Diumenge 26. Any C

EVANGELI. (Lluc 16,19-31).

En aquell temps, Jesús digué als fariseus:

«Hi havia un home ric

que anava vestit de porpra i de lli finíssim,

i cada dia celebrava festes esplèndides.

Un pobre que es deia Llàtzer

s’estava estirat vora el seu portal

amb tot el cos nafrat,

esperant satisfer la seva fam

amb les engrunes que queien de la taula del ric.

Fins i tot venien els gossos a llepar les seves úlceres.

El pobre morí,

i els àngels el portaren a la falda d’Abraham.

El ric també morí

i el van sepultar.

»Arribat al país dels morts

i estant en un lloc de turments,

alçà els ulls, veié de lluny Abraham, amb Llàtzer a la falda,

el cridà i li digué:

“Abraham, pare meu, apiada’t de mi

i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit

i em refresqui la llengua,

perquè sofreixo molt enmig d’aquestes flames.”

Abraham li respongué:

“Fill meu, recorda’t que en vida

et van tocar béns de tota mena,

i a Llàtzer mals,

però ara ell ha trobat consol

i tu, sofriments.

Pensa també que entre nosaltres i vosaltres

hi ha una fossa immensa,

tant que si algú volgués passar

del lloc on sóc jo cap on sou vosaltres, no podria,

ni tampoc del vostre lloc al nostre.”
»El ric digué:

“Llavors, pare, et prego que l’enviïs a casa meva.

Hi tinc encara cinc germans.

Que Llàtzer els adverteixi,

perquè no acabin també en aquest lloc de turments.”

Abraham li respongué:

“Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin.”

El ric contestà:

“No, pare meu Abraham, no els escoltaran.

Però si anava a trobar-los

algú que torna d’entre els morts, sí que es convertiran.”

Li diu Abraham:

“Si no fan cas de Moisès i dels profetes,

ni que ressuscités algú d’entre els morts no es deixarien convèncer”.»

TERTÚLIA

Juli
Realment aquest vostre Jesús −o potser Lluc, que és qui ho escriu− tenia una imaginació exuberant! Mai no havia llegit un relat tan estrany on els morts fan tractes després d'enterrats...

Bet
Jo havia sentit a parlar d'aquest Llàtzer que era molt pobre; però aquest relat d'avui és totalment nou per a mi. He mirat d'aplicar-hi allò del paral·lelisme... però ni així. Hi veig paral·lelismes, però continuo sense entendre-hi res.

Víctor
Jo sí que l'havia sentit algunes vegades, però mai m'havia parat a pensar què volia dir. El sentia, esperava que el mossèn l'expliqués, i ja en tenia prou. Però avui, llegint-lo pel meu compte, m'he adonat que tampoc no hi entenc res.

Magda
Apa, nois! Em tireu per terra tota la meva teoria! Jo crec que Lluc té les dues virtuts dels grans escriptors: tenir una cosa important a dir, i saber dir-la de manera que tothom l'entengui. ¿Segur que no us diu res, aquest relat?

Juli
Home: una cosa sembla clara: parla d'un pobre i d'un ric a qui, després de morts, se'ls inverteix la situació: el ric passa a ser un desgraciat, i el pobre es troba perfectament.

 Magda
Doncs, deu ser això el que vol dir. Una altra cosa és estar-hi d'acord o no.

Víctor
I, per què hi fica tot això de la fossa que no es pot traspassar? D'on surt, aquesta misteriosa fossa?

Magda
Molt bona pregunta! D'on surt, aquesta fossa? ¿Se la inventa l'escriptor, o representa alguna cosa real?

Bet
D'alguna manera, el ricatxo aquest que no té nom havia posat una fossa entre ell i el pobre que tenia ajagut davant la porta...

Víctor
Ah! És veritat. La fossa de la segona situació deu fer referència a la fossa de la primera part entre el ric i el pobre. Encara que no es veu, és ben real... Em sembla que començo a entendre...

Magda
I, us heu fixat en el detall dels gossos?

Juli
Reconec que, literàriament, aquesta escena dels gossos llepant les ferides del pobre, té un dramatisme extraordinari. Com a contrapunt del ric, l'acció dels gossos és molt eloqüent.

Bet
En el fons, ens ve a dir que els gossos poden ser més humans que segons quines persones...

Magda
Quines persones, en concret?

Bet
Bé: aquí parla d'un ric...

Juli
Recony! Ara veig que aquest evangeli resulta més radical que els més radicals del meu partit!!! Al Partit n'hi ha que sembla que tinguin mania a tots els rics sense distinció... A mi em sembla que hi ha rics nobles i bones persones.

Magda
A mi també m'ho sembla. Però he de reconèixer que Lluc és molt més radical que jo.
Segons Lluc, Jesús va dir aquesta paràbola parlant als fariseus. Aquest detall és important, perquè els fariseus pensaven, i predicaven, que les riqueses són una benedicció de Déu per als bons complidors de la Llei. I al contrari: la misèria seria un càstig per algun pecat propi o dels avantpassats. Però, amb aquesta i amb altres paràboles, Lluc ens diu clarament que el missatge de Jesús va en una altra direcció. No seria dolent ser ric si no hi haguessin pobres; perquè efectivament les riqueses són un do de Déu a la Humanitat. Això vol dir que les riqueses són per compartir. El mal del ric no és que sigui ric sinó la "fossa" que ha posat entre ell i el pobre que té ajagut a la porta.

Bet
Aquesta fossa terrible, és tan real!
I l'Abraham aquest, qui és i què hi pinta aquí?

Víctor
Abraham és l'avantpassat de tots els jueus. Abraham significa "amic de Déu", i tots els jueus es consideren descendents seus.

Juli
En el relat sorprèn molt que el ric es dirigeixi a ell dient-li "pare", i que Abraham respongui dient-li "fill meu". En realitat, segons aquest estrany relat, el vertader "fill" és el pobre que és acollit a la seva falda: una expressió ben estranya, però molt gràfica.

Víctor
Ai, carai! De cop i volta aquest relat em sembla claríssim. Però és molt exigent! Potser per això no l'entenia...