EVANGELI. (Lluc 19,1-10).
En aquell temps, Jesús anà de pas a Jericó.
Un home que es deia Zaqueu,
cap de cobradors d’impostos i ric,
intentava de veure qui era Jesús,
però la gentada li privava la vista perquè era petit d’estatura.
Llavors, per poder-lo veure,
corregué endavant i s’enfilà en un arbre
al lloc on Jesús havia de passar.
Quan Jesús arribà en aquell indret alçà els ulls i li digué:
«Zaqueu, baixa de pressa,
que avui m’he de quedar a casa teva.»
Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content.
Tothom qui ho veié criticava Jesús
i comentava el fet que s’hagués quedat a casa d’un pecador.
Però Zaqueu es posà dret i digué al Senyor:
«Senyor,
ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns,
i a tots els qui he defraudat
els restitueixo quatre vegades més.»
Jesús li digué:
«Avui s’ha salvat aquesta casa,
ja que aquest home també és un fill d’Abraham.
És que el Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar
allò que s’havia perdut.»
Bet
Tu, Magda, sempre dius que Lluc és molt bon escriptor; però jo crec que en aquest relat d'avui s'ha passat, perquè ens parla d'aquest tal Zaqueu d'una manera que ens el fa simpàtic, quan en realitat devia ser un barra barrut.
Tu, Magda, sempre dius que Lluc és molt bon escriptor; però jo crec que en aquest relat d'avui s'ha passat, perquè ens parla d'aquest tal Zaqueu d'una manera que ens el fa simpàtic, quan en realitat devia ser un barra barrut.
Magda
Només coneixem Zaqueu per això que ens diu Lluc en aquest relat. I és veritat: aquest relat està fet de tal manera que aquest Zaqueu, que era un galtes, ens resulta simpàtic. Però penso que això està fet expressament. Per això em pregunto: per què Lluc ens presenta aquest barrut de manera que ens caigui simpàtic?
Només coneixem Zaqueu per això que ens diu Lluc en aquest relat. I és veritat: aquest relat està fet de tal manera que aquest Zaqueu, que era un galtes, ens resulta simpàtic. Però penso que això està fet expressament. Per això em pregunto: per què Lluc ens presenta aquest barrut de manera que ens caigui simpàtic?
Víctor
Suposo que Lluc, d'aquesta manera, vol recalcar la importància de convertir-se. Zaqueu resulta simpàtic per la seva criaturada d'enfilar-se a un arbre; però el més important és que es converteix. Al començament del relat parla de la seva petitesa d'estatura, segurament per destacar la seva petitesa moral. Moral i social, perquè els publicans eren la gent més menyspreada. I amb raó: s'aprofitaven del domini que els Romans exercien sobre el poble. Però al final, quan ha acollit Jesús a casa seva, es converteix. El relat diu que es va posar dret. Així es manifesta la grandesa d'aquest home menut que ens resulta simpàtic.
Suposo que Lluc, d'aquesta manera, vol recalcar la importància de convertir-se. Zaqueu resulta simpàtic per la seva criaturada d'enfilar-se a un arbre; però el més important és que es converteix. Al començament del relat parla de la seva petitesa d'estatura, segurament per destacar la seva petitesa moral. Moral i social, perquè els publicans eren la gent més menyspreada. I amb raó: s'aprofitaven del domini que els Romans exercien sobre el poble. Però al final, quan ha acollit Jesús a casa seva, es converteix. El relat diu que es va posar dret. Així es manifesta la grandesa d'aquest home menut que ens resulta simpàtic.
Juli
No sé si aquest Zaqueu em resulta tan simpàtic com dieu. Jo m'he fet una altra reflexió. En aquest relat, a més de Zaqueu i Jesús, hi ha un altre protagonista: la multitud. El relat diu que Zaqueu no pot veure Jesús a causa de la multitud. Tu, Magda, sempre ens has dit que, en els evangelis, Jesús personifica l'Home. Segons això, aquí se'ns diu que la multitud impedeix de veure l'Home. Quan Zaqueu aconsegueix veure qui és l'Home, deixa de ser un galtes. No sé si es converteix o no, però tot parteix del fet que aquest pobre homenot "volia saber qui era l'Home".
Jo llegeixo aquest relat en clau política, i penso: si els polítics abandonessin (abandonéssim) les idees preconcebudes, i volguessin veure realment qui són els humans, què pensen, què volen els ciutadans... la política seria el servei més maco i noble que s'hagi inventat mai! Però, no: al partit em tenen per un cagadubtes perquè sempre trobo pegues als programes electorals. La majoria busca programes que portin vots, encara que després no es puguin complir... "Veure l'Home". Aquesta és la qüestió!
No sé si aquest Zaqueu em resulta tan simpàtic com dieu. Jo m'he fet una altra reflexió. En aquest relat, a més de Zaqueu i Jesús, hi ha un altre protagonista: la multitud. El relat diu que Zaqueu no pot veure Jesús a causa de la multitud. Tu, Magda, sempre ens has dit que, en els evangelis, Jesús personifica l'Home. Segons això, aquí se'ns diu que la multitud impedeix de veure l'Home. Quan Zaqueu aconsegueix veure qui és l'Home, deixa de ser un galtes. No sé si es converteix o no, però tot parteix del fet que aquest pobre homenot "volia saber qui era l'Home".
Jo llegeixo aquest relat en clau política, i penso: si els polítics abandonessin (abandonéssim) les idees preconcebudes, i volguessin veure realment qui són els humans, què pensen, què volen els ciutadans... la política seria el servei més maco i noble que s'hagi inventat mai! Però, no: al partit em tenen per un cagadubtes perquè sempre trobo pegues als programes electorals. La majoria busca programes que portin vots, encara que després no es puguin complir... "Veure l'Home". Aquesta és la qüestió!
Magda
Trobo interessantíssim això que acabes de dir. Aquí la multitud també és protagonista, i ben negativament: primer impedeix de veure l'Home; després, critica Jesús perquè s'ha hostatjat a casa d'un pecador. Podem fer molt mal sense ni adonar-nos-en...
Trobo interessantíssim això que acabes de dir. Aquí la multitud també és protagonista, i ben negativament: primer impedeix de veure l'Home; després, critica Jesús perquè s'ha hostatjat a casa d'un pecador. Podem fer molt mal sense ni adonar-nos-en...
Bet
La multitud som tots. La multitud és el Poble. En democràcia, la multitud sempre té raó!
La multitud som tots. La multitud és el Poble. En democràcia, la multitud sempre té raó!
Víctor
Hi ha multituds i multituds. Un ramat de xais poden ser tanta multitud com vulguis, però només diuen bèeee. En canvi un eixam d'abelles també és multitud, però cada una té i compleix amb la seva responsabilitat. "La multitud sempre té raó". Per això hi ha tants aprofitats que volen manipular-la. I, dissortadament, sovint ho aconsegueixen.
Hi ha multituds i multituds. Un ramat de xais poden ser tanta multitud com vulguis, però només diuen bèeee. En canvi un eixam d'abelles també és multitud, però cada una té i compleix amb la seva responsabilitat. "La multitud sempre té raó". Per això hi ha tants aprofitats que volen manipular-la. I, dissortadament, sovint ho aconsegueixen.
Magda
Segons els evangelis, Jesús es troba sovint amb la multitud. Però el seu objectiu és que no es quedi en simple multitud sinó que esdevingui comunitat. Hi ha una gran diferència entre una simple multitud i una multitud-comunitat. La comunitat és activa, creativa. La simple multitud és passiva, i fàcilment manipulada pels líders de torn. A vegades és necessari "enfilar-se a un arbre" per poder veure la realitat humana. Cal ser crítics.
Segons els evangelis, Jesús es troba sovint amb la multitud. Però el seu objectiu és que no es quedi en simple multitud sinó que esdevingui comunitat. Hi ha una gran diferència entre una simple multitud i una multitud-comunitat. La comunitat és activa, creativa. La simple multitud és passiva, i fàcilment manipulada pels líders de torn. A vegades és necessari "enfilar-se a un arbre" per poder veure la realitat humana. Cal ser crítics.
Juli
Em sembla que va ser Churchill que va dir, més o menys, allò de que la democràcia és el pitjor sistema de govern, a excepció de tots els sistemes anteriors. O sigui: que la democràcia no és bona; però és la forma de govern menys dolenta.
Em sembla que va ser Churchill que va dir, més o menys, allò de que la democràcia és el pitjor sistema de govern, a excepció de tots els sistemes anteriors. O sigui: que la democràcia no és bona; però és la forma de govern menys dolenta.
Víctor
Jo prefereixo dir-ho d'una altra manera (i que em perdoni el Sr. Churchill): la democràcia és bona; però en mans d'individus no democràtics, és torna perversa i és el pitjor de tot. Per això estem com estem!
Jo prefereixo dir-ho d'una altra manera (i que em perdoni el Sr. Churchill): la democràcia és bona; però en mans d'individus no democràtics, és torna perversa i és el pitjor de tot. Per això estem com estem!
Bet
Sí. Jo també ho penso. Crec que la democràcia, abans que res és una virtut; una qüestió de justícia. Sense aquesta virtut, la democràcia política és un fracàs. Però continua essent el mal menor.
Sí. Jo també ho penso. Crec que la democràcia, abans que res és una virtut; una qüestió de justícia. Sense aquesta virtut, la democràcia política és un fracàs. Però continua essent el mal menor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada