Diumenge 18. Any C.

EVANGELI. (Lluc 12,13-21).

En aquell temps,

un de la gent digué a Jesús:

«Mestre, convenceu el meu germà

que es parteixi amb mi l’herència.»

Jesús li contestà:

«Bon home, qui m’ha encomanat a mi

que fes de jutge o de mediador entre vosaltres?»

Llavors digué a tothom:

«Vigileu!

Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses,

perquè ni que algú tingués diners de sobres,

els seus béns no li podrien assegurar la vida.»
I els ho explicà amb una paràbola:

«Un home ric va treure de les seves terres

unes collites tan abundants que no tenia on guardar-les.

Tot rumiant es va dir:

ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners,

en construiré de més grans,

hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves

i em diré a mi mateix:

“Tens reserves per a molts anys:

reposa, menja, beu, diverteix-te.”

Però Déu li digué:

“Vas errat!

Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida

i tot això que volies guardar-te, de qui serà?

Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix

i no es fa ric als ulls de Déu”.»

TERTÚLIA

Bet
Segons sembla, això de les herències ha provocat problemes sempre. Aquí veiem que també en temps de Jesús ja provocava enfrontaments. Ditxoses herències!!!

Víctor
He de reconèixer que aquest evangeli em sorprèn. Que un individu li plantegi a Jesús problemes tan particulars i, a sobre, li demani que es posi a favor seu, em sembla un abús de confiança. I també trobo estrany que l'evangelista li doni tanta importància posant-ho al seu Evangeli. En canvi Jesús se'n desentén.

Magda
Potser el problema consistia precisament en considerar "important" una qüestió que no ho hauria de ser. Com a problema "fet" important, Lluc el posa en el seu Evangeli; com a problema que no havia de ser important, Jesús se'n desentén.
Però segurament no es tracta de cap problema entre dos germans particulars sinó d'un problema “important” entre comunitats.
També és possible que aquí l'evangelista ajunti dos problemes diferents però relacionats. Per un cantó, el problema de les riqueses; i per l'altre, la qüestió de les comunitats hereves de les promeses de Déu.

Bet
Si no t'expliques... Això de les "comunitats hereves", no ho entenc.

Magda
Les primeres comunitats cristianes estaven formades per persones jueves que veien en Jesús l'acompliment de les Promeses que Déu havia fet al seu Poble d'Israel. En aquest sentit, se sentien hereves de la Tradició jueva.
El problema va venir quan persones no jueves es feien cristianes, perquè hi havia força jueus cristians que deien que no es podia ser realment "cristià" sense fer-se també jueu i complir les Lleis donades per Moisès.
Aquesta discussió va provocar baralles tan importants com inútils.

Bet
Jo penso que cadascú viu la religió com vol!

Víctor
Dona: "com vol", potser no tant! Hi ha d'haver algunes normes. Si un vol ser d'una religió determinada, ha de complir les normes d'aquella religió. Una altra cosa és que per a ser cristià fos necessari ser també jueu. Són coses diferents encara que una vingui de l’altra.

Bet
Em penso, Víctor, que sobre aquest punt no ens posaríem pas d'acord. Però tampoc és necessari perquè, de fet, ja estem d'acord en que ningú ha de dir als altres com han de ser.

Juli
Aquest problema que dieu, si ho he entès bé, no passa només en la religió. Jo l’he viscut també en la política. En la majoria d'Estats hi ha alguna part del país que es consideren els autèntics ciutadans, i consideren que la resta haurien de ser com ells. ¿No hi ha, per exemple, molta gent que considera que només el castellà és espanyol? I et diuen: estamos en España:habla espanyol! Com si la llengua "espanyola” de Catalunya no fos precisament el català! Sembla evident que, si Catalunya és Espanya, el català és una llengua tan "espanyola" com qualsevol altra. La “herència real” a compartir quina és: la identitat o la igualtat de drets de cada identitat?
I això és un problema de molts dels Estats actuals! Per això em costa tant creure en la democràcia. En la mesura que hi ha Poder falta Democràcia.

Víctor
Si és així, estem davant d'un problema que pot ser greu. Aleshores, no entenc per què Jesús se'n desentén.

Magda
A mi em sembla clar: se'n desentén per dues raons.
1ª: per deixar ben clar que es tracta d'un fals problema, creat només per l'actitud intolerant d'alguns. Cadascú, cada grup, és com és; i ningú no té dret a excloure aquells que no són com ell els vol.
2ª: Se'n desentén perquè no vol donar la raó a cap de les dues posicions. Donar la raó podria ser entès com legitimar l'ús de la força. I aquí està l'autèntic problema. Quan es té força, aquest problema sempre acaba en la injustícia. Mentre no s'usa la força, tot queda només en una diversitat d'opinions. Això no fa mal. El mal i la injustícia venen quan una part té la capacitat d'imposar-se a l'altra per la força, sigui la força que sigui: física, legal, moral, econòmica,...

Juli
Estic totalment d'acord amb tu. Allò que ho fa malbé tot és el Poder. Les diferències, dintre d'un Estat, no serien cap problema. Al revés: són una riquesa. Però quan s'hi fica el Poder, pot passar el pitjor. Des d'aquest punt de vista, la Història humana és realment vergonyosa. I no escarmentem!!!

Bet
No suporto aquells polítics que, elegits per solucionar problemes, es dediquen a crear-ne de nous per imposar les seves idees...