Diumenge 15. Any C.

EVANGELI. (Lluc 10,25-37).

En aquell temps,

un mestre de la Llei, per provar Jesús, s’alçà

i li va fer aquesta pregunta:

«Mestre, què he de fer per tenir l’herència de la vida eterna?»

Jesús li digué: «Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegeixes?»

Ell contestà:

«Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor,

amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament,

i estima els altres com a tu mateix.»

Jesús li diu: «Has respost bé: fes-ho així i viuràs.»

Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús:

«I per a mi, qui són aquests altres?»

Jesús prosseguí:

«Un home baixava de Jerusalem a Jericó

i caigué en mans de lladres, que el despullaren,

l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort.

Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot que el veié,

però passà de llarg per l’altra banda.

Igualment un levita, quan arribà al lloc,

passà de llarg per l’altra banda.

Però un samarità que viatjava per aquell indret,

quan arribà i el veié, se’n compadí, s’hi acostà,

li embenà les ferides, després d’amorosir-les amb oli i vi,

el pujà a la seva pròpia cavalcadura,

el dugué a l’hostal i se n’ocupà.

L’endemà, quan se n’anava,

donà dues monedes de plata a l’hostaler dient-li:

Ocupa’t d’ell i, quan jo torni,

et pagaré les despeses que hagis fet de més.

Quin d’aquests tres

et sembla que va veure l’altre que hem d’estimar,

en l’home que havia caigut en mans de lladres?»

Ell respongué: «El qui es va compadir d’ell.»

Jesús li digué: «Doncs tu fes igual.»

TERTÚLIA

Bet
Aquí, el sacerdot i el levita es passen molt! Donen molt mal exemple.

Magda
Cal reconèixer que, amb aquest exemple, Jesús exhibeix una certa mala bava. Perquè no es tracta d'un fet real sinó d'un exemple que ell posa expressament per fer quedar malament els servidors del temple. Podria haver posat altres exemples; però va posar aquest.

Bet
Potser va ser com una revenja, perquè les autoritats del temple el van tractar molt malament, segons tinc entès.

Magda
No em sembla cap revenja sinó una cosa molt més profunda. Les persones religioses −en aquest cas, el sacerdot i el levita− solen tenir molt clar que hi ha dos manaments fonamentals: servir Déu i estimar els altres. En el nostre relat, així ho afirma explícitament el mestre de la Llei. Però Jesús fa un pas més: ensenya que aquests dos manaments no són dos sinó un de sol. Quan considerem que són dos, fàcilment caiem en l'error de no complir el segon (amor als altres) amb l'excusa de complir el primer (servir Déu). És el que fan el sacerdot i el levita. El sacerdot i el levita sabien que tocar un "mort" causava una impuresa legal que els impedia servir Déu en el temple. En trobar-se amb aquell home que estava "mig-mort", el sacerdot i el levita se n'aparten per no contaminar-se. Per tant, pretenen "complir" al màxim el precepte de "servir Déu" (primer manament), encara que això els "impedís" d'atendre el pròxim (segon manament).

Víctor
Però aquí Jesús posa com a model un samarità que també separava els dos manaments: s'ocupa del pròxim, però no serveix Déu. Jo entendria millor aquest exemple si el qui s'ocupa del pròxim fos una persona normal, i no precisament un samarità, que era un home d'alguna manera antireligiós.

Magda
Aquest és precisament el gran i "escandalós" ensenyament de Jesús: que pel simple fet d'estimar i atendre els altres ja servim també Déu, encara que ens acusin de samaritans o ateus. Déu no el veu ningú; per això l'única manera de servir-lo és estimant els altres. No són dos manaments, sinó un de sol. Amb l'amor al pròxim (que veiem) queda inclòs l'amor a Déu (que no veiem).

Juli
Víctor: em sembla que, si escoltes gaire la teva dona, acabaràs no anant a missa...

Víctor
Què dius, ara! Tens una idea equivocada de la parròquia. Jo no vaig a missa per "servir Déu". Déu està a tot arreu, i pots trobar-lo fins i tot a la sopa. Jo vaig a missa per trobar-me amb els altres.

Bet
Per trobar-se amb els altres, no cal anar a missa...

Víctor
Ja ho sé! Però per trobar-se amb algú, amb algú has d'anar. Anant a missa ens fem un servei mutu els que ens hi trobem. Ja ho sé que et trobes amb molta gent simplement anant pel carrer; però, fora de casos especials, la gent del carrer no està per trobades o per posar-se a parlar de coses importants. Les trobades amb la gent de missa tenen densitat. És molt semblant a aquesta nostra tertúlia. Jo la trobo molt interessant, i m'ajuda a viure.

Juli
Al marge d'aquesta tertúlia, a mi em passa al revés que a tu: jo la "missa" la tinc cada dia, i estic feliç el dia que puc no anar-hi. I m'agradaria algun dia anar a la consulta i no trobar-hi ningú!!!

Bet
Vols dir que alguna vegada no estàs content de trobar-te alguna pacient... especialment agradable?...

Juli
Home, mira: hom ha d'aprofitar el que se li ofereix... Però et diré una cosa, esposa gelosa: en la meva feina, aviat aprens a guardar les distàncies, perquè si no, acabes engolit pel malalt o la malalta. T'asseguro que per festejar, l'hospital no és un bon lloc...

Bet
Oh! No ho sé, no sé!...

Víctor
Ves a saber...! A la millor, si aquell sacerdot o levita s'haguessin trobat que aquell mig-mort era una noia jove i bonica, potser s'haurien exposat a "contaminar-se"...

Magda
Au, va! Ara aneu de masclistes?
El que és cert és que, al revés, segur que hauria funcionat. Vull dir que si el sacerdot o el levita haguessin estat dones, segur que haurien atès aquell mig-mort, fos jove o vell, home o dona. Els homes a vegades sembla que viviu en un altre planeta...

Víctor
Però hi ha més metges que metgesses...

Juli
Això era abans. Ara ha canviat molt. I si sumes metgesses i infermeres, les dones ens guanyen per golejada. Jo penso que es tracta de sensibilitats diferents. I també passa que la majoria de malalts, homes o dones, connecten més fàcilment amb la sensibilitat femenina. Potser és perquè, quan s'està malalt, hi ha un cert retorn a la "mare".