diumenge, 6 de novembre del 2016

Diumenge 33. Any C.


EVANGELI. (Lluc 21,5-19).
En aquell temps, alguns parlaven del temple,
fent notar les seves pedres magnífiques
i les ofrenes que el decoraven.
Jesús digué:
«Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït:
no quedarà pedra sobre pedra.»
Llavors li preguntaren:
«Mestre, quan serà tot això
i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?»
Jesús respongué:
«Estigueu alerta, no us deixeu enganyar,
perquè vindran molts que s’apropiaran el meu nom.
Diran: «Sóc jo»,
i també: «Ja arriba el moment.»
Deixeu-los estar; no hi aneu, amb ells.
I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes,
no us alarmeu.
Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida.»
Després els deia:
«Una nació prendrà les armes contra una altra,
i un regne contra un altre regne.
Hi haurà grans terratrèmols,
fams i pestes pertot arreu,
passaran fets espantosos
i apareixeran al cel grans senyals d’amenaça.
Però abans de tot això se us enduran detinguts,
us perseguiran,
us conduiran a les sinagogues o a les presons,
us presentaran als tribunals dels reis o als governadors,
acusats de portar el meu nom.
Serà una ocasió de donar testimoni.
Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa:
jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa,
i cap dels vostres acusadors
no serà capaç de resistir-la o de contradir-la.
Sereu traïts fins i tot pels pares,
pels germans, parents i amics,
en mataran alguns de vosaltres,
i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom.
Però no es perdrà ni un dels vostres cabells.
Sofrint amb constància
us guanyareu per sempre la vostra vida.»


TERTÚLIA
Bet
Ja hi tornem, amb la por! És el que em fa més ràbia de la religió: la seva mania de fer por. I parlo per experiència pròpia.
Víctor
Doncs, la meva experiència és diferent. No vull dir que no tingui por. Tinc les pors normals; les de la majoria. Però no em venen de la religió sinó de la vida mateixa. Una altra cosa és que hi hagi persones −fins i tot els pares, a vegades− que aprofitin i fomentin les pors per fer-se obeir. Però la religió, a mi, més aviat m'ha ajudat a relativitzar les pors.
Juli
Has dit una cosa important: moltes pors venen de la vida mateixa. Hi estic d'acord. Ara, com la Bet, també penso que la gent que s'ha aprofitat més de les pors són els predicadors religiosos. D'acord que també hi ha pares o mestres. O els polítics. Avui, potser, són els polítics (sobretot de certs partits) qui més fomenten la por. Alguns arriben a fer mal expressament, perquè la gent tingui més por. És la perversió màxima del polític.
Magda
Estic força d'acord amb tot això. Però penso que el relat que hem llegit no és per fer por. Quan es va escriure, ja eren ben reals els mals que Lluc posa en boca de Jesús com si fossin una profecia. Però no són cap profecia, sinó l'intent d'ajudar unes comunitats a entomar els mals que patien donant-los una perspectiva més ampla. És com si els digués: aquests mals que patiu són els dolors de part d'un món nou que està naixent.
Bet
I per què han d'existir dolors de part?!! Per què s'ha de patir per parir?
Juli
Jo diria que els dolors de part ajuden a generar els nous vincles que s'han d'establir entre el nen i la seva mare. Els dolors naturals solen tenir una funció biològica important. Però ara, aquest no és el tema. Parlàvem de la por. Aquí hi té molta influència la manera de ser de cadascú.
Víctor
Com més ric més por, perquè tens més coses a perdre...
Magda
Com més ric,... o com més lligat a les coses que t'envolten. El relat d'avui diu:
Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra. Explícitament es refereix al magnífic temple de Jerusalem, que acabava de ser destruït, quan Lluc escrivia tot això. Però aquestes paraules van més enllà, i expressen una característica de la condició humana. Vivim per etapes; quan una acaba, en comença una altra. Lluc ho suggereix a través de la reacció dels deixebles: Quan serà tot això, i quin senyal ho anunciarà? És una pregunta estranya, perquè "això" acabava de succeir. Però les paraules de Jesús fan mirar més enllà del fet concret que serveix de llenguatge. Cada ésser humà, cada civilització, passa per l'experiència del "no en quedarà pedra sobre pedra". I la vida continua.
Víctor
Jo sempre havia entès que aquestes paraules de Jesús es referien a la fi del món...
Magda
Cal no confondre els temps finals amb el final dels temps. Tots passem per l'experiència dels temps finals. Els evangelis parlen dels temps finals per a Israel amb la mort resurrecciosa de Jesús. Escenifiquen la mort de Jesús com el gran espectacle que marca el canvi d'època: temps finals d'Israel, que donen lloc a un nou començament "el dia primer" després del repòs del dissabte.
Bet
D'acord: els temps finals no són el final dels temps. Però el relat acaba amb una mentida, perquè diu: No es perdrà ni un dels vostres cabells. Ni cabells ni res; tot es perd! Potser el món continuï, però tu desapareixes del tot; i el mateix passa amb les persones que més t'estimes.
Juli
Res desapareix... Hi ha el que hi ha; i res de nou no es crea, ni res desapareix. Només es transforma. Ara: si em parles del JO, o de la consciència del JO, no ho sé. Potser només és una il·lusió. O potser també es transforma d'alguna manera que no coneixem. A l'hospital he vist coses molt estranyes... No sempre el dolor enfonsa la gent. A vegades el dolor transforma una persona de tal manera que, des de fora, resulta inexplicablement positiva. Una espècie d'evaporació del JO, lliure i conscient, per condensar-se en una altra manera de ser. Quan t'hi relaciones, tens la sensació de que aquella persona està... no sé: en una altra dimensió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada