Diumenge 3 de durant l’any. Any C.

EVANGELI. (Lluc 1,1-4.4,14-21).

Són molts els qui han emprès la tasca

d’escriure una narració dels fets ocorreguts entre nosaltres,

guiant-se per l’ensenyament que hem rebut

d’aquells que des del principi

en foren testimonis de vista

i després ho transmeteren de paraula.

Havent pogut informar-me minuciosament

de tot des dels orígens,

jo també, il·lustre Teòfil, he decidit escriure-t’ho

en una narració seguida,

perquè coneguis la solidesa de l’ensenyament que has rebut.

En aquell temps,

Jesús se’n tornà a Galilea ple del poder de l’Esperit.

La seva anomenada s’estengué per tota la regió.

Ensenyava a les sinagogues d’ells i tothom el lloava.

I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat.

El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum,

i s’aixecà a llegir.

Li donaren el volum del profeta Isaïes,

el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit:

«L’Esperit del Senyor reposa sobre meu,

ja que ell m’ha ungit

per portar la bona nova als desvalguts,

m’ha enviat a proclamar als captius la llibertat,

i als cecs el retorn de la llum,

a deixar en llibertat els oprimits

i a proclamar l’any de gràcia del Senyor.»

Després plegà el volum,

el donà a l’ajudant de la sinagoga i s’assegué.

Tots els qui eren a la sinagoga

tenien els ulls posats en Jesús.

Ell començà dient-los:

«Això que avui sentiu contar de mi

és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura.»

TERTÚLIA.

Juli
Aquest primer tros que hem llegit em sembla escandalosament pervers. És una clara mostra de la mentida que jo trobo en la religió; en totes les religions.

Víctor
Caram! Avui comences "fort", Juli. I, què és això que tant t'escandalitza?

Juli
L'engany premeditat. Fixeu-vos: hem llegit la Introducció a  l'Evangeli que va escriure aquest senyor que anomeneu Lluc. És una Introducció conceptualment ben feta, perfecta; podria servir d'Introducció a qualsevol llibre actual d'Història. L'autor diu que ha investigat minuciosament els fets ocorreguts, i que vol exposar-los ordenadament perquè el lector (un tal Teòfil) pugui saber tota la veritat i res més que la veritat. Per tant presenta el llibre com una obra seriosa, científica, amb fets comprovats. Però, segons tot el que portem llegit aquests dies de Nadal passats, resulta que està ple de faules: àngels que s'apareixen, pastors que tenen visions, nens posats en menjadores,... Per favor! ¿Aquests són els fets "minuciosament investigats"?!

Víctor
Em sembla, Juli, que ho barreges una mica tot, i que et deixes portar pels teus prejudicis. Per a tu, tot el que sigui o sembli sobrenatural ha de ser forçosament mentida. Però, ¿com ho saps que no pot existir res sobrenatural? ¿Per què, sobre uns fets de fa 2000 anys, estàs més segur dels teus pensaments sobre allò que va escriure la gent que hi era?

Juli
Doncs, senzillament: perquè no es tracta de fets sinó de faules. ¿Com ho va "comprovar", aquest tal Lluc, que un àngel es va aparèixer a Maria, i la conversa que van tenir? ¿Com va comprovar que Joan donava salts d'alegria dintre el ventre de la seva mare? ¿Com va "verificar" que Jesús era fill d'una noia verge?! Si era verge, no hi havia fill; i si hi havia fill, no hi havia verge! Això és indiscutible...

Bet
En altres tertúlies ja hem vist que tot aquest llenguatge tenia un altre sentit. Però a mi m'ha passat un xic com a tu, Juli: quan he llegit aquesta Introducció, m'ha semblat la Introducció a un llibre actual d'Història. M'ha sorprès molt. 

Juli
Evidentment, els Evangelis poden dir el que vulguin. Només faltaria! El que no trobo bé és donar gat per llebre; donar com a històric el que és una altra cosa.

Magda
Em sembla que estem cometent un error important: fem dir a algú una cosa que no diu, i després l'acusem de mentider. És un error molt freqüent. En aquest cas, donem per suposat que els Evangelis són biografies o història de Jesús, i després els acusem d'explicar faules.

Juli
Però aquesta Introducció diu clarament que es parlarà d'uns fets minuciosament investigats!

Magda
Però no pas com tu ho entens (i també molta altra gent!). Lluc no vol pas narrar una història. Al seu temps, la Història en sentit modern ni s'havia inventat ni interessava.
El que vol fer Lluc (igual que els altres evangelistes) és una "narració" o un "relat". Tots els pobles antics disposen de relats literaris on s'hi narren aquells fets, experiències, sentiments, il·lusions, esperances, victòries i derrotes,... que configuren la seva identitat. La veritat d'aquests relats no és objectiva sinó subjectiva. Són relats de caràcter sapiencial que permeten a les persones, individualment i col·lectiva, entendre el món en què estan, els seus orígens i els seus horitzons. Pensem en relats tan importants com l'Odissea, o l'Eneida. La Bíblia també està plena de relats així, i contenen una gran saviesa.

Bet
Però aquests relats tenen caràcter fabulós, i tothom ja ho sap que no són veritat.

Magda
Aquí està l'error! Aquests relats són veritat, Bet! Tenen la seva veritat, que sol ser molt més important que les veritats merament objectives. Les Faules d'Esop fan parlar els animals. No són veritat si s'apliquen als animals, però contenen una gran veritat quan les apliquem a les persones.
Lluc no fa una investigació dels "fets materials" com faria un historiador modern. Ell investiga, escull, interpreta, selecciona, ordena... experiències de la gent del seu temps provocades per la presència, acció, condemna i mort de Jesús de Natzaret, i busca de fer-ne un relat o narració que permeti al lector descobrir el sentit i el significat que aquelles experiències tenen per a orientar la pròpia vida personal i comunitària.

Bet
En aquests relats, segons dius, s'hi barrejarien veritats i mentides...

Magda
No. La mentida la hi posem nosaltres, quan no els interpretem bé. Si jo us dic que en Víctor (que és el “meu” marit...) té un cor d'or, algú de vosaltres dirà que menteixo perquè és impossible que algú tingui un cor d'aquest metall pesat, fred i opac?  I si et dic a tu, Bet, que tens una mirada càlida, pensarà algú de vosaltres que vull dir que tens febre? Els relats tenen la seva veritat. Som nosaltres que els fem "falsos" quan els fem dir el que no pretenen dir. Però si busquem allò que realment volem dir, hi descobrim meravelles.

Víctor
O sigui: que els Evangelis són relats. Però són veritat, oi?

Magda
En la meva opinió, són molt de veritat, però prenent-los com a relats i no com a biografies. I per això t'he comentat tantes vegades que no entenc com a l'església els tracteu tan malament aquests relats, trencant-los i desordenant-los de tal manera que és impossible copsar el seu significat. L'evangeli d'avui n'és un exemple ben clar: s'hi ajunten dos fragments que no tenen res a veure l'un amb l'altre. Així no es pot entendre res!

Juli
No sé si t'entenc. En tot cas, una cosa sembla evident: avui, els relats dels Evangelis estan totalment antiquats. 

Magda
Jo penso exactament el contrari. Estic convençuda que la gran crisi d'Occident és, en bona part, per haver perdut el missatge d'aquests relats. I això ha resultat catastròfic sobretot per a l'Església. Tinc la impressió que l'Església (que s'ha sentit propietària dels Evangelis), després de trencar-los i triturar-los, n'ha guardat zelosament els trossos, però n'ha perdut el contingut. I diria més: aquest contingut està expressat amb un llenguatge literari de gran qualitat. Si la Cultura occidental el perd, perdrà un component essencial i valuós de la seva identitat. Per això penso que és necessari mantenir el llenguatge i retrobar el contingut.

Juli
Però el llenguatge dels Evangelis xoca amb el llenguatge científic i tècnic actual.

Magda
De cap manera. Aquests llenguatges xoquen quan els interpretem malament. Entre ells no poden xocar perquè estan en plans diferents i complementaris. Un ocell que vola no xoca contra l'aire; i si li treus l'aire, no podria volar. ¿No va ser Einstein que va dir: La ciència sense religió és coixa; la religió sense ciència és cega?

Juli
Jo no necessito la religió per a res!

Magda
D'acord: aquí no parlem de "religió"... Retiro la cita de l'Einstein. Aquí parlem de llenguatge. I això sí que ho necessitem tots!