Diumenge 32. Any C.

EVANGELI. (Lluc 20,27-38).

En blau, allò que correspon a la versió llarga

En aquell temps,

uns saduceus anaren a trobar Jesús.

Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar.

Per això li proposaren aquesta qüestió:

«Mestre, Moisès ens va prescriure

que si un home casat mor sense fills,

el seu germà es casi amb la dona del difunt,

per donar descendència al seu germà.

Doncs bé:

hi havia set germans.

El primer, que era casat, morí sense fills.

El segon, el tercer, i així fins al setè

es van casar amb la dona del difunt

i moriren sense deixar fills.

Finalment ella també morí.

Aquesta dona, per tant, en la resurrecció,

de quin dels set serà l’esposa?

Perquè tots set s’hi havien casat.»

Jesús els respongué:

«En el món present els homes i les dones es casen,

però els qui Déu considerarà dignes

de tenir un lloc en el món que vindrà

i en la resurrecció dels morts

no es casaran,

perquè ja no podran morir mai més.

Pel fet de tenir part en la resurrecció

són iguals que els àngels

i són fills de Déu.

I que els morts han de ressuscitar,

Moisès mateix ho deixa entendre

en el passatge de la Bardissa que no es consumia,

quan diu que el Senyor

és el Déu d’Abraham, Déu d’Isahac i Déu de Jacob.

Déu no és Déu de morts, sinó de vius,

perquè, per a ell tots viuen.»

TERTÚLIA

Juli
Jo sóc com aquests saduceus de què parla l'evangeli: no hi crec en la resurrecció. A més: ni tan sols penso que fos una cosa bona! T'imagines tornar a trobar-te amb tota la gent que has conegut?... les seves manies, fòbies, impertinències... La mort està molt bé: "soluciona" tots els problemes!

Bet
No sé. Es cert que ho soluciona tot. Però hi ha situacions i situacions. A més: si tot acaba en la mort... la vida em semblaria una broma de mal gust.
Però, tampoc no veig suportable una vida que durés sempre. Viure per sempre seria terrible! A mi, l'eternitat em fa terror!

Víctor
Jo no tinc prou arguments ni a favor ni en contra. Sempre m'han ensenyat que ressuscitarem, i em sembla el més normal; perquè, si no, què carai voldria dir viure? Ara: no em pregunteu ni quan ni de quina manera. Quan arribi, ja ho veurem. Entretant visc; i miro de viure tan bé com sé.

Juli
El que està clar és que ningú no n'ha tornat de l'altra banda. S'hi deu viure molt bé!... O és que no hi ha res de res a l'altra banda? Com dius tu, ja ho veurem quan arribi. I mentrestant, tranquils! Carpe diem, que deien els antics.

Magda
Estic força d'acord amb el que dieu. Però els Evangelis suggereixen alguna cosa més. Els Evangelis neixen de la creença en la resurrecció de Jesús. I no parlen d'ell com d'algú que "ha tornat" sinó d'algú que "ha passat" (Pasqua) a una altra situació. Una font no recupera mai l'aigua que ha donat, i no per això nega la realitat del mar.
No m'agrada la paraula resurrecció perquè suggereix això de "tornar". Jo imagino que la Vida "flueix". I no puc deixar de creure-hi, perquè la sento com una cosa nova que rebo contínuament, i que en gaudeixo donant-la contínuament.

Bet
Els morts no reben ni donen res de res...

Magda
No sé... Potser no som nosaltres que rebem o donem. Potser és la Vida que ve i surt. I així ens fa existir... No és la font que fa l'aigua; és l'aigua que fa la font. L'aigua flueix, s'escampa, banya els llocs... Crea fonts, rius, estanys o mars; pot prendre una infinitat de formes, però no desapareix mai. No sé imaginar-me una persona realment "morta". Potser les últimes paraules de l'Evangeli d'avui volen dir això. "Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè per ell tots viuen". És la Vida que ens fa vivents. A vegades ens fa font, a vegades ens fa riu, a vegades ens fa estany, a vegades ens fa humitat de la terra que vivifica plantes, sembrats, flors...

Bet
I no et fa por, l'eternitat?

Magda
No m'imagino l'eternitat com una cosa que dura sempre... No sé imaginar-la. Potser és una cosa que no cansa...

Bet
Tot el que dura massa acaba cansant, per plaent que sigui...

Juli
Sí. Però hi ha situacions que no "duren". És com si estiguessis fora del temps. Te'n recordes aquella vegada que vaig dormir dos dies seguits? Jo no me'n vaig adonar. Vas ser tu qui m'ho vas dir...
Si l'eternitat de què parleu fos estar fora del temps, a la millor m'hi apunto...

Bet
Ara no te'n fotis, tu!
Ja t'he dit altres vegades que això de l'eternitat em fa por.
De totes maneres... si fos això d'estar fora del temps...
Però, què vol dir estar fora del temps? Estem atrapats en el temps!

Víctor
"Fora del temps". Aquesta frase m'inspira...
A vegades el temps va tan a poc a poc que no acaba de passar mai. Altres vegades va tan de pressa que passa volant. El temps! És una cosa ben estranya!

Magda
Jo tampoc no sé imaginar-me això de "fora del temps". Però el que has dit demostra que el temps és una cosa característica dels “vivents”. Les pedres, no "tenen" temps. Segurament la resurrecció de què parlen els evangelis sigui "viure fora del temps". No deu ser una vida com la d'ara i que no s’acaba. "Vida" i "Temps" no han d'estar necessàriament units. Són iguals que els àngels, diu el relat.  Els místics també parlen dels moments de "èxtasi" com si fos la plenitud en un instant...

Juli
Alguns accidentats que havien estat a punt de morir expliquen que, en un segon, se'ls havia fet present tot el que havien viscut abans... Com una pel·lícula de seixanta anys vista "tota" en un segon. No m'ho sé imaginar; però així ho expliquen...

Bet
El poeta Costa i Llobera, en una poesia fa servir una expressió que em va xocar. Ell descriu la felicitat com un "glop d'eternitat". Està bé, oi? Un glop d'eternitat...