EVANGELI. (Lluc 12,13-21).
En
aquell temps,
un
de la gent digué a Jesús:
«Mestre,
convenceu el meu germà
que
es parteixi amb mi l’herència.»
Jesús
li contestà:
«Bon
home, qui m’ha encomanat a mi
que
fes de jutge o de mediador entre vosaltres?»
Llavors
digué a tothom:
«Vigileu!
Guardeu-vos
de tota ambició de posseir riqueses,
perquè
ni que algú tingués diners de sobres,
els
seus béns no li podrien assegurar la vida.»
I els ho explicà amb una paràbola:
I els ho explicà amb una paràbola:
«Un
home ric va treure de les seves terres
unes
collites tan abundants que no tenia on guardar-les.
Tot
rumiant es va dir:
ja
sé què faré: tiraré a terra els meus graners,
en
construiré de més grans,
hi
guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves
i
em diré a mi mateix:
“Tens
reserves per a molts anys:
reposa,
menja, beu, diverteix-te.”
Però
Déu li digué:
“Vas
errat!
Aquesta
mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida
i
tot això que volies guardar-te, de qui serà?
Així
passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix
i no es fa ric als ulls de Déu”.»
TERTÚLIA
Bet
Segons sembla, això de les herències ha provocat problemes sempre. Aquí veiem que també en temps de Jesús ja creava enfrontaments. Ditxoses herències!!!
Segons sembla, això de les herències ha provocat problemes sempre. Aquí veiem que també en temps de Jesús ja creava enfrontaments. Ditxoses herències!!!
Víctor
He de reconèixer que aquest evangeli em sorprèn. Que un individu li plantegi a Jesús problemes tan particulars i, a sobre, li demani que es posi a favor seu, em sembla un abús de confiança. I també trobo estrany que l'evangelista li doni tanta importància explicant-ho. En canvi Jesús se'n desentén.
He de reconèixer que aquest evangeli em sorprèn. Que un individu li plantegi a Jesús problemes tan particulars i, a sobre, li demani que es posi a favor seu, em sembla un abús de confiança. I també trobo estrany que l'evangelista li doni tanta importància explicant-ho. En canvi Jesús se'n desentén.
Magda
Potser es tractava d'un problema important, que no havia de ser-ho. Com a problema important, Lluc el posa en el seu evangeli; com a problema que no havia de ser important, Jesús se'n desentén. Segurament no es tracta de cap problema entre dos germans particulars sinó d'un problema entre comunitats. També és possible que aquí l'evangelista ajunti dos problemes diferents però relacionats. Per un cantó, el sempre important problema de les riqueses; i per l'altre, la qüestió de les comunitats hereves de les promeses de Déu.
Potser es tractava d'un problema important, que no havia de ser-ho. Com a problema important, Lluc el posa en el seu evangeli; com a problema que no havia de ser important, Jesús se'n desentén. Segurament no es tracta de cap problema entre dos germans particulars sinó d'un problema entre comunitats. També és possible que aquí l'evangelista ajunti dos problemes diferents però relacionats. Per un cantó, el sempre important problema de les riqueses; i per l'altre, la qüestió de les comunitats hereves de les promeses de Déu.
Bet
Si no t'expliques millor... Això de les "comunitats hereves", no ho entenc.
Si no t'expliques millor... Això de les "comunitats hereves", no ho entenc.
Magda
Les primeres comunitats cristianes venien del Judaisme. Estaven formades per persones jueves que veien en Jesús l'acompliment de les Promeses que Déu havia fet al seu Poble d'Israel. Aquí ja va sorgir un primer problema: les autoritats religioses jueves expulsaven de les seves sinagogues tots aquells que es feien deixebles de Jesús. Per tant, segons les autoritats religioses jueves, els cristians quedaven exclosos del poble elegit; o sigui, no tenien part en l'herència que Déu havia promès a Abraham i als seus descendents.
Aquest mateix problema es va viure dintre d'algunes comunitats cristianes. Molts cristians jueus deien que no es podia ser realment "cristià" sense fer-se també jueu i complir la Llei que Moisès havia donat. Se sap que aquesta discussió va provocar baralles importants.
Les primeres comunitats cristianes venien del Judaisme. Estaven formades per persones jueves que veien en Jesús l'acompliment de les Promeses que Déu havia fet al seu Poble d'Israel. Aquí ja va sorgir un primer problema: les autoritats religioses jueves expulsaven de les seves sinagogues tots aquells que es feien deixebles de Jesús. Per tant, segons les autoritats religioses jueves, els cristians quedaven exclosos del poble elegit; o sigui, no tenien part en l'herència que Déu havia promès a Abraham i als seus descendents.
Aquest mateix problema es va viure dintre d'algunes comunitats cristianes. Molts cristians jueus deien que no es podia ser realment "cristià" sense fer-se també jueu i complir la Llei que Moisès havia donat. Se sap que aquesta discussió va provocar baralles importants.
Bet
Quina barra! Jo penso que cadascú viu la religió com vol!
Quina barra! Jo penso que cadascú viu la religió com vol!
Víctor
Dona: "com vol", potser no tant! Hi ha d'haver algunes normes. Si un vol ser d'una religió determinada, ha de complir les normes d'aquella religió, no et sembla? Una altra cosa és que cadascú sigui lliure per tenir una religió o una altra, o cap.
Dona: "com vol", potser no tant! Hi ha d'haver algunes normes. Si un vol ser d'una religió determinada, ha de complir les normes d'aquella religió, no et sembla? Una altra cosa és que cadascú sigui lliure per tenir una religió o una altra, o cap.
Bet
Em penso, Víctor, que sobre aquest punt no ens posaríem pas d'acord. Tampoc no és necessari, perquè estem d'acord en la cosa més important: que ningú no ha de dir als altres com han de ser.
Em penso, Víctor, que sobre aquest punt no ens posaríem pas d'acord. Tampoc no és necessari, perquè estem d'acord en la cosa més important: que ningú no ha de dir als altres com han de ser.
Juli
Aquest problema que dieu, si ho he entès bé, no passa només en la religió. Passa també, i sobretot, en la política. En la majoria d'Estats una mica grossos, sempre hi ha una part del país que es consideren els autèntics ciutadans, i consideren que la resta s'ha de fer com ells si volen tenir els mateixos "drets". En el nostre cas, no hi ha tot un senyor ministre que diu que no s'és realment espanyol si no es parla castellà? La identitat que dóna un país es considera també una espècie d'herència, de la qual poden gaudir només segons quins ciutadans. I això passa en molts Estats!
Aquest problema que dieu, si ho he entès bé, no passa només en la religió. Passa també, i sobretot, en la política. En la majoria d'Estats una mica grossos, sempre hi ha una part del país que es consideren els autèntics ciutadans, i consideren que la resta s'ha de fer com ells si volen tenir els mateixos "drets". En el nostre cas, no hi ha tot un senyor ministre que diu que no s'és realment espanyol si no es parla castellà? La identitat que dóna un país es considera també una espècie d'herència, de la qual poden gaudir només segons quins ciutadans. I això passa en molts Estats!
Víctor
Si és com dieu, estem davant d'un problema molt gran i molt greu. Aleshores, no entenc per què Jesús se'n desentén.
Si és com dieu, estem davant d'un problema molt gran i molt greu. Aleshores, no entenc per què Jesús se'n desentén.
Magda
A mi em sembla clar: se'n desentén per dues raons. 1ª: per deixar ben clar que es tracta d'un fals problema, creat només per l'actitud intolerant d'alguns. Cadascú, cada grup, és com és; i ningú no té dret a excloure aquells que no són com ell vol. 2ª: Se'n desentén perquè no vol donar la raó a cap de les dues posicions. Donar la raó voldria dir legitimar l'ús de la força. I aquí està l'autèntic problema. És quan es té força i es fa servir, que apareix la injustícia. Mentre no s'usa la força, tot queda només en una diversitat d'opinions. Això no fa mal. El mal i la injustícia venen quan una part té la capacitat d'imposar-se a l'altra per la força, sigui la força física, legal, moral, econòmica,...
A mi em sembla clar: se'n desentén per dues raons. 1ª: per deixar ben clar que es tracta d'un fals problema, creat només per l'actitud intolerant d'alguns. Cadascú, cada grup, és com és; i ningú no té dret a excloure aquells que no són com ell vol. 2ª: Se'n desentén perquè no vol donar la raó a cap de les dues posicions. Donar la raó voldria dir legitimar l'ús de la força. I aquí està l'autèntic problema. És quan es té força i es fa servir, que apareix la injustícia. Mentre no s'usa la força, tot queda només en una diversitat d'opinions. Això no fa mal. El mal i la injustícia venen quan una part té la capacitat d'imposar-se a l'altra per la força, sigui la força física, legal, moral, econòmica,...
Juli
Estic totalment d'acord amb tu. Allò que ho fa malbé tot és el Poder. Les diferències, dintre d'un Estat, no serien cap problema. Al revés: són una riquesa. Però quan s'hi fica el Poder, pot passar el pitjor. Des d'aquest punt de vista, la Història humana és realment vergonyosa. I no escarmentem!!!
BetEstic totalment d'acord amb tu. Allò que ho fa malbé tot és el Poder. Les diferències, dintre d'un Estat, no serien cap problema. Al revés: són una riquesa. Però quan s'hi fica el Poder, pot passar el pitjor. Des d'aquest punt de vista, la Història humana és realment vergonyosa. I no escarmentem!!!
No suporto aquells polítics que, elegits per solucionar problemes, es dediquen a crear-ne de nous imposant idees personals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada