Diumenge 11. Any C.
Pere Torras.
================
EVANGELI. (Lluc 7,36-8,3).
Nota:
En blau, allò que correspon a la versió
llarga.
En
aquell temps,
un
fariseu invità Jesús a menjar amb ell.
Jesús,
doncs, anà a casa del fariseu i es posà a taula.
Hi
havia al poble una dona que portava una vida pecadora.
Quan
sabé que Jesús era a taula a casa del fariseu,
hi
anà amb un gerret d’alabastre ple de perfum,
i
es quedà enrere plorant als peus de Jesús.
Amb
les llàgrimes començà de mullar-li els peus,
i
els hi eixugava amb els cabells;
després
li besava els peus i els hi ungia amb perfum.
El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà:
«Aquesta
dona que el toca és una pecadora.
Si
ell fos profeta, sabria qui és i quina vida porta.»
Jesús
li digué:
«Simó,
t’he de dir una cosa.»
Ell
li contestà: «Mestre, digueu.»
Jesús
continuà:
«Dos
homes devien diners a un prestador:
l’un
li devia cinc-centes monedes de plata, i l’altre, cinquanta.
Cap
d’ells no tenia res per pagar,
i
el prestador els perdonà el deute.
¿Quin
d’aquests et sembla que l’estimarà més?»
Simó
li respongué:
«Jo
diria que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.»
Jesús
li diu: «És així mateix.»
Llavors Jesús es girà cap a la dona i digué a Simó:
Llavors Jesús es girà cap a la dona i digué a Simó:
«¿Veus
aquesta dona?
Quan
he entrat a casa teva,
tu
no m’has donat aigua per rentar-me els peus,
però
ella me’ls ha rentat amb les llàgrimes
i
me’ls ha eixugat amb els cabells;
tu
no m’has rebut amb un bes,
però
ella, d’ençà que he entrat, no para de besar-me els peus;
tu
no m’has ungit el cap,
però
ella m’ha ungit els peus amb perfum.
Per
això et dic:
Has
vist que aquesta dona estima molt
i
és que eren molts els pecats que li han estat perdonats,
però
quan no hi ha tant a perdonar, no hi ha tant amor.»
Després
digué a la dona:
«Els
teus pecats et són perdonats.»
Els
altres que eren a taula començaren a pensar:
«¿Qui
és aquest, que fins i tot perdona els pecats?»
Digué
encara a la dona:
«La
teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau.»
Després d’això
Jesús passava per cada vila i per cada poble,
predicant i anunciant la bona nova del regne de Déu.
Anaven amb ell els dotze
i algunes dones que havien tingut malalties i esperits malignes
i s’havien posat bé.
Maria, coneguda amb el nom de Magdalena,
de la qual havien sortit set dimonis;
Joana, la dona de Cuzà, administrador d’Herodes;
Susanna i moltes altres, que el
mantenien amb els seus béns.
TERTÚLIA
Bet
En aquest relat, segons la meva manera d'entendre, hi tenim un protagonisme destacat les dones. Però hi ha una cosa que no m'agrada: encara que se'n diuen coses bones, de totes elles també es diu que eren pecadores. Sembla com si, per als evangelis, el simple fet de ser dona ja fos un pecat. I això ho trobo del tot inacceptable, injust i denunciable, ho digui qui ho digui.
En aquest relat, segons la meva manera d'entendre, hi tenim un protagonisme destacat les dones. Però hi ha una cosa que no m'agrada: encara que se'n diuen coses bones, de totes elles també es diu que eren pecadores. Sembla com si, per als evangelis, el simple fet de ser dona ja fos un pecat. I això ho trobo del tot inacceptable, injust i denunciable, ho digui qui ho digui.
Víctor
No sé per què ho dius, això. Jo no hi veig ni aquest protagonisme de les dones, ni, encara menys, que digui enlloc que les dones són pecadores. De la primera, sí que es diu que era pecadora; però de les altres només es diu que havien estat malaltes o que havien tingut esperits malignes.
No sé per què ho dius, això. Jo no hi veig ni aquest protagonisme de les dones, ni, encara menys, que digui enlloc que les dones són pecadores. De la primera, sí que es diu que era pecadora; però de les altres només es diu que havien estat malaltes o que havien tingut esperits malignes.
Bet
I et sembla poc?! ¿Consideres una galanteria o un piropo dir que havien tingut esperits malignes? Magda: ajuda'm, tu que també ets dona. A més: de la Magdalena es diu que n'havien sortit set dimonis! No ho trobes molt gros, això?!
I et sembla poc?! ¿Consideres una galanteria o un piropo dir que havien tingut esperits malignes? Magda: ajuda'm, tu que també ets dona. A més: de la Magdalena es diu que n'havien sortit set dimonis! No ho trobes molt gros, això?!
Magda
Trobo molt gros que en sortissin set dimonis; però encara trobo molt més gros que hagués tingut set dimonis. Ja he comentat altres vegades que, en la Bíblia, el número set indica plenitud; de manera que dir que havia tingut set dimonis vol dir que els havia tingut tots! Per això precisament la Magdalena és una figura representativa de la situació de la dona en la societat. I estic totalment d'acord amb tu, Bet: la situació de la dona en la societat és totalment inacceptable, injusta i denunciable. I el pitjor de tot és que siguem precisament les dones mateixes que acceptem i trobem normal aquesta situació. Per això m'agrada tant el nom que porto, perquè la Magdalena, en l'evangeli, representa les dones que s'han alliberat de tots els dimonis. En el llenguatge actual diríem que representa les dones que s'han alliberat de totes les alienacions, complexos i culpabilitats que la societat masclista provoca en elles, i que elles sovint han interioritzat.
Trobo molt gros que en sortissin set dimonis; però encara trobo molt més gros que hagués tingut set dimonis. Ja he comentat altres vegades que, en la Bíblia, el número set indica plenitud; de manera que dir que havia tingut set dimonis vol dir que els havia tingut tots! Per això precisament la Magdalena és una figura representativa de la situació de la dona en la societat. I estic totalment d'acord amb tu, Bet: la situació de la dona en la societat és totalment inacceptable, injusta i denunciable. I el pitjor de tot és que siguem precisament les dones mateixes que acceptem i trobem normal aquesta situació. Per això m'agrada tant el nom que porto, perquè la Magdalena, en l'evangeli, representa les dones que s'han alliberat de tots els dimonis. En el llenguatge actual diríem que representa les dones que s'han alliberat de totes les alienacions, complexos i culpabilitats que la societat masclista provoca en elles, i que elles sovint han interioritzat.
Juli
Ui, ui, ui...! Víctor: haurem de fer un pacte, tu i jo, si volem sortir vius d'aquest conjuració femenina! Au, vinga, senyores: no us feu tant les víctimes! Si he après alguna cosa de les dones és que sou prou intel·ligents com per saber que, als mascles, se'ns domina millor exhibint debilitat que no pas força. I nosaltres som tan rucs, que sempre caiem en la trampa! Les dones sabeu perfectament que, només deixant-nos exhibir una mica de collons, ja podeu conduir-nos com uns xaiets.
Ui, ui, ui...! Víctor: haurem de fer un pacte, tu i jo, si volem sortir vius d'aquest conjuració femenina! Au, vinga, senyores: no us feu tant les víctimes! Si he après alguna cosa de les dones és que sou prou intel·ligents com per saber que, als mascles, se'ns domina millor exhibint debilitat que no pas força. I nosaltres som tan rucs, que sempre caiem en la trampa! Les dones sabeu perfectament que, només deixant-nos exhibir una mica de collons, ja podeu conduir-nos com uns xaiets.
Bet
Apa, noi! A veure si parles una mica més bé davant de senyores... Encara que... una mica d'acord amb tu, sí que hi estic.
Apa, noi! A veure si parles una mica més bé davant de senyores... Encara que... una mica d'acord amb tu, sí que hi estic.
Víctor
Una mica?! No em negareu que en el 99% dels casos s'acaba fent el que la dona vol!
Una mica?! No em negareu que en el 99% dels casos s'acaba fent el que la dona vol!
Magda
Som més intel·ligents per a les coses de casa... perquè som les que estem més casa. Som més intel·ligents en les relacions personals... perquès sempre acabem essent nosaltres qui ens cuidem dels nens, dels malalts, dels ancians,... Però no estic gens d'acord amb el que dieu, perquè, a més de la família, hi ha la ciutat, i el país, i el món. I en aquests àmbits només hi sou els mascles, o quasi. Ho reconec: ha estat l'evangeli que m'ha fet obrir els ulls. Mireu el món; mireu els Estats: són tan masclistes que han esdevingut terriblement inhumans. Inhumans per a tothom: per a les dones i per als homes. Armes, guerres, violència, domini, prepotència,... Falta feminitat al nostre món!!!
Som més intel·ligents per a les coses de casa... perquè som les que estem més casa. Som més intel·ligents en les relacions personals... perquès sempre acabem essent nosaltres qui ens cuidem dels nens, dels malalts, dels ancians,... Però no estic gens d'acord amb el que dieu, perquè, a més de la família, hi ha la ciutat, i el país, i el món. I en aquests àmbits només hi sou els mascles, o quasi. Ho reconec: ha estat l'evangeli que m'ha fet obrir els ulls. Mireu el món; mireu els Estats: són tan masclistes que han esdevingut terriblement inhumans. Inhumans per a tothom: per a les dones i per als homes. Armes, guerres, violència, domini, prepotència,... Falta feminitat al nostre món!!!
Juli
Reconec que hi havia una certa ironia en allò que he dit, i que em referia sobretot a la família. I diré més: jo personalment, em sento el primer beneficiat del "domini" de les dones. ¿Què faríem sense les dones, eh Víctor? Jo no serveixo ni per fer-me el dinar!
Reconec que hi havia una certa ironia en allò que he dit, i que em referia sobretot a la família. I diré més: jo personalment, em sento el primer beneficiat del "domini" de les dones. ¿Què faríem sense les dones, eh Víctor? Jo no serveixo ni per fer-me el dinar!
Magda
L'evangeli d'avui el trobo extraordinàriament revolucionari quan contraposa el fariseu i la pecadora. "Fariseu" significa separat de la resta de la gent. La gent era impura perquè no sabia ni complia ni podia complir els molts preceptes de la Llei. En canvi els fariseus eren considerats purs, perquè es dedicaven a l'estudi de la Llei, i així podien complir tots els seus preceptes. Només el compliment de la Llei feia pur o impur a un jueu. En aquest relat, la dona pecadora representa el comú de la gent. Amb aquest relat es capgira del tot la valoració habitual que feia la majoria de la gent. El "pur" fariseu, que compleix escrupolosament els preceptes de la Llei, no compleix els preceptes d'Humanitat; en canvi la "pecadora", que no compleix els preceptes de la Llei, compleix els preceptes d'Humanitat, perquè estima molt. L'amor és el que realment val. El fariseu creu en la Llei, però condemna la Humanitat. La pecadora creu en la Humanitat, i aquesta fe la salva de la Llei. El que ha de fer és anar-se'n. "Ves-te'n en pau", ves-te'n de l'àmbit de la Llei (que et condemna).
L'evangeli d'avui el trobo extraordinàriament revolucionari quan contraposa el fariseu i la pecadora. "Fariseu" significa separat de la resta de la gent. La gent era impura perquè no sabia ni complia ni podia complir els molts preceptes de la Llei. En canvi els fariseus eren considerats purs, perquè es dedicaven a l'estudi de la Llei, i així podien complir tots els seus preceptes. Només el compliment de la Llei feia pur o impur a un jueu. En aquest relat, la dona pecadora representa el comú de la gent. Amb aquest relat es capgira del tot la valoració habitual que feia la majoria de la gent. El "pur" fariseu, que compleix escrupolosament els preceptes de la Llei, no compleix els preceptes d'Humanitat; en canvi la "pecadora", que no compleix els preceptes de la Llei, compleix els preceptes d'Humanitat, perquè estima molt. L'amor és el que realment val. El fariseu creu en la Llei, però condemna la Humanitat. La pecadora creu en la Humanitat, i aquesta fe la salva de la Llei. El que ha de fer és anar-se'n. "Ves-te'n en pau", ves-te'n de l'àmbit de la Llei (que et condemna).
Bet
Això, vol dir l'evangeli d'avui?! Però, si és el que vaig fer jo, ja fa temps!
Això, vol dir l'evangeli d'avui?! Però, si és el que vaig fer jo, ja fa temps!
Víctor
Però això no vol dir que els qui no ho hem fet, hàgim de fer el mateix. Jo m'hi trobo bé a la parròquia; i veig que m'ajuda a ser més humà. Jo també crec en la Humanitat. No vaig a missa per complir cap "llei".
Però això no vol dir que els qui no ho hem fet, hàgim de fer el mateix. Jo m'hi trobo bé a la parròquia; i veig que m'ajuda a ser més humà. Jo també crec en la Humanitat. No vaig a missa per complir cap "llei".
Bet
Quan vaig deixar d'anar a missa, al principi em sentia una mica culpable; o millor: em sentia "acusada". Tenia la impressió que les persones de missa m'acusaven d'infidelitat. Ha estat en aquestes tertúlies −i sobretot gràcies a tu, Víctor− que m'he sentit normal també per a gent de missa. I també m'has ajudat molt tu, Magda: tan enamorada dels evangelis, i que, com jo, no vas a missa. Gràcies a tots dos: a tu Víctor, per anar a missa; i a tu Magda, per no anar-hi.
Quan vaig deixar d'anar a missa, al principi em sentia una mica culpable; o millor: em sentia "acusada". Tenia la impressió que les persones de missa m'acusaven d'infidelitat. Ha estat en aquestes tertúlies −i sobretot gràcies a tu, Víctor− que m'he sentit normal també per a gent de missa. I també m'has ajudat molt tu, Magda: tan enamorada dels evangelis, i que, com jo, no vas a missa. Gràcies a tots dos: a tu Víctor, per anar a missa; i a tu Magda, per no anar-hi.
Magda
Jo diria més aviat: "Gràcies a tots quatre". No us sembla?
Jo diria més aviat: "Gràcies a tots quatre". No us sembla?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada