EVANGELI. (Lluc 16,1-13).
Nota.
En blau, allò que correspon a la versió
llarga.
En
aquell temps, Jesús deia als seus deixebles:
«A un home ric li van denunciar
que el seu administrador malversava els seus béns.
Ell el cridà i li digué:
“Què és això que sento dir de tu?
Dóna’m comptes de la teva administració:
d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.”
L’administrador va pensar:
“Què podré fer,
ara que el meu amo em despatxa de l’administració?
Per cavar, no tinc prou força;
anar a captar em fa vergonya.
Ja sé què he de fer per trobar qui em vulgui a casa seva
quan perdré l’administració.”
»I cridà un per un els qui tenien deutes amb el seu amo.
»I cridà un per un els qui tenien deutes amb el seu amo.
Al primer li digué:
“Quant deus al meu amo?”
Ell li contestà: “Cent bidons d’oli.”
Li digué: “Aquí tens el teu rebut.
Seu de pressa i escriu-ne un que digui cinquanta.”
A un altre li digué: “I tu, quant deus?”
Li contestà: “Cent sacs de blat.”
Li diu: “Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta”.»
I aquest administrador de riquesa enganyosa,
el Senyor el lloà així:
«Ha estat prudent,
perquè, en el tracte amb els homes de la seva mena,
els homes del món són més prudents que els fills de la llum.
»I jo us dic:
»I jo us dic:
Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa,
perquè quan desaparegui,
trobeu qui us rebi eternament a casa seva.
»L’home que és fidel en els béns que valen poc
també ho serà en els de més valor,
i l’home infidel en els béns que valen poc,
també ho serà en els de més valor.
Per això,
si no fóssiu fidels en l’administració de les riqueses enganyoses,
qui us confiaria les riqueses veritables?
Si no fóssiu fidels en les riqueses que són d’un altre,
qui us confiaria les que de dret us corresponen?
Ningú no pot servir dos amos:
si estima l’un, no estimarà l’altre,
si fa cas de l’un, no en farà de l’altre.
No podeu ser servidors de Déu i de les
riqueses.»
TERTÚLIA
Juli
Aquí sembla que Jesús ensenyi a fer trampes, perquè troba bé que un administrador corrupte solucioni la seva situació amb més corrupció!
Aquí sembla que Jesús ensenyi a fer trampes, perquè troba bé que un administrador corrupte solucioni la seva situació amb més corrupció!
Víctor
Potser en aquell temps, les relacions entre amos i administradors eren diferents d'avui dia. Perquè trobo molt estrany que aquest amo de què parla permeti tan fàcilment al seu mal administrador d'espavilar-se com ho fa.
Potser en aquell temps, les relacions entre amos i administradors eren diferents d'avui dia. Perquè trobo molt estrany que aquest amo de què parla permeti tan fàcilment al seu mal administrador d'espavilar-se com ho fa.
Bet
Això de l'amo i del seu administrador, jo no ho acabo d'entendre. Però encara entenc menys el que diu al final: "No podeu servir Déu i les riqueses". No ho entenc perquè se suposa (vist des de la Religió) que les riqueses les dóna Déu; i les dóna perquè es facin rendir. No sé com us ho podeu fer, els creients, per servir Déu sense servir les riqueses que Déu us ha donat. O és que els creients heu de ser uns pobres absoluts?!
Això de l'amo i del seu administrador, jo no ho acabo d'entendre. Però encara entenc menys el que diu al final: "No podeu servir Déu i les riqueses". No ho entenc perquè se suposa (vist des de la Religió) que les riqueses les dóna Déu; i les dóna perquè es facin rendir. No sé com us ho podeu fer, els creients, per servir Déu sense servir les riqueses que Déu us ha donat. O és que els creients heu de ser uns pobres absoluts?!
Víctor
El que dius em fa pensar. De fet, en altres paràboles, Jesús diu això mateix que tu: cal servir Déu administrant bé (servint) les riqueses que ens ha donat. Jo suposo que aquí la diferència no està tant en servir Déu o les riqueses sinó en utilitzar les riqueses només per a mi o també per als altres. Quan administrem les riqueses pensant en els altres, en realitat no "servim" les riqueses sinó Déu, que es fa present en els altres. Jo ho entenc així...
El que dius em fa pensar. De fet, en altres paràboles, Jesús diu això mateix que tu: cal servir Déu administrant bé (servint) les riqueses que ens ha donat. Jo suposo que aquí la diferència no està tant en servir Déu o les riqueses sinó en utilitzar les riqueses només per a mi o també per als altres. Quan administrem les riqueses pensant en els altres, en realitat no "servim" les riqueses sinó Déu, que es fa present en els altres. Jo ho entenc així...
Magda
Ho entens així, i ho practiques així. L'altre dia vaig trobar un teu company de treball, i em va explicar les mil i una excel·lències sobre tu. Com que ja m'havies parlat dels problemes de l'empresa, jo li vaig preguntar com ho veia, ell, tot això de la crisi. Em va respondre directament: mentre hi hagi en Víctor, tot anirà bé; però, si ell marxés, l'empresa s'enfonsaria. Ara l'empresa és ell. Els amos hi confien, i nosaltres també.
Ho entens així, i ho practiques així. L'altre dia vaig trobar un teu company de treball, i em va explicar les mil i una excel·lències sobre tu. Com que ja m'havies parlat dels problemes de l'empresa, jo li vaig preguntar com ho veia, ell, tot això de la crisi. Em va respondre directament: mentre hi hagi en Víctor, tot anirà bé; però, si ell marxés, l'empresa s'enfonsaria. Ara l'empresa és ell. Els amos hi confien, i nosaltres també.
Víctor
És cert. Els amos ja són grans, i pensaven tancar. Però tenien un problema amb les indemnitzacions. Jo vaig suggerir-los que fessin una cooperativa, però s'hi van negar perquè havien tingut una molt desagradable experiència anterior. Però em van dir que, si jo m'hi comprometia, estaven disposats a deixar l'empresa a les meves mans. Vaig parlar-ne amb altres companys, i van respondre molt bé. Ara, de fet, funcionem com una cooperativa. I ens va bé.
És cert. Els amos ja són grans, i pensaven tancar. Però tenien un problema amb les indemnitzacions. Jo vaig suggerir-los que fessin una cooperativa, però s'hi van negar perquè havien tingut una molt desagradable experiència anterior. Però em van dir que, si jo m'hi comprometia, estaven disposats a deixar l'empresa a les meves mans. Vaig parlar-ne amb altres companys, i van respondre molt bé. Ara, de fet, funcionem com una cooperativa. I ens va bé.
Magda
Segurament quan es van escriure els Evangelis, també passava una cosa així. Hi havia amos que posaven les seves riqueses en mans d'un administrador. Si les riqueses creixien, era un bon administrador; si no, se l'acomiadava. Deuria passar com amb els entrenadors de futbol: són, de fet, els amos de l'equip. Si l'equip guanya, són bons entrenadors; si l'equip perd, són mals entrenadors, i se'ls despatxa.
Segurament quan es van escriure els Evangelis, també passava una cosa així. Hi havia amos que posaven les seves riqueses en mans d'un administrador. Si les riqueses creixien, era un bon administrador; si no, se l'acomiadava. Deuria passar com amb els entrenadors de futbol: són, de fet, els amos de l'equip. Si l'equip guanya, són bons entrenadors; si l'equip perd, són mals entrenadors, i se'ls despatxa.
Bet
Però aquí parla de riquesa enganyosa. Quina diferència hi ha entre enganyosa o vertadera? O és que, per a Jesús, tota riquesa que no sigui "espiritual" ja és enganyosa?! Tot això de les riqueses, en els evangelis, queda molt confús. I si, a sobre, penses en les riqueses de l'Església...
Però aquí parla de riquesa enganyosa. Quina diferència hi ha entre enganyosa o vertadera? O és que, per a Jesús, tota riquesa que no sigui "espiritual" ja és enganyosa?! Tot això de les riqueses, en els evangelis, queda molt confús. I si, a sobre, penses en les riqueses de l'Església...
Juli
Jo ja he dit altres vegades que aquest Jesús és un somiatruites. Ell se situa en un altre món; un món irreal. Per a ell, tot allò que no miri directament el seu món irreal, és equivocat o pecaminós.
Jo ja he dit altres vegades que aquest Jesús és un somiatruites. Ell se situa en un altre món; un món irreal. Per a ell, tot allò que no miri directament el seu món irreal, és equivocat o pecaminós.
Víctor
El món de Jesús és irreal perquè encara no s'ha fet del tot. El nostre món d'ara és real, però un dia o altre desapareixerà perquè és evident que està mal muntat...
El món de Jesús és irreal perquè encara no s'ha fet del tot. El nostre món d'ara és real, però un dia o altre desapareixerà perquè és evident que està mal muntat...
Juli
D'acord: desapareixerà. I nosaltres primer que ell. Tot desapareixerà, perquè tot plegat no és res més que un joc, fins que acabi fent un pet com una gla...
D'acord: desapareixerà. I nosaltres primer que ell. Tot desapareixerà, perquè tot plegat no és res més que un joc, fins que acabi fent un pet com una gla...
Magda
Estic d'acord amb el que dius; però hi afegiria una cosa: quan tot desaparegui serà perquè una altra cosa apareixerà. No sé què ni sé com; però crec que res desapareix i prou. Jesús va ser un somiador. D'acord. Per això m'agrada. A mi, el somnis m'ajuden a estar desperta, i a donar sentit a la meva vida. I no em negaràs que també vosaltres teniu somnis. Perquè si no fos així, ni tu intentaries curar malalts, ni hauríeu tingut dues filles, ni nosaltres ens desviuríem per dos bessons entremaliats, però que són com dues grans finestres per a la nostra vida.
Estic d'acord amb el que dius; però hi afegiria una cosa: quan tot desaparegui serà perquè una altra cosa apareixerà. No sé què ni sé com; però crec que res desapareix i prou. Jesús va ser un somiador. D'acord. Per això m'agrada. A mi, el somnis m'ajuden a estar desperta, i a donar sentit a la meva vida. I no em negaràs que també vosaltres teniu somnis. Perquè si no fos així, ni tu intentaries curar malalts, ni hauríeu tingut dues filles, ni nosaltres ens desviuríem per dos bessons entremaliats, però que són com dues grans finestres per a la nostra vida.
Bet
De fet, sense somnis, la nostra vida seria com les bestioles... Que trist! no? Sense somnis, tot seria un engany: les riqueses, el treball, la política, la religió... Fins i tot, la parella! Potser això de fer-se amics amb la riquesa enganyosa és més profund del que pugui semblar...
De fet, sense somnis, la nostra vida seria com les bestioles... Que trist! no? Sense somnis, tot seria un engany: les riqueses, el treball, la política, la religió... Fins i tot, la parella! Potser això de fer-se amics amb la riquesa enganyosa és més profund del que pugui semblar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada