Diumenge 24. Any C.

EVANGELI. (Lluc 15,1-32).

NOTA.

En blau, allò que correspon a la versió llarga.

En aquell temps,

veient que tots els cobradors d’impostos

i els altres pecadors

s’acostaven a Jesús per escoltar-lo,

els fariseus i els mestres de la Llei

murmuraven entre ells i deien:

«Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.»

Jesús els proposà aquesta paràbola:

«¿Qui de vosaltres, si tenia cent ovelles i en perdia una,

no deixaria en el desert les noranta-nou

i aniria a buscar la perduda fins que la trobés?

I quan l’hagués trobada,

¿oi que se la posaria tot content a les espatlles

i, arribant a casa, convidaria els amics i els veïns dient-los:

“Veniu a celebrar-ho: he trobat l’ovella que havia perdut”?

Us asseguro que al cel hi haurà també

més alegria per un sol pecador convertit

que no pas per noranta-nou justos

que no necessiten convertir-se.

»I si una dona tenia deu monedes de plata i en perdia una,

¿no encendria el llum i escombraria la casa

i la buscaria amb tot l’interès fins que la trobés?

I quan l’hagués trobada,

oi que convidaria les amigues i les veïnes dient-los:

“Veniu a celebrar-ho: he trobat la moneda que havia perdut”?

Us asseguro que hi ha una alegria semblant

entre els àngels de Déu

per un sol pecador convertit.»

I també els digué:

«Un home tenia dos fills.

Un dia el més jove digué al pare:

“Pare, dóna’m la part de l’herència que em toca.”

Ell els repartí els seus béns.

Pocs dies després, el més jove arreplegà tot el que tenia,

se n’anà cap a un país llunyà

i, un cop allà, dilapidà els seus béns

portant una vida dissoluta.

Quan ho hagué malgastat tot

vingué una gran fam en aquell país

i començà a passar necessitat.

Llavors es llogà a un propietari d’aquell país,

que l’envià als seus camps a pasturar porcs.

Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs,

però ningú no li’n donava.

Llavors reflexionà dintre seu:

“Quants treballadors del meu pare tenen pa de sobres,

i aquí jo m’estic morint de fam!

Aniré a trobar el meu pare i li diré:

Pare, he pecat contra el cel i contra tu;

ja no mereixo que em diguin fill teu;

pren-me entre els teus treballadors.”

I se n’anà a trobar el seu pare.

»Encara era lluny,

que el seu pare el veié i es commogué,

corregué a tirar-se-li al coll i el besà.

El seu fill li digué:

“Pare, he pecat contra el cel i contra tu;

ja no mereixo que em diguin fill teu.”

Però el pare digué als criats:

“Porteu de pressa el vestit millor i vestiu-lo,

poseu-li un anell i calçat,

porteu el vedell gras per celebrar-ho,

mateu-lo i mengem,

perquè aquest fill meu, que ja donava per mort,

ha tornat viu;

ja el donava per perdut i l’hem retrobat.”

I es posaren a celebrar-ho.

»Mentrestant el fill gran tornà del camp.

Quan s’acostava a casa sentí músiques i balls

i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò.

Ell li digué:

“Ha tornat el teu germà.

El teu pare, content d’haver-lo recobrat amb bona salut,

ha fet matar el vedell gras.”

El germà gran s’indignà i no volia entrar.

Llavors sortí el pare i el pregava.

Però ell li respongué:

“He passat tants anys al teu servei,

sense haver desobeït mai ni un sol dels teus manaments,

i no m’has donat mai un cabrit

per fer festa amb els meus amics;

i ara que torna aquest fill teu

després de consumir els teus béns amb dones públiques,

fas matar el vedell gras?”

El pare li contestà:

“Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que jo tinc és teu.

Però ara hem d’alegrar-nos i fer festa,

perquè aquest germà teu, que ja donàvem per mort,

ha tornat viu;

ja el donàvem per perdut

i l’hem retrobat”.»

 

TERTÚLIA

Bet
Saps, Magda?: allò que ens vas dir del paral·lelisme bíblic m'ha anat molt bé per entendre l'evangeli d'avui. Hi he trobat dos paral·lelismes: el de l'ovella i la moneda perdudes, i el dels dos germans. Són paral·lelismes molt apropiats per al meu cas, perquè a mi, a vegades, m'han considerat "ovella perduda" perquè abans anava a missa i ho vaig deixar. Però el paral·lelisme ajunta ovella i moneda. Potser sí que l'ovella es va perdre per culpa seva, però no la moneda. Amb la moneda no hi ha culpa; seria una badada de la dona que la tenia. Això em permet no sentir-me "perduda o culpable". Al revés: més aviat em sento com la dona que ha trobat la moneda. Per a mi, la "moneda trobada" és la llibertat! I també n'estic molt contenta!!!

Juli
Apa, noia, com t'ho fas venir bé, tot això! De totes maneres m'agrades més com a dona que ha trobat que com a dona o moneda perduda...

Víctor
Jo no m'he fixat tant en l'ovella i la moneda sinó en els dos fills. Sempre havia pensat en el que marxa de casa, i que després hi torna. De fet, d'aquest relat se'n sol dir Paràbola del fill pròdig. Però avui m'he adonat també del fill gran. Encara que no ha marxat de casa, tampoc no és un bon fill perquè viu a casa del pare com a servent i no com a fill. El pare també té problemes amb ell ja que "no vol entrar" a la festa.

Juli
Jo, que em miro tot això des de fora, diria que tu, Víctor, ets el fill que no ha marxat; i la Bet, el que ha marxat. Però, en el teu cas, no hi has tornat (sortosament!).

Bet
No; no hi he tornat. Però no m'agrada aquesta aplicació que fas. Jo no em sento com algú que ha marxat. Al revés: vaig deixar l'església perquè no m'hi sentia a casa.

Juli
Tampoc no s'hi sentia el fill que va marxar. Per això va marxar!

Bet
Ai, no sé! Si va tornar-hi, és que enyorava el seu pare... Jo no enyoro ningú... Estic bé com estic...
Tu, Víctor: em consideres a mi com una filla que ha marxat?

Víctor
Mira, Bet: et diré dues coses. 1ª: a la parròquia no som com el fill gran que no accepta que el seu germà  torni. Si tu tornessis a la parròquia, tots ballaríem de contents. Però −i aquesta és la 2ª cosa que et vull dir− jo no t'he considerat mai, gens ni mica, com algú que ha marxat. Jo penso que la "casa" és molt gran; molt més gran que qualsevol parròquia o que l'Església. Que hagis deixat l'església no vol dir, per a mi, que hagis marxat de casa. I m'agrada molt això que dius que tu no ets cap moneda perduda sinó la dona que l'ha trobada en la llibertat. Jo també ho he anat descobrint: l'únic lloc on estem realment "a casa" és la llibertat. Si la religió no m'ajudés a ser més lliure, jo també marxaria. Però a mi m'ajuda.

Juli
I tu, Magda, què hi dius?

Magda
No-res. Tinc por de desentonar, després de sentir tot això que dieu, i que està molt bé. I em sembla en sintonia total amb aquest extraordinari evangeli d'avui. Penso que aquest evangeli diu moltes coses, però per deixar-ne clara sobretot una: l'alegria de Déu expressada en forma de festa per a tothom. Amb relats com aquest l'evangelista vol corregir  aquells que separen la gent en bons i dolents, justos i pecadors, bons fills o mals fills...

Bet
Però, aquesta separació la fa també aquest mateix evangeli perquè parla de justos i pecadors. I, a més, diu que els pecadors s'han de convertir...

Magda
Tothom s'ha de convertir! És el que deies tu mateixa sobre la llibertat. És que hi ha algú que sigui "lliure" des del naixement? Tothom és invitat a anar a la casa de la llibertat, tant aquells que n'han marxat com aquells que es pensen que sempre hi han estat.