diumenge, 4 d’agost del 2013

Diumenge 19. Any C.



EVANGELI. (Lluc 12,32-48).
Nota:
En blau, allò que correspon a la versió llarga.

En aquell temps,
Jesús digué als seus deixebles:
«No tingueu por, petit ramat:
el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne.
Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten.
Feu-vos bosses que no s’envelleixin,
aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà;
allà els lladres no s’hi acosten
ni les arnes no fan malbé res.
On teniu el vostre tresor hi tindreu el vostre cor.

»Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos.
Feu com els criats,
que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces
per poder obrir la porta tan bon punt trucarà.
Feliços els criats
que l’amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada.
Amb tota veritat us dic que se cenyirà,
els farà seure a taula,
i ell mateix passarà a servir-los d’un a un.
Feliços si els trobava sempre vetllant,
ni que vingués a mitjanit o a la matinada.
Estigueu-ne segurs:
si el cap de casa hagués previst l’hora que el lladre vindria,
no hauria permès que li entressin a casa.
Estigueu a punt també vosaltres,
que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.»

Pere li preguntà:
«Senyor, aquesta paràbola,
la dieu només per a nosaltres o per a tothom?»
El Senyor li respongué:
«Qui és l’administrador fidel i prudent,
a qui l’amo confia el personal de servei
perquè els doni a temps l’aliment que els pertoca?
Feliç aquell servent si l’amo, quan arriba, troba que ho fa així:
us asseguro que li confiarà tots els seus béns.
Però si aquell servidor pensava:
«El meu amo triga a venir»,
i començava a pegar els criats i les criades,
a menjar, a beure i a embriagar-se,
el seu amo tornarà el dia que ell no sospita
i a una hora que ell no sap,
i el condemnarà a la pena dels traïdors.
L’esclau que, coneixent la voluntat del seu amo,
no ha preparat o no ha executat allò que l’amo volia,
rebrà de valent.
Però el qui, sense saber què volia l’amo,
ha fet coses que mereixien assots,
rebrà més poc.
Tothom exigeix molt d’aquells a qui ha donat molt,
tothom reclama més d’aquells a qui ha prestat més.»


TERTÚLIA
Juli
Aquest evangeli d'avui em confirma en allò que sempre he pensat: que això de la religió −perdona, Víctor− és com un rentat de cervell. Tot això que aquí diu aquest vostre Jesús és una bestiesa. Si la gent en fes cas, seria l'hecatombe. "Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten"; o "Aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà". Mira: si cal tenir tresors, m'estimo més tenir-los a mà, i no pas al cel... Que això queda molt lluny, saps?
Bet
Què t'ha picat avui, Juli? Hi ha moltes maneres de veure les coses. I si en Víctor les veu d'una altra manera, hi tot el dret!
Juli
Només faltaria! És clar que hi té tot el dret! Però evangelis com aquest em posen de mal humor. Jo només dic la reacció que em produeix a mi. I això dels criats... que han d'estar sempre atents al que vulgui l'amo... És un llenguatge que no suporto. Si parla, fins i tot, d'assots i de càstigs! Però, què és això!
Víctor
He de reconèixer que deu haver-hi evangelis més fàcils. De totes maneres −potser perquè hi estic acostumat− a mi no em resulta tan escandalós. No l'agafo al peu de la lletra. Jo no m'he venut tot el que tinc per donar-ho als pobres... Algú, sí que ho ha fet. Però estic d'acord amb tu: si ho fes tothom seria l'hecatombe. A més: penso que si tothom donés als pobres tot allò que té, després els antics pobres haurien de fer el mateix amb els nous pobres que serien els rics d'abans; i això seria un mai acabar! En fi: que això ha de voler dir una altra cosa.
Juli
Però si tots estem fent el mateix! Del que jo em queixo és que, per fer el mateix, alguns necessitin això de la religió. Jo no estic contra ningú. Que tothom faci el que vulgui! A mi el que fa nosa és la religió; perquè tot ho complica, i molts no se n'adonen. Mira: passa com en medicina: que tothom faci el que vulgui, però els metges hem de dir que hi ha coses que fan mal. Hi ha coses que són drogues. I jo penso que, per a molts, la religió és una droga.
Bet
A mi, el que més em molesta d'aquest evangeli és aquesta la seva insistència a estar a punt. A punt, per a què? Que no tenim ja prou problemes?!!!
Magda
Tens tota la raó: tenim molts problemes! Però, hi ha problemes i problemes. Quan era petita, a casa em deien que un tascó en treu un altre. Hi ha problemes que només es treuen amb un altre problema. L'evangeli d'avui ens proposa un problema que pot treure'n molts d'altres. Hi ha una frase que trobo genial: Estigueu a punt perquè el fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada. Abans ha parlat d'un tresor. Hi ha moltes classes de "tresors". L'evangeli proposa que el nostre tresor sigui El fill de l'home. És a dir: l'home que cadascú pot arribar a ser; la Humanitat que entre tots podem construir. Estar atents a aquest problema, ens allibera de molts altres problemes força inútils i empipadors.
Bet
Potser tinguis raó. Fa uns dies, en Juli em deia que m'estic tornant nyic-nyic. Quan vam tenir les nenes vam pensar que seria millor que jo deixés la feina. Com que ara ja són grans... És clar: ve en Juli amb problemes importants com curar malalts, i em troba a mi preocupada per si he posat poca sal als fideus, per si m'ha quedat pols a la calaixera o per si m'he quedat sense fruita a la nevera. L'altre dia en parlàvem, eh Juli? Hauré de veure si trobo feina. Però haurà de ser una feina que valgui la pena. No ho dic econòmicament; perquè ens en sortim bé. Vull dir una feina que serveixi realment a algú. Fins ara eren les filles. I n'estem molt contents de la decisió que vam prendre. Però ara ja no em necessiten com abans...
Juli
No cal dir que les nenes han estat i són el nostre tresor. No sé per què l'evangeli ha de parlar de "tresors al cel"!
Magda
Aquí "cel" té un sentit fort. Vol dir tresor de debò. Es refereix al projecte HOME. En llenguatge religiós, és un projecte de Déu mateix.
Juli
Jo no crec en Déu.
Magda
Però creus en el projecte HOME. Les nenes; els malalts;... I tots sabem que, en el projecte Home, si fracassem, fracassem tots; i si triomfem, és triomfem de tots.
Juli
No sé ben bé si hi crec en això que tu en dius projecte HOME. Però reconec que visc com si hi cregués. Sense aquest "projecte" em seria impossible viure... Però, si l'evangeli vol dir això, per què usa un llenguatge tan recargolat?!
Magda
D'acord: és un llenguatge que avui resulta recargolat. Suposo que per a la gent d'aquell temps, seria un llenguatge clar. Però penso que, en aquest cas, el problema no és el llenguatge sinó el contingut, el que diu; perquè demana molta generositat. I la generositat només s'entén quan ja s'ha decidit ser generós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada