Diumenge 14. Any C.
Pere Torras
Pere Torras
================
EVANGELI. (Lluc 10,1-12.17-29).
NOTA.
En blau, allò que correspon a la versió
llarga.
En
aquell temps,
el
Senyor en designà encara setanta-dos,
i
els envià que s’avancessin de dos en dos
cap
a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar.
Els
deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors:
demaneu
a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los.
Aneu.
Us
envio com anyells enmig de llops.
No
porteu bossa, ni sarró, ni calçat,
no
us atureu a saludar ningú pel camí.
Quan
entreu en una casa digueu primer:
Pau
en aquesta casa.
Si
hi viu un home de pau,
la
pau que li desitgeu reposarà en ell;
si
no, retornarà a vosaltres.
Quedeu-vos
en aquella casa
i
compartiu allò que tinguin per menjar i beure:
els
treballadors bé es mereixen el seu jornal.
No
aneu de casa en casa.
Si
en un poble us reben bé,
mengeu
el que us posin a taula,
cureu
els malalts que hi hagi
i
digueu a la gent d’aquell lloc:
El
regne de Déu és a prop vostre.
Però si en un poble no us volen rebre,
Però si en un poble no us volen rebre,
sortiu als carrers i digueu:
Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha posat als peus,
us la deixem.
Però sapigueu això: El regne de Déu és a prop.
Us asseguro que quan vingui el gran dia,
la sort de Sodoma serà més suportable que la d’aquell poble.»
Els setanta-dos tornaren tots contents i deien:
«Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom.»
Jesús els digué:
«Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp.
Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins
i totes les forces de l’enemic:
res no us podrà fer mal.
Però no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres;
alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel.»
TERTÚLIA
Víctor
Imagino que aquí el número "72" deu tenir algun significat especial.
Imagino que aquí el número "72" deu tenir algun significat especial.
Magda
Quasi sempre els números, en la Bíblia i en les Cultures antigues, tenen un significat simbòlic. En aquest cas, ¿què significa "72"? No n'estic segura, però deu tenir relació amb poble elegit. El poble elegit, segons la Bíblia, era Israel, que venia representat pel número "12", per allò de les dotze tribus. "72" és el resultat de multiplicar 12x6. Si aquesta combinació l'afegim al número propi d'Israel, ens dona la fórmula 12x7 en la qual "12" representa el poble elegit i "7" representa la totalitat dels pobles. És a dir: a partir de Jesús, tots els pobles han passat a ser poble elegit.
Quasi sempre els números, en la Bíblia i en les Cultures antigues, tenen un significat simbòlic. En aquest cas, ¿què significa "72"? No n'estic segura, però deu tenir relació amb poble elegit. El poble elegit, segons la Bíblia, era Israel, que venia representat pel número "12", per allò de les dotze tribus. "72" és el resultat de multiplicar 12x6. Si aquesta combinació l'afegim al número propi d'Israel, ens dona la fórmula 12x7 en la qual "12" representa el poble elegit i "7" representa la totalitat dels pobles. És a dir: a partir de Jesús, tots els pobles han passat a ser poble elegit.
Víctor
Però aquests "72" deixebles són enviats només al poble d'Israel...
Però aquests "72" deixebles són enviats només al poble d'Israel...
Magda
Són enviats al poble Jueu perquè és precisament el que ha d'entendre que la seva elecció no era un privilegi, sinó que estava destinada a esdevenir universal.
Són enviats al poble Jueu perquè és precisament el que ha d'entendre que la seva elecció no era un privilegi, sinó que estava destinada a esdevenir universal.
Bet
Jo, en tot això dels números, m'hi perdo... M'he fixat, més aviat, en la feina que han de fer tota aquesta colla de deixebles. Sembla que l'única cosa que han de fer és dir: "El regne de Déu ja és a prop". Sincerament: em sembla molta moguda per tan poca cosa!
Jo, en tot això dels números, m'hi perdo... M'he fixat, més aviat, en la feina que han de fer tota aquesta colla de deixebles. Sembla que l'única cosa que han de fer és dir: "El regne de Déu ja és a prop". Sincerament: em sembla molta moguda per tan poca cosa!
Víctor
¿I et sembla poca cosa anunciar que el regne de Déu és a prop?! Imagina't, només, com deuria viure la majoria d'aquella gent: subjecta a emperadors, reis, procuradors romans, summes sacerdots, amos (perquè molts eren esclaus!)... En mig de tanta gent que els manava, deuria ser una molt bona notícia de que el regne de Déu era a prop.
¿I et sembla poca cosa anunciar que el regne de Déu és a prop?! Imagina't, només, com deuria viure la majoria d'aquella gent: subjecta a emperadors, reis, procuradors romans, summes sacerdots, amos (perquè molts eren esclaus!)... En mig de tanta gent que els manava, deuria ser una molt bona notícia de que el regne de Déu era a prop.
Bet
Doncs... no deuria ser tan a prop, perquè 2000 anys després encara no el veig per enlloc!!! És cert hi ha l'Església. Però amb l'Església, tot es va complicar encara més. Més obligacions, més normes, més directors, moralistes, predicadors... Imagino que un hipotètic regne de Déu hauria de ser un regne de pau, de benestar, de tolerància entre tots... I ja ho veus! Fins i tot l'Església ha fet guerres! I em temo que encara en faria si féssim cas de segons quins eclesiàstics.
Doncs... no deuria ser tan a prop, perquè 2000 anys després encara no el veig per enlloc!!! És cert hi ha l'Església. Però amb l'Església, tot es va complicar encara més. Més obligacions, més normes, més directors, moralistes, predicadors... Imagino que un hipotètic regne de Déu hauria de ser un regne de pau, de benestar, de tolerància entre tots... I ja ho veus! Fins i tot l'Església ha fet guerres! I em temo que encara en faria si féssim cas de segons quins eclesiàstics.
Víctor
¿No creus que avui estem molt millor que fa dos mil anys, i que això, en bona part, es deu al cristianisme?
¿No creus que avui estem molt millor que fa dos mil anys, i que això, en bona part, es deu al cristianisme?
Juli
Potser sí o potser no, això d'estar millor que abans. Jo, abans, no hi era; ara hi sóc, i no estic gens content de la societat que ens hem muntat. I no acabo d'entendre aquesta fal·lera per ficar-hi "Déu" pel mig. Què vol dir "regne de Déu"? Els únics regnes són els que ens muntem nosaltres, i amb força mala bava, per cert! Tots els "regnes" actuals són directament o indirecta conseqüència de guerres. Han estat fets i dissenyats pels vencedors i per als vencedors. Això és el que hi ha, amb déus o sense. I no m'agrada!
Potser sí o potser no, això d'estar millor que abans. Jo, abans, no hi era; ara hi sóc, i no estic gens content de la societat que ens hem muntat. I no acabo d'entendre aquesta fal·lera per ficar-hi "Déu" pel mig. Què vol dir "regne de Déu"? Els únics regnes són els que ens muntem nosaltres, i amb força mala bava, per cert! Tots els "regnes" actuals són directament o indirecta conseqüència de guerres. Han estat fets i dissenyats pels vencedors i per als vencedors. Això és el que hi ha, amb déus o sense. I no m'agrada!
Víctor
Jo, encara que no ho sembli, estaria d'acord amb tot el que dius; però hi afegiria una cosa: a mi, poder parlar de regne de Déu em permet posar una mica d'esperança en aquesta visió tan fosca que has descrit; i que és real, massa real! No sé si el regne de Déu ja està present, o està a prop, o està lluny. Tal se val! Però la seva possibilitat m'ajuda a viure.
Jo, encara que no ho sembli, estaria d'acord amb tot el que dius; però hi afegiria una cosa: a mi, poder parlar de regne de Déu em permet posar una mica d'esperança en aquesta visió tan fosca que has descrit; i que és real, massa real! No sé si el regne de Déu ja està present, o està a prop, o està lluny. Tal se val! Però la seva possibilitat m'ajuda a viure.
Magda
Jo també penso que, si parlem de "regnes", els únics regnes són els humans, i és responsabilitat nostra fer-los més justos, ja que el punt de partida sol ser tremendament injust. Tots han nascut de guerres, com dius tu, Juli.
A mi em sembla que, quan l'evangeli parla de regne de Déu, vol dir una altra cosa. "A prop" no s'ha d'entendre temporalment sinó experimentalment. Em sembla que tu, Víctor, ho has dit molt bé. Tu has parlat d'esperança; l'evangeli que hem llegit parla també de pau. "Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa". I són ben curioses les paraules que segueixen: "Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres". Parla de la pau del cor que cada un pot tenir i comunicar. El més sorprenent d'aquest relat és el seu realisme: "Us envio com anyells enmig de llops". Semblaria que en una situació així, caldria anar-hi ben protegit. Doncs, no: "No porteu bossa, ni sarró, ni calçat...". Els regnes humans es fan des de les victòries, bèl·liques o democràtiques. El regne de Déu (la Pau del cor que es comunica) l'adquirim i el realitzem anant desarmats, desprotegits... perquè els altres no són vistos com a rivals o enemics, sinó com a (possibles) germans. Seguint aquest camí es pot aconseguir fins i tot que els llops no devorin, que les serps no mosseguin o els escorpits no piquin.
BetJo també penso que, si parlem de "regnes", els únics regnes són els humans, i és responsabilitat nostra fer-los més justos, ja que el punt de partida sol ser tremendament injust. Tots han nascut de guerres, com dius tu, Juli.
A mi em sembla que, quan l'evangeli parla de regne de Déu, vol dir una altra cosa. "A prop" no s'ha d'entendre temporalment sinó experimentalment. Em sembla que tu, Víctor, ho has dit molt bé. Tu has parlat d'esperança; l'evangeli que hem llegit parla també de pau. "Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa". I són ben curioses les paraules que segueixen: "Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres". Parla de la pau del cor que cada un pot tenir i comunicar. El més sorprenent d'aquest relat és el seu realisme: "Us envio com anyells enmig de llops". Semblaria que en una situació així, caldria anar-hi ben protegit. Doncs, no: "No porteu bossa, ni sarró, ni calçat...". Els regnes humans es fan des de les victòries, bèl·liques o democràtiques. El regne de Déu (la Pau del cor que es comunica) l'adquirim i el realitzem anant desarmats, desprotegits... perquè els altres no són vistos com a rivals o enemics, sinó com a (possibles) germans. Seguint aquest camí es pot aconseguir fins i tot que els llops no devorin, que les serps no mosseguin o els escorpits no piquin.
Em fas pensar en un Youtube curiosíssim que em van enviar, on es veu un gos, un gat i un ratolí convivint ben amigablement. http://www.youtube.com/watch?v=9v6Khm-hPI0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada