EVANGELI. (Lluc 18,1-8).
En aquell
temps,
Jesús
deia als deixebles aquesta paràbola,
per
ensenyar que hem de pregar sempre,
sense
perdre mai l’esperança:
«En una
ciutat hi havia un jutge
que
desconeixia tot temor de Déu
i tota
consideració als homes.
A la
mateixa ciutat hi havia una viuda
que
l’anava a trobar sovint i li deia:
“Feu-me
justícia
contra
aquest home que pledeja contra mi.”
El jutge
durant molts dies no li’n feia cas,
però a la
fi pensà:
“A mi no
em diu res el temor de Déu
ni la
consideració als homes,
però
aquesta viuda és tan pesada
que li
hauré de fer justícia;
si no,
anirà venint aquí fins que no podré aguantar més”.»
I el
Senyor digué:
«Fixeu-vos
què diu aquest jutge sense entranyes.
¿I
vosaltres creieu que Déu,
ni que
esperi pacientment,
no farà
justícia als seus elegits
que li
reclamen de nit i de dia?
Us
asseguro que els farà justícia molt aviat.
Però quan
el Fill de l’home vindrà,
creieu que trobarà fe a la terra?»
Bet
Fets, i no paraules! En el món hi ha innumerables persones que pateixen injustícies, i ni Déu ni ningú es preocupa d'elles! En quants Estats les injustícies més cruels són comeses sense la més mínima possibilitat de reacció! Què hi dirien les Madres de Mayo de l'Argentina si llegissin aquest relat?! Els seus fills són desapareguts, mentre els culpables viuen tranquil·lament! I a quantes famílies, les dones són maltractades i humiliades pels seus "honorables" marits sense cap possibilitat de sortir del seu cercle d'inferioritat! "Déu farà justícia i ho farà ben aviat". Sembla una burla!
Fets, i no paraules! En el món hi ha innumerables persones que pateixen injustícies, i ni Déu ni ningú es preocupa d'elles! En quants Estats les injustícies més cruels són comeses sense la més mínima possibilitat de reacció! Què hi dirien les Madres de Mayo de l'Argentina si llegissin aquest relat?! Els seus fills són desapareguts, mentre els culpables viuen tranquil·lament! I a quantes famílies, les dones són maltractades i humiliades pels seus "honorables" marits sense cap possibilitat de sortir del seu cercle d'inferioritat! "Déu farà justícia i ho farà ben aviat". Sembla una burla!
Juli
És evident que hi ha persones religioses bones, i molt bones. Però quan veig la gran quantitat de gent que pateix sense cap culpa o per culpa d'altres... És superior a mi: em rebel·lo contra tot, i sobretot contra les religions, que hi posen explicacions. El mal no s'ha d'explicar sinó treure. I si existís alguna classe de "déu" que permetés tant de sofriment, seria un déu més dolent i cruel que els pitjors criminals! Com es pot parlar d'un Déu bo en un món tan ple de desgràcies i injustícies?! Si Déu pot arreglar-ho i no ho fa, és cruel; i, si no pot, no m'interessa per res un déu impotent!
És evident que hi ha persones religioses bones, i molt bones. Però quan veig la gran quantitat de gent que pateix sense cap culpa o per culpa d'altres... És superior a mi: em rebel·lo contra tot, i sobretot contra les religions, que hi posen explicacions. El mal no s'ha d'explicar sinó treure. I si existís alguna classe de "déu" que permetés tant de sofriment, seria un déu més dolent i cruel que els pitjors criminals! Com es pot parlar d'un Déu bo en un món tan ple de desgràcies i injustícies?! Si Déu pot arreglar-ho i no ho fa, és cruel; i, si no pot, no m'interessa per res un déu impotent!
Víctor
Jo veig les coses més o menys com vosaltres, però no em quedo aquí. No sabria imaginar-me aquest nostre món sense una font de bondat que l'hagi fet néixer. Fins i tot aquesta rebel·lia que sentiu, i que jo també sento, no crec que fos possible sense que Algú fiqui al nostre cervell −o al nostre cor− aquest sentiment de justícia que porta a rebel·lar-nos. ¿Per què els animals no es rebel·len? ¿No pateixen, ells també, mil desgràcies?! ¿Per què ells no "pateixen" per les injustícies que fan o que han de suportar? ¿O és que el sentiment de justícia és una deformació humana? Mireu: jo, conscientment, no sabria ser injust amb ningú! I sé que vosaltres tampoc.
Jo veig les coses més o menys com vosaltres, però no em quedo aquí. No sabria imaginar-me aquest nostre món sense una font de bondat que l'hagi fet néixer. Fins i tot aquesta rebel·lia que sentiu, i que jo també sento, no crec que fos possible sense que Algú fiqui al nostre cervell −o al nostre cor− aquest sentiment de justícia que porta a rebel·lar-nos. ¿Per què els animals no es rebel·len? ¿No pateixen, ells també, mil desgràcies?! ¿Per què ells no "pateixen" per les injustícies que fan o que han de suportar? ¿O és que el sentiment de justícia és una deformació humana? Mireu: jo, conscientment, no sabria ser injust amb ningú! I sé que vosaltres tampoc.
Bet
Tens raó. El sentiment de justícia marca la diferència entre els humans i els animals. Jo, si sospités que els animals tenen només una mica d'aquest sentiment, no seria capaç ni de matar una mosca. Seria incapaç de tallar una flor si sabés que ella se sent maltractada.
Tens raó. El sentiment de justícia marca la diferència entre els humans i els animals. Jo, si sospités que els animals tenen només una mica d'aquest sentiment, no seria capaç ni de matar una mosca. Seria incapaç de tallar una flor si sabés que ella se sent maltractada.
Magda
Hi estic d'acord. Però hi afegiria una cosa: el sentiment de justícia creix practicant-lo, i decreix contrariant-lo. Jo crec que comencem essent, més o menys, com els animals, però ens anem humanitzant precisament practicant la justícia.
Hi estic d'acord. Però hi afegiria una cosa: el sentiment de justícia creix practicant-lo, i decreix contrariant-lo. Jo crec que comencem essent, més o menys, com els animals, però ens anem humanitzant precisament practicant la justícia.
Juli
Doncs, si és així, no em negaràs que hi ha molts personatges ben poc humans; i que han reculat més enllà de moltes bèsties!
Doncs, si és així, no em negaràs que hi ha molts personatges ben poc humans; i que han reculat més enllà de moltes bèsties!
Magda
L'evangeli d'avui ens parla d'un d'aquests individus: un jutge inhumà. Però a mi m'agrada fixar-me en una cosa: la humanitat de la pobra viuda aconsegueix fer-lo una mica menys inhumà.
Jo diria que Jesús posa aquest exemple per explicar la "crueltat" o la "impotència" de Déu de què parles, tu. ¿És realment inhumà, Déu (si existeix)? ¿El mal que hi ha en el món demostra realment que, si Déu existeix, ha de ser necessàriament cruel o impotent?
¿Si Déu, per la seva part, actués amb justícia, podríem els humans aprendre la justícia? ¿Podríem passar de ser animals a ser humans?
Tu, Víctor, l'altre dia parlaves de l'escàndol de la Creu. Em va fer pensar molt el que vas dir: "Com a líder, com a mestre,... Jesús va ser portat a la Creu, i no va passar d'allà"... Penso que si Déu exhibís la seva justícia, nosaltres no podríem mai esdevenir realment humans. Seriem robots, potser molt perfectes; però simples màquines.
L'evangeli d'avui ens parla d'un d'aquests individus: un jutge inhumà. Però a mi m'agrada fixar-me en una cosa: la humanitat de la pobra viuda aconsegueix fer-lo una mica menys inhumà.
Jo diria que Jesús posa aquest exemple per explicar la "crueltat" o la "impotència" de Déu de què parles, tu. ¿És realment inhumà, Déu (si existeix)? ¿El mal que hi ha en el món demostra realment que, si Déu existeix, ha de ser necessàriament cruel o impotent?
¿Si Déu, per la seva part, actués amb justícia, podríem els humans aprendre la justícia? ¿Podríem passar de ser animals a ser humans?
Tu, Víctor, l'altre dia parlaves de l'escàndol de la Creu. Em va fer pensar molt el que vas dir: "Com a líder, com a mestre,... Jesús va ser portat a la Creu, i no va passar d'allà"... Penso que si Déu exhibís la seva justícia, nosaltres no podríem mai esdevenir realment humans. Seriem robots, potser molt perfectes; però simples màquines.
Juli
¿Vols dir, amb això, que Déu juga amb nosaltres? ¿Que actua injustament per fer-nos reaccionar, i que així aprenguem la justícia? Ho trobo molt maquiavèl·lic! Seria com si un pare turmentés i humiliés el seu fill perquè aprengués a ser pacient i humil. No ho accepto de cap manera! A un pare així, jo li trauria la pàtria potestat.
¿Vols dir, amb això, que Déu juga amb nosaltres? ¿Que actua injustament per fer-nos reaccionar, i que així aprenguem la justícia? Ho trobo molt maquiavèl·lic! Seria com si un pare turmentés i humiliés el seu fill perquè aprengués a ser pacient i humil. No ho accepto de cap manera! A un pare així, jo li trauria la pàtria potestat.
Magda
Tens tota la raó; i m'he explicat molt malament si el que he dit es pot entendre així. El que intento dir és difícil d'explicar. Vull dir que hi ha una gran diferència entre les relacions pare-fill, i les relacions Déu-humans. Els pares som educadors. Educar és ajudar a "treure fora" les capacitats que el fill porta a dintre. "Educar-lo" no ens permet fer-lo com nosaltres vulguem, sinó ajudar-lo i acompanyar-lo perquè ell mateix pugui "construir-se" com ell vol. L'hem de respectar. Només podem ensenyar-li la justícia essent justos amb ell.
Però si parlem de Déu, les coses han de ser molt diferents. Déu no ens educa sinó que ens crea. Ell i nosaltres no som dues realitats independents, amb drets i obligacions mútues. Déu no pot ser "just" amb nosaltres perquè no som una "altra persona" davant d'Ell. Imaginem un fabricant de ciris. El ciri ha estat "creat" perquè sigui capaç de fer-se flama. Però ell mateix no es pot encendre. ¿Ha de sentir-se injustament tractat perquè el fabricant no l'ha fet sortir de fàbrica ja encès?
Tens tota la raó; i m'he explicat molt malament si el que he dit es pot entendre així. El que intento dir és difícil d'explicar. Vull dir que hi ha una gran diferència entre les relacions pare-fill, i les relacions Déu-humans. Els pares som educadors. Educar és ajudar a "treure fora" les capacitats que el fill porta a dintre. "Educar-lo" no ens permet fer-lo com nosaltres vulguem, sinó ajudar-lo i acompanyar-lo perquè ell mateix pugui "construir-se" com ell vol. L'hem de respectar. Només podem ensenyar-li la justícia essent justos amb ell.
Però si parlem de Déu, les coses han de ser molt diferents. Déu no ens educa sinó que ens crea. Ell i nosaltres no som dues realitats independents, amb drets i obligacions mútues. Déu no pot ser "just" amb nosaltres perquè no som una "altra persona" davant d'Ell. Imaginem un fabricant de ciris. El ciri ha estat "creat" perquè sigui capaç de fer-se flama. Però ell mateix no es pot encendre. ¿Ha de sentir-se injustament tractat perquè el fabricant no l'ha fet sortir de fàbrica ja encès?
Bet
Així doncs, segons tu: Déu, fa o no fa justícia?
Així doncs, segons tu: Déu, fa o no fa justícia?
Magda
Jo diria que, en tot cas, no fa justícia a la nostra manera sinó a la seva. Ho veiem en el cas de Jesús: Déu li fa justícia no pas impedint que el matin, o castigant els homicides, sinó ressuscitant-lo. Millor: convertint la seva mort en el pas a la VIDA. Segons els Evangelis, la justícia de Déu és la resurrecció dels "ajusticiats" (i la possible conversió dels jutges).
Jo diria que, en tot cas, no fa justícia a la nostra manera sinó a la seva. Ho veiem en el cas de Jesús: Déu li fa justícia no pas impedint que el matin, o castigant els homicides, sinó ressuscitant-lo. Millor: convertint la seva mort en el pas a la VIDA. Segons els Evangelis, la justícia de Déu és la resurrecció dels "ajusticiats" (i la possible conversió dels jutges).
Bet
Víctor: tu ets creient. Ho entens això?
Víctor: tu ets creient. Ho entens això?
Víctor
No gaire. Però encara entendria menys que Déu "entrés" en el nostre joc de justícies i d'injustícies.
No gaire. Però encara entendria menys que Déu "entrés" en el nostre joc de justícies i d'injustícies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada