Diumenge 12. Any C.

Diumenge 12. Any C.

EVANGELI. (Lluc 9,18-24).

Una vegada que Jesús es trobava pregant en un lloc apartat,

se li acostaren els deixebles, i els preguntà:

«Qui diu la gent que sóc, jo?»

Ells li respongueren:

«Uns diuen que sou Joan Baptista,

altres que sou Elies,

altres que ha ressuscitat un dels profetes antics.»

Llavors els preguntà:

«I vosaltres, qui dieu que sóc?»

Pere li respongué: «El Messies, l’Ungit de Déu.»

Però ell els prohibí severament que diguessin això a ningú,

i els deia:

«El Fill de l’home ha de patir molt:

els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei

l’han de rebutjar, ha de ser mort,

i ressuscitarà el tercer dia.»
I deia a tothom:

«Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix,

que prengui cada dia la seva creu i m’acompanyi.

Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà,

però el qui la perdi per mi, la salvarà.»

TERTÚLIA

Bet
"Qui és Jesús?". És una pregunta que jo també em vaig fer durant un temps, abans d'engegar-ho tot a rodar perquè vaig veure que tot plegat era un gran muntatge. De respostes te'n donen moltes... Massa!

Víctor
Jo penso que, parlant de qui és Jesús, cal tenir en compte només la resposta que donen els evangelis. Però precisament aquí està, avui, el meu problema: Pere dóna l'única resposta correcta, i en canvi Jesús li prohibeix severament de dir-ho a ningú! Per què? La gent esperava el Messies, i Jesús l'era. Per què no es pot dir?!  Com podia, després, demanar que creguessin en ell!...

Juli
A mi, de petit, mai no em van parlar d'aquest senyor. I, la veritat: sempre que n'he sentit a parlar després, he pensat que era una sort que no me'n diguessin res, perquè veig que cadascú el fa servir pel que li interessa. Ei! Si és que va existir aquest tal Jesús, jo no tinc res en contra d'ell! Els qui no m'interessen són els qui sempre en parlen. En la majoria dels casos dubto que sàpiguen què es diuen. Una cosa diferent és aquesta tertúlia. Aquí, el diàleg a partir d'aquests textos, siguin de qui siguin, m'ajuda a pensar sobre la realitat, encara que no necessito "ficar-hi" ningú més.

Magda
Jo m'he trobat força com tu, Juli. De petita vaig créixer en un clima sense cap forma de religió. Va ser a l'escola, ja una mica gran, i per casualitat, que em vaig trobar amb els relats evangèlics, i vaig descobrir tot un món nou. D'entrada, aquest món nou, per mi, no té res a veure amb la religió. La meva relació, molt indirecta, amb la religió va començar quan et vaig conèixer tu, Víctor.
Anant a la pregunta de avui sobre qui és Jesús, trobo que els evangelis donen una resposta que no és ni precisa ni ben definida. El cas més extrem és l'evangeli de Joan, que ens presenta un Jesús diferent per a cada persona que es troba amb ell. Pel als deixebles, és el mestre; per als cecs és la llum; per als afamats és aliment; per als assedegats és aigua; per als difunts és resurrecció; per als desorientats és camí;...  Depèn de qui té davant que sigui una cosa o una altra. I és precisament això el que realment em captiva.

Juli
Però això passa amb  tothom! Tots som diferents segons la persona que tenim davant. Jo, posem per cas, sóc metge per als malats; per la Bet sóc el seu marit; per les nenes sóc el seu pare; al Partit sóc un dels seus;... I per a la gran majoria sóc un perfecte desconegut!  

Magda
Sí; sí! Totalment d'acord. En el fons, l'ésser humà és "resposta" als altres. Tant és així que, en els evangelis, i sobretot en l'evangeli de Joan, Jesús s'anomena a si mateix "l'home". Per això m'interessen tant els evangelis: perquè, parlant de la persona concreta de Jesús, en realitat ens ofereixen una radiografia de la Humanitat.

Bet
Però Jesús, va ser una persona real, o no? Jo penso que els evangelis no passen de ser una novel·la de ficció.

Magda
Jo diria més aviat que s'assemblen a una novel·la històrica. Jesús i molts dels personatges són reals, però els diferents relats ens porten més enllà de cada personatge concret per convertir-lo en representant d'algun aspecte de la vida de la Humanitat. També hi ha personatges que serveixen de contrapunt, per posar més en relleu la realitat humana.

Bet
Per exemple...?

Magda
Per exemple: els Dotze. Tot i ser deixebles de Jesús no l'entenen gens ni mica a causa de les seves idees fixes. Per això Jesús els prohibeix severament que diguin a ningú que ell és el Messies... La idea que ells, i la gent, tenien del Messies era del tot deformada. La "radiografia" que ens presenta el relat que hem llegit és clara: som realment humans quan ens fem "resposta" a la persona concreta que tenim davant. A això s'hi oposen les idees fixes que ens fem de nosaltres mateixos i dels altres. Conseqüència d'aquestes idees fixes serà el rebuig i condemna dels altres quan no coincideixen amb les nostres idees. ¿Voleu una radiografia més exacta del drama de la Humanitat? Les idees fixes, els prejudicis, les "fitxes" que ens fem els uns dels altres "maten" la Humanitat.  
Amb tot, el relat d'avui és optimista: L'home "ressuscitarà al tercer dia". Els dotze acabaran superant les seves idees fixes. Molts humans acabaran adonant-se dels efectes mortals de la seva manera de pensar i de fer, i es faran "deixebles" de l'Home.

Víctor
Segons això que dius, i responent a la pregunta d'avui, podríem dir que Jesús és "l'home pels altres". I si els deixebles haguessin entès això del Messies, no hi hauria hagut cap problema per dir-ho i proclamar-ho.

Juli
Això que dius, ¿no es podria dir també al revés: tothom qui viu per als altres es va convertint en messies? (en el vostre llenguatge, és clar).

Magda
Pel que jo he pogut entendre, és exactament com dieu. Potser, tu Juli, ets també més evangèlic del que et pensaves...

Juli
No corris tant, que estic molt bé com sóc ara. Tot això de la religió continua produint-me molta al·lèrgia. I no crec que l'evangeli es pugui desfer de la religió...