EVANGELI. (Lluc 10,38-42).
En aquell
temps,
Jesús
entrà en un poblet, i l’acollí una dona que es deia Marta.
Una
germana d’ella que es deia Maria,
asseguda
als peus del Senyor, escoltava la seva paraula,
mentre
Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo.
Marta,
doncs, vingué i digué:
«Senyor,
no us fa res que la meva germana
m’hagi
deixat sola a servir?
Digueu-li,
si us plau, que m’ajudi.»
El Senyor
li respongué:
«Marta,
Marta,
estàs
preocupada i neguitosa per moltes coses,
quan
només n’hi ha una de necessària.
La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà
pas presa.»
TERTÚLIA
Bet
Mai m'hauria imaginat que hi hagués, en els Evangelis, tants relats on les dones són protagonistes. I, no sé per què, he de reconèixer que aquest relat de Marta i Maria m'agrada. El trobo molt femení i, sobretot, molt real. Encara que m'empipa una mica això de Maria asseguda als peus de Jesús. Per què, als peus? M'agradaria més que fos d'igual a igual.
Mai m'hauria imaginat que hi hagués, en els Evangelis, tants relats on les dones són protagonistes. I, no sé per què, he de reconèixer que aquest relat de Marta i Maria m'agrada. El trobo molt femení i, sobretot, molt real. Encara que m'empipa una mica això de Maria asseguda als peus de Jesús. Per què, als peus? M'agradaria més que fos d'igual a igual.
Víctor
Jesús era fill de Déu. Ningú no pot parlar amb ell d'igual a igual. Però segur que si Jesús hagués estat dona, no hi trobaries res a dir...
Jesús era fill de Déu. Ningú no pot parlar amb ell d'igual a igual. Però segur que si Jesús hagués estat dona, no hi trobaries res a dir...
Magda
L'expressió "assegut als peus" es feia servir per indicar l'actitud de deixeble. El deixeble escolta el mestre; i l'escolta assegut, perquè l'ensenyament, pròpiament, no crea dependència sinó que tendeix a fer el deixeble igual al mestre, que també està assegut. Per altra part, no hi ha cap problema a considerar Jesús com a dona. En els Evangelis, ell personifica l'experiència reeixida de l'Ésser humà, sigui "home" o "dona". En aquest relat, "escoltar Jesús" significa "escoltar l'Ésser humà"; o, si voleu, escoltar la Humanitat.
L'expressió "assegut als peus" es feia servir per indicar l'actitud de deixeble. El deixeble escolta el mestre; i l'escolta assegut, perquè l'ensenyament, pròpiament, no crea dependència sinó que tendeix a fer el deixeble igual al mestre, que també està assegut. Per altra part, no hi ha cap problema a considerar Jesús com a dona. En els Evangelis, ell personifica l'experiència reeixida de l'Ésser humà, sigui "home" o "dona". En aquest relat, "escoltar Jesús" significa "escoltar l'Ésser humà"; o, si voleu, escoltar la Humanitat.
Juli
M'ha semblat que, a tu Bet, t'agrada sobretot l'actitud de la "Maria". En canvi jo trobo millor l'actitud de la "Marta". I té raó de queixar-se. És molt fàcil dedicar-se a fer el gara-gara amb algú, deixant que els altres facin la feina. Perquè la feina s'ha de fer, i algú l'ha de fer!
M'ha semblat que, a tu Bet, t'agrada sobretot l'actitud de la "Maria". En canvi jo trobo millor l'actitud de la "Marta". I té raó de queixar-se. És molt fàcil dedicar-se a fer el gara-gara amb algú, deixant que els altres facin la feina. Perquè la feina s'ha de fer, i algú l'ha de fer!
Víctor
D'acord, Juli. Però també es podem fer les dues coses: primer una i després l'altra. Tu mateix, a la Consulta, segurament primer escoltes −sobretot quan algú et ve per primera vegada− i després fas el que sigui. I permet-me una pregunta: comparant la manera de fer de metge de quan vas començar i d'ara, hi ha alguna diferència en això d'escoltar la gent?
D'acord, Juli. Però també es podem fer les dues coses: primer una i després l'altra. Tu mateix, a la Consulta, segurament primer escoltes −sobretot quan algú et ve per primera vegada− i després fas el que sigui. I permet-me una pregunta: comparant la manera de fer de metge de quan vas començar i d'ara, hi ha alguna diferència en això d'escoltar la gent?
Juli
Uhhh! I tant!...
Hi ha una diferència abismal. Al principi, de seguida intentava parlar jo, perquè el pacient veiés que "l'havia entès" molt bé. Em semblava una manera de donar-li seguretat. Però he anat aprenent que la principal cosa que "dóna seguretat" a un pacient és que se senti escoltat pel "doctor". I diria que, en molts casos, ell mateix es va "curant" a mesura que xerra. A vegades, al final, li receptes una potinga inofensiva, que segur que "li anirà molt bé", perquè la millora ja s'ha donat només deixant-lo parlar.
Uhhh! I tant!...
Hi ha una diferència abismal. Al principi, de seguida intentava parlar jo, perquè el pacient veiés que "l'havia entès" molt bé. Em semblava una manera de donar-li seguretat. Però he anat aprenent que la principal cosa que "dóna seguretat" a un pacient és que se senti escoltat pel "doctor". I diria que, en molts casos, ell mateix es va "curant" a mesura que xerra. A vegades, al final, li receptes una potinga inofensiva, que segur que "li anirà molt bé", perquè la millora ja s'ha donat només deixant-lo parlar.
Magda
Trobo interessantíssim això que dius! I també el que has dit abans tu, Víctor. Molts comentaristes contraposen les actituds de la Marta i la Maria; però és molt millor això que dius tu: primer una cosa, i després l'altra; primer escoltar i després actuar; com fas tu, Juli.
I, ben mirat, em sembla que això és el que aquí vol dir l'evangelista. És possible que la traducció que hem llegit no sigui del tot exacta. Les paraules que Jesús diu a la Marta segurament serien traduïdes millor així: Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan una primera és necessària. La part que Maria ha escollit és la bona, i no li serà pas presa.
No en dubto gens: segons els Evangelis, escoltar és la primera cosa necessària. "Escoltar la Humanitat". Només després d'escoltar, podem trobar la manera correcta de servir. Perquè també cal servir!
Trobo interessantíssim això que dius! I també el que has dit abans tu, Víctor. Molts comentaristes contraposen les actituds de la Marta i la Maria; però és molt millor això que dius tu: primer una cosa, i després l'altra; primer escoltar i després actuar; com fas tu, Juli.
I, ben mirat, em sembla que això és el que aquí vol dir l'evangelista. És possible que la traducció que hem llegit no sigui del tot exacta. Les paraules que Jesús diu a la Marta segurament serien traduïdes millor així: Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan una primera és necessària. La part que Maria ha escollit és la bona, i no li serà pas presa.
No en dubto gens: segons els Evangelis, escoltar és la primera cosa necessària. "Escoltar la Humanitat". Només després d'escoltar, podem trobar la manera correcta de servir. Perquè també cal servir!
Bet
Això és el que, segons dius sempre tu Juli, fa més falta als polítics. Explica-ho tu mateix.
Això és el que, segons dius sempre tu Juli, fa més falta als polítics. Explica-ho tu mateix.
Juli
Què vols que expliqui, ara! No hi res a explicar... Tots ho sabem...
Els "polítics" són així: tots diuen que volen servir el poble; però cada partit ja ha decidit abans com se l'ha de "servir".
És veritat: de vegades m'hi enfado molt: hi ha massa idees preconcebudes,... I són els que cridem més.
Idees preconcebudes! Aquest és el gran mal de la política, perquè les "idees preconcebudes" les converteixen en "lleis", saps?!
I és que això d'escoltar el poble −o d'escoltar la Humanitat, com dius, tu− és més difícil del que sembla. És difícil creure en la gent. Molts donen per suposat que la gent és estúpida, i se'ls ha de "conduir". A vegades la política em fa fàstic...
Però, què vols? Alguna cosa s'hi ha de fer! Si ho deixéssim tot per als "fanàtics", encara seria pitjor...
Què vols que expliqui, ara! No hi res a explicar... Tots ho sabem...
Els "polítics" són així: tots diuen que volen servir el poble; però cada partit ja ha decidit abans com se l'ha de "servir".
És veritat: de vegades m'hi enfado molt: hi ha massa idees preconcebudes,... I són els que cridem més.
Idees preconcebudes! Aquest és el gran mal de la política, perquè les "idees preconcebudes" les converteixen en "lleis", saps?!
I és que això d'escoltar el poble −o d'escoltar la Humanitat, com dius, tu− és més difícil del que sembla. És difícil creure en la gent. Molts donen per suposat que la gent és estúpida, i se'ls ha de "conduir". A vegades la política em fa fàstic...
Però, què vols? Alguna cosa s'hi ha de fer! Si ho deixéssim tot per als "fanàtics", encara seria pitjor...
Víctor
D'acord. Però els polítics exposen el seu "programa". Després, només el vot de la gent és "decisiu".
D'acord. Però els polítics exposen el seu "programa". Després, només el vot de la gent és "decisiu".
Bet
No em diràs que t'ho creus, això que dius! Això que dius és només la teoria, que no té res a veure amb la pràctica. La realitat és que et fan votar el que ells diuen. I, a sobre, després fan el que els sembla...
MagdaNo em diràs que t'ho creus, això que dius! Això que dius és només la teoria, que no té res a veure amb la pràctica. La realitat és que et fan votar el que ells diuen. I, a sobre, després fan el que els sembla...
Hi estic d'acord. Però ja penso que la principal culpa no la tenen els "polítics" sinó els qui voten sense preocupar-se gaire de saber què voten. Com se sol dir, cada poble té els polítics que es mereix...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada