EVANGELI. (Lluc 17,11-19).
Un dia,
Jesús, tot anant a Jerusalem,
passava entre
Samaria i Galilea.
Al moment
que entrava en un poblet
li
sortiren deu leprosos,
que
s’aturaren un tros lluny i cridaren:
«Jesús,
mestre, apiadeu-vos de nosaltres!»
En
veure’ls Jesús els digué:
«Aneu a
presentar-vos als sacerdots.»
Mentre hi
anaven, quedaren purs de la lepra.
Un
d’ells, quan s’adonà que estava bo,
tornà
enrere donant glòria a Déu amb grans crits,
es
prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra
i li
donava gràcies.
Era un
samarità.
Jesús
digué: «No eren deu els qui han estat purificats?
On són
els altres nou?
Només
aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?»
Llavors
li digué:
«Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha salvat.»
TERTÚLIA
Juli
Aquí em sembla que Jesús es queixa sense raó: es queixa dels nou leprosos que van a trobar els sacerdots −exactament com ell els havia indicat− i en canvi felicita l'únic que no hi va, i que torna enrere. En què quedem?...
Aquí em sembla que Jesús es queixa sense raó: es queixa dels nou leprosos que van a trobar els sacerdots −exactament com ell els havia indicat− i en canvi felicita l'únic que no hi va, i que torna enrere. En què quedem?...
Víctor
I, a més, trobo molt sorprenent que Jesús els digui que vagin a veure els sacerdots, perquè precisament aquests són els seus enemics que, un cop arribat a Jerusalem, el condemnaran i el faran matar!
I, a més, trobo molt sorprenent que Jesús els digui que vagin a veure els sacerdots, perquè precisament aquests són els seus enemics que, un cop arribat a Jerusalem, el condemnaran i el faran matar!
Bet
Potser intentava congraciar-se amb ells...
Potser intentava congraciar-se amb ells...
Magda
No ho crec. A mi em sembla que aquest contrast és per posar de manifest la diferència entre la "curació" que podien certificar els sacerdots, i la "salvació" que ofereix Jesús.
No ho crec. A mi em sembla que aquest contrast és per posar de manifest la diferència entre la "curació" que podien certificar els sacerdots, i la "salvació" que ofereix Jesús.
Bet
Però, qui cura realment els leprosos: Jesús o els sacerdots?
Però, qui cura realment els leprosos: Jesús o els sacerdots?
Víctor
Dona: és evident que els cura Jesús!
Dona: és evident que els cura Jesús!
Bet
Oh, el relat no ho diu!
Oh, el relat no ho diu!
Magda
Segons el relat, es curen pel simple fet de posar-se en camí cap als sacerdots. Aquí, em sembla, la lepra és utilitzada com a símbol de la marginació, ja que els leprosos, per llei, havien de viure separats de la gent. Però, més enllà de la lepra real, hi ha altres formes de marginació autoinduïdes.
Segons el relat, es curen pel simple fet de posar-se en camí cap als sacerdots. Aquí, em sembla, la lepra és utilitzada com a símbol de la marginació, ja que els leprosos, per llei, havien de viure separats de la gent. Però, més enllà de la lepra real, hi ha altres formes de marginació autoinduïdes.
Bet
Què vols dir?
Què vols dir?
Magda
Pensa en la nostra societat. ¿Tots els marginats són marginats per la societat? ¿No hi ha molts marginats que s'han marginat ells mateixos perquè −sobretot en una societat estructurada com la nostra− la marginació pot tenir els seus avantatges?
Els leprosos, quan veuen Jesús, li demanen que s'apiadi d'ells. Han vist en ell un possible capitost que s'encamina a Jerusalem. Jerusalem és la capital. El que li demanen és que lideri el seu moviment de protesta; que faci de la seva automarginació una bandera per canviar la societat segons els seus ideals. Però els ideals dels leprosos no són els de Jesús. Per això Jesús els despatxa dient-los que vagin a trobar els sacerdots, que representen la societat establerta. Això els "cura" de la marginació, però, excepte el samarità, no saben descobrir res més en la persona de Jesús. Només el samarità, que és un marginat de debò, descobreix, en la curació del grup, la novetat de Jesús, i torna enrere.
Pensa en la nostra societat. ¿Tots els marginats són marginats per la societat? ¿No hi ha molts marginats que s'han marginat ells mateixos perquè −sobretot en una societat estructurada com la nostra− la marginació pot tenir els seus avantatges?
Els leprosos, quan veuen Jesús, li demanen que s'apiadi d'ells. Han vist en ell un possible capitost que s'encamina a Jerusalem. Jerusalem és la capital. El que li demanen és que lideri el seu moviment de protesta; que faci de la seva automarginació una bandera per canviar la societat segons els seus ideals. Però els ideals dels leprosos no són els de Jesús. Per això Jesús els despatxa dient-los que vagin a trobar els sacerdots, que representen la societat establerta. Això els "cura" de la marginació, però, excepte el samarità, no saben descobrir res més en la persona de Jesús. Només el samarità, que és un marginat de debò, descobreix, en la curació del grup, la novetat de Jesús, i torna enrere.
Víctor
Em sembla molt rebuscada, aquesta explicació.
Em sembla molt rebuscada, aquesta explicació.
Juli
No sé si és "rebuscada", però expressa una gran veritat. Això dels automarginats que busquen un líder, em fa entendre moltes coses que passen avui.
Però, si com dius, Jesús refusa convertir-se en líder, ¿com és que els cristians en parlen sempre com a gran líder?!
No sé si és "rebuscada", però expressa una gran veritat. Això dels automarginats que busquen un líder, em fa entendre moltes coses que passen avui.
Però, si com dius, Jesús refusa convertir-se en líder, ¿com és que els cristians en parlen sempre com a gran líder?!
Víctor
Aquest és un punt que se m'ha tornat problemàtic per "culpa" d'aquestes tertúlies que fem. Perquè, és veritat: en les homilies i sermons sempre ens parlen de Jesús com si fos el nostre líder, el model a seguir, el mestre que s'ha d'escoltar... Però de fet, ¿on el trobes realment aquest líder? ¿On pots sentir-lo, escoltar-lo o fer-li consultes?... En la pràctica, Jesús no té absolutament res de líder. Els líders, en tot cas, serien els capellans, o el Papa,...
Aquest és un punt que se m'ha tornat problemàtic per "culpa" d'aquestes tertúlies que fem. Perquè, és veritat: en les homilies i sermons sempre ens parlen de Jesús com si fos el nostre líder, el model a seguir, el mestre que s'ha d'escoltar... Però de fet, ¿on el trobes realment aquest líder? ¿On pots sentir-lo, escoltar-lo o fer-li consultes?... En la pràctica, Jesús no té absolutament res de líder. Els líders, en tot cas, serien els capellans, o el Papa,...
Magda
Jo crec que aquesta és la gran novetat de Jesús. Al samarità que torna a ell li diu tres coses molt significatives:
1ª. Aixeca't!
Jesús no vol gent postrada davant seu. No és el líder que cal venerar i obeir. Ell és l'Home, i la trobada amb ell ens fa humans. Queda exclòs convertir-se en súbdits.
2ª. Ves.
No li diu queda't amb mi, segueix-me, sigues dels meus,... "Ves". Tens, com jo, un camí a fer que és el teu. Fes-lo.
Jo crec que aquesta és la gran novetat de Jesús. Al samarità que torna a ell li diu tres coses molt significatives:
1ª. Aixeca't!
Jesús no vol gent postrada davant seu. No és el líder que cal venerar i obeir. Ell és l'Home, i la trobada amb ell ens fa humans. Queda exclòs convertir-se en súbdits.
2ª. Ves.
No li diu queda't amb mi, segueix-me, sigues dels meus,... "Ves". Tens, com jo, un camí a fer que és el teu. Fes-lo.
3ª. La teva fe t'ha salvat.
No t'he salvat jo perquè sóc el líder, o un superhome, o un enviat de Déu... La teva fe, veient en mi el projecte de Déu sobre els Humans, t'ha salvat. T'ha salvat no solament de la lepra sinó, i sobretot, de la necessitat de tenir líders, o de reconèixer-los.
Víctor
Em penso que començo a entendre. Com a líder, o messies, o rei, o mestre,... Jesús va ser portat a la Creu, i no va passar d'allà. L'escàndol de la Creu és molt més que un escàndol; és el capgirament de la dinàmica "normal" de la societat! Busquem líders per identificar-nos (alienar-nos) amb ells; els fem necessaris per poder projectar en ells aquelles esperances per a les que no volem lluitar directament, o per acusar-los de les frustracions que no volem superar. Hem convertit Jesús en un superhome per estalviar-nos la tasca de fer-nos realment humans. "La teva fe t'ha salvat". A l'inrevés de com jo pensava!!!
Em penso que començo a entendre. Com a líder, o messies, o rei, o mestre,... Jesús va ser portat a la Creu, i no va passar d'allà. L'escàndol de la Creu és molt més que un escàndol; és el capgirament de la dinàmica "normal" de la societat! Busquem líders per identificar-nos (alienar-nos) amb ells; els fem necessaris per poder projectar en ells aquelles esperances per a les que no volem lluitar directament, o per acusar-los de les frustracions que no volem superar. Hem convertit Jesús en un superhome per estalviar-nos la tasca de fer-nos realment humans. "La teva fe t'ha salvat". A l'inrevés de com jo pensava!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada