cosa és molt més profunda, i permet als humans estar realment alegres.

Víctor
Però, a veure, Magda, si puc aclarir-m'hi: de què estàs parlant?! Ni miracles, ni jocs de mans,... ¿Què vols dir amb aquests teus "vins"?

Magda
Una cosa tan senzilla, que tinc por que em digueu: tanta història només per a això!?
Intentaré dir-ho amb paraules d'avui. L’alegria del vi vol dir l’alegria del tenir. Tenir coses ens alegra perquè ens fa sentir segurs. Tenir. Tenir diners, tenir prestigi, tenir persones, tenir influències, tenir... tenir... tenir. És un "vi" que ens "alegra" força...
Però hi ha també el "vi" del "donar". L'evangeli de Joan fa començar la vida de Jesús amb un banquet on tenen un vi que s'acaba. Però fa finalitzar la seva vida amb un altre banquet on Jesús mateix és l'aliment que es dóna per a "ser menjat" (o per ser begut), i que seria el "vi" que no s'acaba.

Bet
Tu dius que això és molt senzill, però la nostra experiència ens diu que és molt més complicat del que sembla. Tu, Juli: no et fa pensar en res, tot això que diu la Magda?

Juli
I tant! De cop i volta se m'ha aclarit tot.
Ja us vam comentar que, fa temps, el nostre matrimoni va estar a punt de trencar-se; i no sabíem per què. Era com si volguéssim donar-nos la mà, però les mans no encaixaven. Al final vaig descobrir exactament això mateix que tu, Magda, acabes de dir. Per a mi, estar casat era "tenir dona". En canvi, per ella, estar casada era "ser la meva dona". Sembla que tot havia d'encaixar perfectament... Doncs, no. No encaixàvem. Era com si jo li allargués la dreta i ella m'oferís l'esquerra. No hi havia manera d'entendre'ns en res. Fins que vaig descobrir que, per a mi, estar casat amb ella era "ser el seu marit". No sabeu el que em va costar! I tant senzill com sembla!

Bet
I ara estem realment feliços, molt més que vuit dies després de casar-nos.