1er. diumenge de Quaresma.C

Evangeli.

En aquell temps,

Jesús, ple de l’Esperit Sant,

se’n tornà del Jordà,

i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert,

i era temptat pel diable.

Durant aquells dies no menjava res

i a la fi quedà extenuat de fam.

El diable li digué:

«Si ets Fill de Déu,

digues a aquesta pedra que es torni pa.»

Jesús li va respondre:

«Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa.»

Després el diable se l’endugué amunt,

li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra

i li digué:

«Et puc donar tot aquest poder

i la glòria d’aquests reialmes;

tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull;

adora’m i tot serà teu.»

Jesús li respongué:

«L’Escriptura diu:

“Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.”»

Després el conduí a Jerusalem,

el deixà dalt la cornisa del temple i li digué:

«Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí;

l’Escriptura diu que

“ha donat ordre als seus àngels de guardar-te”

i que “et duran a les palmes de les mans,

perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.»

Jesús li respongué:

«Diu l’Escriptura:

“No temptis el Senyor, el teu Déu.”»

Esgotades les diverses temptacions,

el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.

TERTÚLIA

Magda
No em negareu que aquest relat és una pura meravella, tant literàriament com pel seu contingut.

Juli
Pel seu contingut, no t'ho discuteixo, perquè no hi entenc. Però, literàriament parlant, a mi m'hi sobra tot això de l'esperit i del diable. Què hi pinten aquí, aquests senyors? Em sembla un recurs literari massa gastat.

Magda
En el nostre llenguatge conceptual, parlaríem de l'oposició entre home i antihome. Jesús representa l'home. Ell és real, perquè l'home és real. El diable (que significa "acusador") representa l'antihome. No és real en si mateix, perquè és només una personificació de tot allò que, individualment o en la col·lectivitat, obstaculitza la humanització.

Víctor
Humanització? Però... Com pot ser que l'home s'hagi de humanitzar?! Si som homes, ja som humans!

Bet
Víctor!... Si jo mateixa t'he sentit dir moltes vegades al teu fill; "Ja ets una mica gran... Potser que comencis a ser un home!"

Víctor
Perquè era un nen. Però no som sempre nens!

Magda
El relat ens presenta Jesús portat per l'esperit. És una manera de parlar de la força de creixement que hi ha en els éssers humans. Gràcies a aquesta força de creixement, podem créixer en humanitat, superant les temptacions de quedar-nos a mig camí.  El relat parla, d’una manera molt gràfica, de les tres temptacions més bàsiques. En el llenguatge d'avui, en podríem dir la Màgia, el Poder i la Religió.

Víctor
La religió?! La religió és una temptació? En tot cas voldràs dir la "falsa religió". Si és això, hi estic d'acord, perquè avui dia es veu molt clar que una mala religió pot ser molt destructiva.

Juli
Per mi, totes les religions són destructives. Per això hi estic en contra. No nego que, en casos concrets, pugui haver-hi persones que la religió els ajudi. Però, si passa, no és mèrit de la religió sinó d'aquelles persones.

Víctor
Suposo que això ho dius per mi, i t'agraeixo la consideració. En el meu cas és cert: la religió m'ajuda. N'estic segur. Però accepto que, si no hagués anat canviant algunes coses, alguna vegada potser m'hauria fet mal. És curiós: la Magda sempre diu que ella no és religiosa, però resulta que m'ajuda a mi a ser-ho cada dia més.

Magda
Jo no pretenc "fer-te" religiós. En realitat no pretenc "fer-te" res. Ja m'estàs bé com ets. Allò que més m'agrada de tu és precisament aquesta gran capacitat per canviar, adaptar-te, créixer,... Ets molt més plàstic que no pas jo. Ho reconec: jo tinc una certa tendència a les idees fixes. És la temptació que he d'estar superant cada dia; i tu m'hi ajudes.

Víctor
Això m'ho has comentat moltes vegades, però jo no ho he experimentat mai. Més aviat diria el revés. Però, en fi: si tu ho dius,... me n'alegro de ser-te útil.

Bet
Parlant de utilitats... Quina us sembla la més actual d'aquestes temptacions?

Juli
Jo no en tinc cap dubte: la segona. Això del Poder. Sembla la descripció exacta d'allò que està passant avui dia.

Víctor
Em pensava que diries la tercera: la Religió... Dius el Poder? Explica't.

Juli
Però si és exactament el que passa avui dia! "Tindràs el meu Poder... si m'adores". Penso que vivim una absoluta perversió de la democràcia. Els partits adoren el que sigui per tenir o mantenir el Poder. Tots volen Poder "per servir el poble", diuen; però molts reneguen del Poble de seguida que tenen Poder. No trobeu irracional i ofensiu tot aquest debat actual sobre el dret a decidir? Com es poden contraposar el dret a decidir i la legalitat, si la legalitat neix precisament del dret a decidir?!

Bet
Estic totalment d'acord amb tu. Potser no acusaria tan directament els polítics, perquè allò que està realment pervertit és la màquina. Els mateixos polítics han perdut el control de la màquina, i tothom (ells també) ens hem convertit en víctimes de la màquina. És increïble: som víctimes d'una maquinària que nosaltres mateixos hem creat i que entre tots mantenim.

Magda
Hi estic molt d'acord; sobretot amb això que dius tu, Bet: Nosaltres mateixos mantenim la màquina que ens esclavitza.
I és que la màquina som nosaltres! Ens hem deixat convertir en simples peces d'un monstre que ens devora. Per això la solució és tan difícil. I no es pot canviar la màquina política com qui canvia de rentadora...
El relat d'avui té un acabament intrigant: el diable s'allunya de Jesús esperant que arribés l'oportunitat. La temptació mai no queda definitivament vençuda. L'actual Constitució va ser pactada expressament per garantir l'entesa i la convivència de les persones i Pobles d'Espanya. Trenta-cinc anys després, aquesta mateixa Constitució és utilitzada per anar directament contra allò per a què va ser feta. D'una constitució nascuda de molts pactes s'ha passat a una lectura fonamentalista i dura. Abans et deia, Víctor, que allò que m'agrada de tu és la plasticitat. La duresa és el contrari de la plasticitat. La duresa impedeix la Humanització. Els "durs" legitimen la seva duresa dient-ne fidelitat. Fidelitat a Déu, fidelitat a la Constitució, fidelitat a la Legalitat, a la Pàtria, a la Unitat, al Progrés,...
Tot l'evangeli de Lluc va contraposant duresa i tendresa. La duresa pot arribar a matar. Van matar Jesús. Avui es continua "matant" homes i pobles.
Sortosament la tendresa de Jesús va convertir la seva mort en comunió de vida. Però això no és excusa per la duresa.